Poesia

 1 Glor   |          senyora, ~cruel turment sens res dir he passat! ~No podent
 2 Glor   |          perduda ~ma vida, cert, sens fer-me’n negun grat. ~Foll
 3 Glor   |          lloc per on són entrats sens fadiga, ~volrien ser fora
 4 Glor   |      amarga pastura ~e de servir sens haver negun sou; ~viandes
 5 Glor   |        viandes tals, l’amor, que sens foc cou, ~e los demés en
 6 Glor   | escaldats tota llur vida malden ~sens traure mai aigua d’aquell
 7 Glor   |       veig les nafres renovades ~sens que remei no esper al meu
 8 PuisNo |        mut, sord e cegat ~perquè sens vós no estima res ma vida; ~
 9 PuisNo |    contradir; ~puis no em voleu, sens en res deservir, ~ignorant
10 PuisNo |          em voleu, per ser bella sens falta, ~jo vull a vós, que
11 SiEnTem|        follament ~de metre esper sens negun fonament ~en vana
12 SiEnTem|          la culpa de mos crims: ~sens Tu no puc anar per via dreta; ~
13 SiEnTem|        tant verí produir. ~Par e sens par, molt vos tinc a grair ~
14 Vengut |    privat per aquella ~ d’un par sens par que prou no es pot lloar. ~ 
15 Vengut |        ella algun defecte, ~ era sens pus complida de tots béns; ~ 
16 Vengut |     vivint, continu mor. ~ Par e sens par, de vós reste tal flor, ~