Poesia

 1 Glor   |     que sol me pot gorir ~done’m menjar verí per medicina; ~
 2 PuisNo |       no em voleu, pena d’amor m’acora, ~ten cruel sou que
 3 PuisNo |     tant tocaré la porta, ~que m’obrireu per donar-me repós; ~
 4 SiEnTem|      per ver esperiment, ~fore’m distret viure tan follament ~
 5 SiEnTem|    fonament ~en vana amor, que m’ha fet de vent péixer. ~
 6 SiEnTem|        dolor créixer. ~Perdona’m Tu, Pare tot piedós. ~Tot
 7 SiEnTem|      tot fugir tal sort, ~dóna’m esforç, part de la pena
 8 SiEnTem|     esforç, part de la pena ha’m neta; ~mester me fa ta pietat
 9 Vengut |       Un breu suspir és lo qui m’ha fet pobre, ~que res no
10 Vengut |     regne gloriós. ~Desheretat m’ha de tota alegria; ~de
11 Vengut |     pens lo que só estat, ~sol m’ha restat de mon viure la
12 Vengut |       n’és tatxat. ~ Gran tort m’ha fet llevar-me tal riquesa; ~ 
13 Vengut | llevar-me tal riquesa; ~ no la’m donà ne menys la’m pot tornar; ~ 
14 Vengut |       no la’m donà ne menys la’m pot tornar; ~ ingrata fonc