Poesia
1 Glor | sent d’amor ~e viu distret de la tal coneixença. ~D’aquella
2 Glor | coneixença. ~D’aquella ho dic que de molts és perdença: ~dones
3 Glor | desdanyant vós, que us traen de tot sest; ~e tot quant feu
4 Glor | ho prenen per contrari. ~De dones tals sols n’haveu
5 Glor | vint dies, ~un sol moment de pler jamés sentí; ~e segons
6 Glor | fora d’aquella lliga! ~Mas de l’eixir negú pot esser cert! ~
7 Glor | forçat passientment o dura ~e de menjar de l’amarga pastura ~
8 Glor | passientment o dura ~e de menjar de l’amarga pastura ~e de servir
9 Glor | menjar de l’amarga pastura ~e de servir sens haver negun
10 Glor | aigua d’aquell sec pou. ~De mi us sé dir si en fos pogut
11 Glor | deserta platja ~ans d’aquistar de son cor compliment. ~Dona
12 PuisNo | fos finida ~com me mostrau de vós só desamat. ~Puis no
13 PuisNo | la lluna ~vos serà grat, de parer mudareu; ~puis no
14 PuisNo | acora, ~ten cruel sou que de mi no us dolreu? ~Puis no
15 PuisNo | voleu, Amor com ho comporta ~de no voler a qui vol tant
16 PuisNo | vostre?; ~puis no em voleu, de mi teniu la mostre, ~molt
17 PuisNo | cessarà ~mon ferm voler de no seguir l’empresa; ~puis
18 PuisNo | no em voleu, que el grat de mi es desalta, ~un temps
19 PuisNo | fui cert tingués bon grat de mi; ~puis no em voleu, per
20 PuisNo | puis no em voleu, vullau de mi, mesquí, ~que vull a
21 SiEnTem| distret viure tan follament ~de metre esper sens negun fonament ~
22 SiEnTem| vana amor, que m’ha fet de vent péixer. ~Si el penedir
23 SiEnTem| impropri se nomena ~sinó de Tu, que primer proceí; ~
24 SiEnTem| premiat: ~al coll se met de servitud cadena; ~fiant-se
25 SiEnTem| mia; ~car altrament faré de mi homei! ~Açò em fa dir
26 SiEnTem| sort, ~dóna’m esforç, part de la pena ha’m neta; ~mester
27 SiEnTem| perfeta ~aniquilant la culpa de mos crims: ~sens Tu no puc
28 SiEnTem| anar per via dreta; ~e pren de mi la voluntat eleta ~per
29 Vengut | gloriós. ~Desheretat m’ha de tota alegria; ~de tot conhort
30 Vengut | Desheretat m’ha de tota alegria; ~de tot conhort me viuré apartat; ~
31 Vengut | estat, ~sol m’ha restat de mon viure la brisa; ~des
32 Vengut | No seré sol que em clam de son obrar, ~ ans tot lo
33 Vengut | Qui volgués dir lo ver de son efecte, ~ no és cors
34 Vengut | era sens pus complida de tots béns; ~ en lo seu cors
35 Vengut | desig consents. ~ Absent de vós, jo vinc mes armes rendre: ~
36 Vengut | prenc comiat d’amor; ~ de dona al món més no desig
37 Vengut | desig res pendre, ~ prenguen de mi aquest mateix tenor. ~
38 Vengut | continu mor. ~ Par e sens par, de vós reste tal flor, ~ conhort
39 Vengut | reste tal flor, ~ conhort de mi, al viciós reposa. ~
40 Vengut | casta rosa; ~ darà al món de vós noble llavor.~
|