Poesia

 1 Glor   |         hom qui no sent d’amor ~e viu distret de la tal coneixença. ~
 2 Glor   | ingratitud prenen per galania, ~e per no res munten en fellonia ~
 3 Glor   |      que us traen de tot sest; ~e tot quant feu no els plau
 4 Glor   |      dos anys són ja, deu mesos e vint dies, ~un sol moment
 5 Glor   |    moment de pler jamés sentí; ~e segons veig, a mi n’ha pres
 6 Glor   |         per fet, com ve lo fi. ~E quin conhort per mi que
 7 Glor   |         aquell que es veu franc e llibert, ~que met son cor
 8 Glor   |       temps ab l’esperança nua ~e vestir deu drap negre, no
 9 Glor   |        cert! ~Qui es trobe dins e té lo coll al jou ~és-li
10 Glor   |     forçat passientment o dura ~e de menjar de l’amarga pastura ~
11 Glor   |     menjar de l’amarga pastura ~e de servir sens haver negun
12 Glor   |        amor, que sens foc cou, ~e los demés en testar-la s’
13 Glor   |         medicina; ~dóna-li gust e sabor dolça fina, ~és més
14 PuisNo |        em voleu, visc mut, sord e cegat ~perquè sens vós no
15 PuisNo | sostenga la terra ~per satisfer e vostre cor complir. ~Puis
16 PuisNo |         fortuna ~mudara el vent e que molt me volreu; ~puis
17 PuisNo |         voleu, tenint-me l’arma e el cors, ~què puc voler
18 PuisNo |        serà; ~puis no em voleu, e pena gran sostenga, ~pacientment
19 PuisNo |       que volguí, ~sempre volré e voler vós no em cansa; ~
20 PuisNo |        cansa; ~puis no em voleu e só dins en la dansa, ~dansar
21 PuisNo |         la dansa, ~dansar cové, e vol amor així. ~  ~~~
22 SiEnTem|    content que procreat no fos ~e que en lo món encara fos
23 SiEnTem|        puc anar per via dreta; ~e pren de mi la voluntat eleta ~
24 SiEnTem|         brega, ~car deu-se amar e no pas adorar,  seguint
25 SiEnTem|       adorar,  seguint l’honest e quant virtut no nega. ~Si
26 SiEnTem|         tant verí produir. ~Par e sens par, molt vos tinc
27 Vengut |         que en amar daré terme ~e mon parlar mudarà novell
28 Vengut |     haurà fi ma dolorosa vida; ~e tarda molt la dolça departida ~
29 Vengut |         res no tinc sinó la veu e el cors; ~ne esper jamés
30 Vengut |         tot parenseria; ~jamecs e plors governen mon estat. ~
31 Vengut |       amigues, ~ d’un sol voler e d’un desig consents. ~ Absent
32 Vengut |       tot mon pensar, mon voler e ma posa, ~ ab ella ensems
33 Vengut |      vivint, continu mor. ~ Par e sens par, de vós reste tal