Poesia

 1 Glor   |     una cruel donzella, ~com al qui trau del pou aigua ab
 2 Glor   |      trobe dins e té lo coll al jou ~és-li forçat passientment
 3 Glor   |      sens que remei no esper al meu perir. ~Lo metge veig
 4 Glor   |      no hi saben; ~metent-se al cap fer ço que mai acaben, ~
 5 Glor   |     no puc més tenir la proa al vent. ~  ~
 6 SiEnTem|   jamés ne fonc bé premiat: ~al coll se met de servitud
 7 SiEnTem|    desig va lo mena; ~com ve al fi, ne resta mascarat. ~
 8 SiEnTem|          glòria gran l’ànima al cel hauria; ~mas perill
 9 Vengut |     desferra ~per alt muntar al regne gloriós. ~Desheretat
10 Vengut |     comiat d’amor; ~ de dona al món més no desig res pendre, ~ 
11 Vengut |   tal flor, ~ conhort de mi, al viciós reposa. ~ Verge nasqués,
12 Vengut | gardàs la casta rosa; ~ darà al món de vós noble llavor.~