Poesia
1 Glor | manifest, ~ingratitud prenen per galania, ~e per no res munten
2 Glor | ingratitud prenen per galania, ~e per no res munten en fellonia ~
3 Glor | quant feu no els plau ni han per llest, ~ans scientment ho
4 Glor | ans scientment ho prenen per contrari. ~De dones tals
5 Glor | cistella, ~que pren la mort per fet, com ve lo fi. ~E quin
6 Glor | ve lo fi. ~E quin conhort per mi que he tant amat ~ab
7 Glor | contínua cada hora, ~car, per temor d’enutjar ma senyora, ~
8 Glor | trobaven ubert ~lo lloc per on són entrats sens fadiga, ~
9 Glor | gorir ~done’m menjar verí per medicina; ~dóna-li gust
10 PuisNo | la mort prest me vulla, ~per no voler res que us sia
11 PuisNo | desamat. ~Puis no em voleu, per què saber volria ~és tan
12 PuisNo | res deservir, ~ignorant só per què em feu tanta guerra; ~
13 PuisNo | no em sostenga la terra ~per satisfer e vostre cor complir. ~
14 PuisNo | la porta, ~que m’obrireu per donar-me repós; ~puis no
15 PuisNo | de mi; ~puis no em voleu, per ser bella sens falta, ~jo
16 SiEnTem| conéixer ~del que vui sé per ver esperiment, ~fore’m
17 SiEnTem| que en lo món encara fos per néixer; ~car sent dins mi
18 SiEnTem| néixer; ~car sent dins mi per tots temps dolor créixer. ~
19 SiEnTem| fi: ~enemics són, no van per un camí. ~Amor no és que
20 SiEnTem| mas foll voler, que da per premi pena. ~Negú jamés
21 SiEnTem| crims: ~sens Tu no puc anar per via dreta; ~e pren de mi
22 SiEnTem| de mi la voluntat eleta ~per Tu servir, segons mostre
23 SiEnTem| tenir, ~ni ja menys dic que, per ella servir, ~idolatre heu
24 SiEnTem| obeir, ~ne causa dar que per tal vos conega. ~Pendré
25 SiEnTem| vos conega. ~Pendré lo mig per fugir la tal brega, ~car
26 Vengut | en guai. ~Mon cant serà per tots temps cridar «ai!» ~
27 Vengut | mas deixàs la desferra ~per alt muntar al regne gloriós. ~
28 Vengut | des d’ara prenc lo negre per divisa, ~car tot mon cor
29 Vengut | fonc usar tan gran ofesa ~ per general a tants desconfortar. ~
30 Vengut | com follament és privat per aquella ~ d’un par sens
|