Poesia

 1 Glor   |        la mort per fet, com ve lo fi. ~E quin conhort per
 2 Glor   |    aquells, si trobaven ubert ~lo lloc per on són entrats
 3 Glor   |         Qui es trobe dins e té lo coll al jou ~és-li forçat
 4 Glor   |        no esper al meu perir. ~Lo metge veig que sol me pot
 5 Glor   |    fina, ~és més amarg que fel lo seu pair. ~Axí li’n pren
 6 Glor   |    pren qui creu lleugerament ~lo foll consell dels ulls,
 7 Glor   |       que vol seguir dels ulls lo marinatge, ~darà a través
 8 PuisNo |      Puis no em voleu, jo vull lo que volguí, ~sempre volré
 9 SiEnTem|      procreat no fos ~e que en lo món encara fos per néixer; ~
10 SiEnTem|       el nom ne té,  oposit fa lo fi: ~enemics són, no van
11 SiEnTem|     fiant-se d’ell, a desig va lo mena; ~com ve al fi, ne
12 SiEnTem| mascarat. ~Si el temps perdut, lo millor que tenia, ~dones
13 SiEnTem|        hauria; ~mas perill pas lo contrari no sia, ~contrariant
14 SiEnTem|        tal vos conega. ~Pendré lo mig per fugir la tal brega, ~
15 Vengut |        mai. ~Un breu suspir és lo qui m’ha fet pobre, ~que
16 Vengut |      haver negun recobre, ~car lo poder consisteix sol en
17 Vengut |      Jo torç les mans com pens lo que só estat, ~sol m’ha
18 Vengut |        brisa; ~des d’ara prenc lo negre per divisa, ~car tot
19 Vengut |        de son obrar, ~ ans tot lo món ne darà gran querella ~ 
20 Vengut |       lloar. ~ Qui volgués dir lo ver de son efecte, ~ no
21 Vengut |    complida de tots béns; ~ en lo seu cors mentre foren presents ~