Poesia
1 Glor | vostres paraules, ~ans, tot rient, creen los digau faules; ~
2 Glor | desdanyant vós, que us traen de tot sest; ~e tot quant feu no
3 Glor | us traen de tot sest; ~e tot quant feu no els plau ni
4 Glor | vent-me d’amor sobrat, ~tot temorós li demaní ajuda; ~
5 Glor | respòs-me tal, que del tot viu perduda ~ma vida, cert,
6 PuisNo | puis no em voleu, del tot ara em despulla ~altra jamés
7 PuisNo | cors, ~què puc voler que tot no sia vostre?; ~puis no
8 SiEnTem| créixer. ~Perdona’m Tu, Pare tot piedós. ~Tot altre amor
9 SiEnTem| m Tu, Pare tot piedós. ~Tot altre amor impropri se nomena ~
10 SiEnTem| ton servei. ~Tol-me del tot tan prava fantasia, ~ta
11 SiEnTem| conhort; ~delliberat del tot fugir tal sort, ~dóna’m
12 Vengut | tan ferma, ~ha convertit tot mon delit en guai. ~Mon
13 Vengut | món no puc haver repós, ~tot preterí quan morís en la
14 Vengut | ha de tota alegria; ~de tot conhort me viuré apartat; ~
15 Vengut | apartat; ~si ric o cant, és tot parenseria; ~jamecs e plors
16 Vengut | lo negre per divisa, ~car tot mon cor d’aquella n’és tatxat. ~
17 Vengut | clam de son obrar, ~ ans tot lo món ne darà gran querella ~
18 Vengut | ma dama pres mon cor; ~ tot mon pensar, mon voler e
|