Poesia
1 Vengut | e d’un desig consents. ~ Absent de vós, jo vinc mes armes
2 Glor | metent-se al cap fer ço que mai acaben, ~no vol raó, trobant contrari
3 SiEnTem| altrament faré de mi homei! ~Açò em fa dir la prova que n’
4 PuisNo | em voleu, pena d’amor m’acora, ~ten cruel sou que de mi
5 SiEnTem| car deu-se amar e no pas adorar, seguint l’honest e quant
6 Vengut | serà per tots temps cridar «ai!» ~fins haurà fi ma dolorosa
7 PuisNo | dansar cové, e vol amor així. ~ ~~~
8 Glor | tot temorós li demaní ajuda; ~respòs-me tal, que del
9 Vengut | Desheretat m’ha de tota alegria; ~de tot conhort me viuré
10 Glor | mon pensament, totes mes alegries, ~dos anys són ja, deu mesos
11 Vengut | no fonc posat en ella algun defecte, ~ era sens pus
12 Glor | salari ~que el temps perdut, àls no hi haveu conquest. ~Del
13 Vengut | deixàs la desferra ~per alt muntar al regne gloriós. ~
14 PuisNo | em voleu, crid fort, ab alta veu, ~mercè, mercè, mercè,
15 PuisNo | del tot ara em despulla ~altra jamés amar que em sia grat; ~
16 SiEnTem| voluntat executa la mia; ~car altrament faré de mi homei! ~Açò em
17 SiEnTem| Tu, Pare tot piedós. ~Tot altre amor impropri se nomena ~
18 SiEnTem| grair ~que no voleu ço que altri beu jo bega; ~car en amor
19 SiEnTem| millor que tenia, ~dones amant, oblidant mi mateix, ~hagués
20 Glor | sabor dolça fina, ~és més amarg que fel lo seu pair. ~Axí
21 Glor | o dura ~e de menjar de l’amarga pastura ~e de servir sens
22 Glor | conhort per mi que he tant amat ~ab passió contínua cada
23 Vengut | fonc vist que fossen tan amigues, ~ d’un sol voler e d’un
24 SiEnTem| mos crims: ~sens Tu no puc anar per via dreta; ~e pren de
25 SiEnTem| punt neix!), ~glòria gran l’ànima al cel hauria; ~mas perill
26 SiEnTem| me fa ta pietat perfeta ~aniquilant la culpa de mos crims: ~
27 Glor | totes mes alegries, ~dos anys són ja, deu mesos e vint
28 Vengut | de tot conhort me viuré apartat; ~si ric o cant, és tot
29 Glor | no pas verd. ~Quants són aquells, si trobaven ubert ~lo lloc
30 Glor | fort deserta platja ~ans d’aquistar de son cor compliment. ~
31 PuisNo | no em voleu, tenint-me l’arma e el cors, ~què puc voler
32 Vengut | Absent de vós, jo vinc mes armes rendre: ~ finit mon temps,
33 SiEnTem| vent péixer. ~Si el penedir bastàs a tant meréixer, ~fóra content
34 SiEnTem| voleu ço que altri beu jo bega; ~car en amor cascú veig
35 PuisNo | puis no em voleu, per ser bella sens falta, ~jo vull a vós,
36 Vengut | sens pus complida de tots béns; ~ en lo seu cors mentre
37 SiEnTem| que no voleu ço que altri beu jo bega; ~car en amor cascú
38 SiEnTem| lo mig per fugir la tal brega, ~car deu-se amar e no pas
39 Vengut | no em par vinga mai. ~Un breu suspir és lo qui m’ha fet
40 Vengut | ha restat de mon viure la brisa; ~des d’ara prenc lo negre
41 Glor | amat ~ab passió contínua cada hora, ~car, per temor d’
42 SiEnTem| coll se met de servitud cadena; ~fiant-se d’ell, a desig
43 SiEnTem| enemics són, no van per un camí. ~Amor no és que en res
44 PuisNo | volré e voler vós no em cansa; ~puis no em voleu e só
45 Glor | hi saben; ~metent-se al cap fer ço que mai acaben, ~
46 SiEnTem| beu jo bega; ~car en amor cascú veig que renega, ~jo no
47 Vengut | posat sots la llosa ~ on cascun jorn, vivint, continu mor. ~
48 Vengut | Verge nasqués, gardàs la casta rosa; ~ darà al món de vós
49 Glor | Del jorn ençà que mon cor cativí, ~mon pensament, totes mes
50 SiEnTem| heu com a Déu obeir, ~ne causa dar que per tal vos conega. ~
51 PuisNo | voleu, visc mut, sord e cegat ~perquè sens vós no estima
52 SiEnTem| glòria gran l’ànima al cel hauria; ~mas perill pas
53 Glor | ne fóra lluny passades cent jornades: ~sovint me veig
54 SiEnTem| la prova que n’he feta: ~cercant en mi quasi pendre la mort, ~
55 PuisNo | no em voleu, mon cor no cessarà ~mon ferm voler de no seguir
56 Glor | qui trau del pou aigua ab cistella, ~que pren la mort per fet,
57 SiEnTem| no em sega ~on vem molt clar fa los més mal finir.~ ~
58 Glor | morir podeu, que no muden color. ~Ignorant van ço que els
59 Vengut | defecte, ~ era sens pus complida de tots béns; ~ en lo seu
60 Glor | ans d’aquistar de son cor compliment. ~Dona cruel, puis me dau
61 PuisNo | per satisfer e vostre cor complir. ~Puis no em voleu, vindrà
62 PuisNo | no em voleu, Amor com ho comporta ~de no voler a qui vol tant
63 SiEnTem| causa dar que per tal vos conega. ~Pendré lo mig per fugir
64 Glor | e viu distret de la tal coneixença. ~D’aquella ho dic que de
65 Glor | perdut, àls no hi haveu conquest. ~Del jorn ençà que mon
66 Glor | creu lleugerament ~lo foll consell dels ulls, qui més no hi
67 SiEnTem| quant virtut no nega. ~Si consentiu que el vici vos mossega, ~
68 Vengut | un sol voler e d’un desig consents. ~ Absent de vós, jo vinc
69 Vengut | negun recobre, ~car lo poder consisteix sol en vós; ~en aquest món
70 SiEnTem| bastàs a tant meréixer, ~fóra content que procreat no fos ~e que
71 Vengut | on cascun jorn, vivint, continu mor. ~ Par e sens par, de
72 Glor | he tant amat ~ab passió contínua cada hora, ~car, per temor
73 PuisNo | sia punit, que no us vull contradir; ~puis no em voleu, sens
74 SiEnTem| pas lo contrari no sia, ~contrariant mes obres ton servei. ~Tol-me
75 Vengut | sa espasa tan ferma, ~ha convertit tot mon delit en guai. ~
76 Glor | servint a vós ab vertader coratge, ~escusat só si parle tal
77 Glor | tals, l’amor, que sens foc cou, ~e los demés en testar-la
78 PuisNo | dins en la dansa, ~dansar cové, e vol amor així. ~ ~~~
79 Glor | paraules, ~ans, tot rient, creen los digau faules; ~morir
80 Glor | pair. ~Axí li’n pren qui creu lleugerament ~lo foll consell
81 PuisNo | mudareu; ~puis no em voleu, crid fort, ab alta veu, ~mercè,
82 Vengut | cant serà per tots temps cridar «ai!» ~fins haurà fi ma
83 PuisNo | saber volria ~és tan gran crim, que bé no es puga dir; ~
84 SiEnTem| aniquilant la culpa de mos crims: ~sens Tu no puc anar per
85 Glor | son cor en servitud tan crua; ~viurà tots temps ab l’
86 SiEnTem| ofena, ~mas foll voler, que da per premi pena. ~Negú jamés
87 Vengut | tenor. ~ En testament ma dama pres mon cor; ~ tot mon
88 PuisNo | em voleu e só dins en la dansa, ~dansar cové, e vol amor
89 PuisNo | e só dins en la dansa, ~dansar cové, e vol amor així. ~ ~~~
90 SiEnTem| com a Déu obeir, ~ne causa dar que per tal vos conega. ~
91 Glor | compliment. ~Dona cruel, puis me dau pa pudent ~servint a vós
92 Vengut | fonc posat en ella algun defecte, ~ era sens pus complida
93 SiEnTem| pas que amar dona no es dega ~ni que l’hajau enemiga
94 Vengut | terra. ~Fals dic morir, mas deixàs la desferra ~per alt muntar
95 Vengut | ferma, ~ha convertit tot mon delit en guai. ~Mon cant serà
96 SiEnTem| parlar me dóna gran conhort; ~delliberat del tot fugir tal sort, ~
97 Glor | sobrat, ~tot temorós li demaní ajuda; ~respòs-me tal, que
98 Glor | que sens foc cou, ~e los demés en testar-la s’escalden, ~
99 Vengut | e tarda molt la dolça departida ~que desig tant, que no
100 Vengut | de mon viure la brisa; ~des d’ara prenc lo negre per
101 PuisNo | voleu, que el grat de mi es desalta, ~un temps fui cert tingués
102 PuisNo | com me mostrau de vós só desamat. ~Puis no em voleu, per
103 Glor | dones servint ab tanta desamor, ~no han esguard a vostra
104 Vengut | ofesa ~ per general a tants desconfortar. ~ No seré sol que em clam
105 PuisNo | no em voleu, no us judic descortesa ~que no em doneu un tros
106 Glor | res munten en fellonia ~desdanyant vós, que us traen de tot
107 Glor | darà a través en fort deserta platja ~ans d’aquistar de
108 PuisNo | no em voleu, sens en res deservir, ~ignorant só per què em
109 Vengut | dic morir, mas deixàs la desferra ~per alt muntar al regne
110 PuisNo | no voler res que us sia desgrat; ~puis no em voleu, del
111 Vengut | muntar al regne gloriós. ~Desheretat m’ha de tota alegria; ~de
112 PuisNo | em voleu, del tot ara em despulla ~altra jamés amar que em
113 SiEnTem| fugir la tal brega, ~car deu-se amar e no pas adorar, seguint
114 PuisNo | tal os. ~Puis no em voleu, dient comiat prenga, ~mon comiat
115 Glor | són ja, deu mesos e vint dies, ~un sol moment de pler
116 Glor | ans, tot rient, creen los digau faules; ~morir podeu, que
117 Vengut | d’ara prenc lo negre per divisa, ~car tot mon cor d’aquella
118 Vengut | ai!» ~fins haurà fi ma dolorosa vida; ~e tarda molt la dolça
119 PuisNo | cruel sou que de mi no us dolreu? ~Puis no em voleu, Amor
120 Vengut | llevar-me tal riquesa; ~ no la’m donà ne menys la’m pot tornar; ~
121 Glor | menjar verí per medicina; ~dóna-li gust e sabor dolça fina, ~
122 PuisNo | porta, ~que m’obrireu per donar-me repós; ~puis no em voleu,
123 Glor | veig que sol me pot gorir ~done’m menjar verí per medicina; ~
124 Glor | a vostra gran dolor ~ni donen fe, menys a vostres paraules, ~
125 PuisNo | judic descortesa ~que no em doneu un tros del vostre pa. ~
126 PuisNo | ferm seré en la fe que us doní. ~Puis no em voleu, jo vull
127 Glor | servint l’amor d’una cruel donzella, ~com al qui trau del pou
128 Glor | esperança nua ~e vestir deu drap negre, no pas verd. ~Quants
129 SiEnTem| sens Tu no puc anar per via dreta; ~e pren de mi la voluntat
130 Glor | és-li forçat passientment o dura ~e de menjar de l’amarga
131 PuisNo | teniu la mostre, ~molt ha durat ja rosegar tal os. ~Puis
132 Vengut | volgués dir lo ver de son efecte, ~ no és cors humà no mud
133 Glor | aquella lliga! ~Mas de l’eixir negú pot esser cert! ~Qui
134 SiEnTem| e pren de mi la voluntat eleta ~per Tu servir, segons mostre
135 SiEnTem| servitud cadena; ~fiant-se d’ell, a desig va lo mena; ~com
136 SiEnTem| com fa qui Déu serveix, ~d’elles fugint (dir pot qui en bon
137 PuisNo | ferm voler de no seguir l’empresa; ~puis no em voleu, no us
138 Glor | haveu conquest. ~Del jorn ençà que mon cor cativí, ~mon
139 SiEnTem| no fos ~e que en lo món encara fos per néixer; ~car sent
140 SiEnTem| ne té, oposit fa lo fi: ~enemics són, no van per un camí. ~
141 SiEnTem| es dega ~ni que l’hajau enemiga tenir, ~ni ja menys dic
142 Vengut | trobaren pau les dos grans enemigues: ~ jamés fonc vist que fossen
143 Vengut | voler e ma posa, ~ ab ella ensems és posat sots la llosa ~
144 Glor | ubert ~lo lloc per on són entrats sens fadiga, ~volrien ser
145 Glor | hora, ~car, per temor d’enutjar ma senyora, ~cruel turment
146 Vengut | en ella algun defecte, ~ era sens pus complida de tots
147 Glor | dins e té lo coll al jou ~és-li forçat passientment o dura ~
148 Glor | testar-la s’escalden, ~los escaldats tota llur vida malden ~sens
149 Glor | los demés en testar-la s’escalden, ~los escaldats tota llur
150 SiEnTem| vici vos mossega, ~no és a escurçó tant verí produir. ~Par
151 Glor | vós ab vertader coratge, ~escusat só si parle tal llengatge, ~
152 SiEnTem| fugir tal sort, ~dóna’m esforç, part de la pena ha’m neta; ~
153 Glor | ab tanta desamor, ~no han esguard a vostra gran dolor ~ni
154 Vengut | puis que la mort, ab sa espasa tan ferma, ~ha convertit
155 SiEnTem| del que vui sé per ver esperiment, ~fore’m distret viure tan
156 Glor | Mas de l’eixir negú pot esser cert! ~Qui es trobe dins
157 PuisNo | cegat ~perquè sens vós no estima res ma vida; ~puis no em
158 SiEnTem| prava fantasia, ~ta voluntat executa la mia; ~car altrament faré
159 Glor | us sé dir si en fos pogut exir ~ne fóra lluny passades
160 Glor | per on són entrats sens fadiga, ~volrien ser fora d’aquella
161 Vengut | quan morís en la terra. ~Fals dic morir, mas deixàs la
162 PuisNo | voleu, per ser bella sens falta, ~jo vull a vós, que jamés
163 SiEnTem| Tol-me del tot tan prava fantasia, ~ta voluntat executa la
164 Glor | tot rient, creen los digau faules; ~morir podeu, que no muden
165 Glor | fina, ~és més amarg que fel lo seu pair. ~Axí li’n pren
166 Glor | e per no res munten en fellonia ~desdanyant vós, que us
167 Glor | perduda ~ma vida, cert, sens fer-me’n negun grat. ~Foll és aquell
168 Vengut | la mort, ab sa espasa tan ferma, ~ha convertit tot mon delit
169 SiEnTem| fa dir la prova que n’he feta: ~cercant en mi quasi pendre
170 SiEnTem| met de servitud cadena; ~fiant-se d’ell, a desig va lo mena; ~
171 Glor | dóna-li gust e sabor dolça fina, ~és més amarg que fel lo
172 PuisNo | no em voleu, volria fos finida ~com me mostrau de vós só
173 SiEnTem| molt clar fa los més mal finir.~ ~
174 Vengut | vinc mes armes rendre: ~ finit mon temps, prenc comiat
175 Vengut | tots temps cridar «ai!» ~fins haurà fi ma dolorosa vida; ~
176 Vengut | sens par, de vós reste tal flor, ~ conhort de mi, al viciós
177 Glor | viandes tals, l’amor, que sens foc cou, ~e los demés en testar-la
178 SiEnTem| de metre esper sens negun fonament ~en vana amor, que m’ha
179 Glor | sens fadiga, ~volrien ser fora d’aquella lliga! ~Mas de
180 Glor | té lo coll al jou ~és-li forçat passientment o dura ~e de
181 SiEnTem| sé per ver esperiment, ~fore’m distret viure tan follament ~
182 Vengut | en lo seu cors mentre foren presents ~ trobaren pau
183 PuisNo | voleu, vindrà temps que fortuna ~mudara el vent e que molt
184 Vengut | enemigues: ~ jamés fonc vist que fossen tan amigues, ~ d’un sol
185 Glor | Foll és aquell que es veu franc e llibert, ~que met son
186 SiEnTem| qui Déu serveix, ~d’elles fugint (dir pot qui en bon punt
187 PuisNo | mi es desalta, ~un temps fui cert tingués bon grat de
188 Glor | ingratitud prenen per galania, ~e per no res munten en
189 Vengut | reposa. ~ Verge nasqués, gardàs la casta rosa; ~ darà al
190 Vengut | usar tan gran ofesa ~ per general a tants desconfortar. ~
191 SiEnTem| qui en bon punt neix!), ~glòria gran l’ànima al cel hauria; ~
192 Glor | metge veig que sol me pot gorir ~done’m menjar verí per
193 Vengut | parenseria; ~jamecs e plors governen mon estat. ~Jo torç les
194 SiEnTem| sens par, molt vos tinc a grair ~que no voleu ço que altri
195 Vengut | presents ~ trobaren pau les dos grans enemigues: ~ jamés fonc
196 Vengut | convertit tot mon delit en guai. ~Mon cant serà per tots
197 PuisNo | só per què em feu tanta guerra; ~puis no em voleu, no em
198 Glor | verí per medicina; ~dóna-li gust e sabor dolça fina, ~és
199 SiEnTem| dona no es dega ~ni que l’hajau enemiga tenir, ~ni ja menys
200 SiEnTem| glòria gran l’ànima al cel hauria; ~mas perill pas lo contrari
201 SiEnTem| per ella servir, ~idolatre heu com a Déu obeir, ~ne causa
202 SiEnTem| car altrament faré de mi homei! ~Açò em fa dir la prova
203 SiEnTem| no pas adorar, seguint l’honest e quant virtut no nega. ~
204 Glor | ab passió contínua cada hora, ~car, per temor d’enutjar
205 Vengut | son efecte, ~ no és cors humà no mud nous pensaments; ~
206 SiEnTem| dic que, per ella servir, ~idolatre heu com a Déu obeir, ~ne
207 SiEnTem| piedós. ~Tot altre amor impropri se nomena ~sinó de Tu, que
208 Vengut | menys la’m pot tornar; ~ ingrata fonc usar tan gran ofesa ~
209 Glor | ço que els és manifest, ~ingratitud prenen per galania, ~e per
210 Vengut | cant, és tot parenseria; ~jamecs e plors governen mon estat. ~
211 Glor | fóra lluny passades cent jornades: ~sovint me veig les nafres
212 Glor | trobe dins e té lo coll al jou ~és-li forçat passientment
213 PuisNo | puis no em voleu, no us judic descortesa ~que no em doneu
214 Vengut | mon parlar mudarà novell lai, ~puis que la mort, ab sa
215 Vengut | darà al món de vós noble llavor.~
216 Glor | escusat só si parle tal llengatge, ~car no puc més tenir la
217 Glor | feu no els plau ni han per llest, ~ans scientment ho prenen
218 Glor | Axí li’n pren qui creu lleugerament ~lo foll consell dels ulls,
219 Vengut | tatxat. ~ Gran tort m’ha fet llevar-me tal riquesa; ~ no la’m donà
220 Glor | aquell que es veu franc e llibert, ~que met son cor en servitud
221 Glor | volrien ser fora d’aquella lliga! ~Mas de l’eixir negú pot
222 Vengut | sens par que prou no es pot lloar. ~ Qui volgués dir lo ver
223 Glor | aquells, si trobaven ubert ~lo lloc per on són entrats sens
224 Vengut | ensems és posat sots la llosa ~ on cascun jorn, vivint,
225 PuisNo | em voleu, jo faré que la lluna ~vos serà grat, de parer
226 Glor | fos pogut exir ~ne fóra lluny passades cent jornades: ~
227 Glor | escalden, ~los escaldats tota llur vida malden ~sens traure
228 SiEnTem| vem molt clar fa los més mal finir.~ ~
229 Glor | escaldats tota llur vida malden ~sens traure mai aigua d’
230 Glor | Ignorant van ço que els és manifest, ~ingratitud prenen per
231 Vengut | mon estat. ~Jo torç les mans com pens lo que só estat, ~
232 Glor | vol seguir dels ulls lo marinatge, ~darà a través en fort
233 SiEnTem| com ve al fi, ne resta mascarat. ~Si el temps perdut, lo
234 Glor | done’m menjar verí per medicina; ~dóna-li gust e sabor dolça
235 SiEnTem| fiant-se d’ell, a desig va lo mena; ~com ve al fi, ne resta
236 Vengut | tots béns; ~ en lo seu cors mentre foren presents ~ trobaren
237 SiEnTem| el penedir bastàs a tant meréixer, ~fóra content que procreat
238 SiEnTem| oblidant mi mateix, ~hagués jo mès, com fa qui Déu serveix, ~
239 Glor | alegries, ~dos anys són ja, deu mesos e vint dies, ~un sol moment
240 PuisNo | em voleu, vullau de mi, mesquí, ~que vull a vós, mai perdre
241 SiEnTem| part de la pena ha’m neta; ~mester me fa ta pietat perfeta ~
242 Glor | ulls, qui més no hi saben; ~metent-se al cap fer ço que mai acaben, ~
243 Glor | esper al meu perir. ~Lo metge veig que sol me pot gorir ~
244 SiEnTem| viure tan follament ~de metre esper sens negun fonament ~
245 Glor | sens que remei no esper al meu perir. ~Lo metge veig que
246 SiEnTem| tal vos conega. ~Pendré lo mig per fugir la tal brega, ~
247 SiEnTem| Si el temps perdut, lo millor que tenia, ~dones amant,
248 Glor | D’aquella ho dic que de molts és perdença: ~dones servint
249 Glor | mesos e vint dies, ~un sol moment de pler jamés sentí; ~e
250 Vengut | cascun jorn, vivint, continu mor. ~ Par e sens par, de vós
251 Vengut | repós, ~tot preterí quan morís en la terra. ~Fals dic morir,
252 SiEnTem| consentiu que el vici vos mossega, ~no és a escurçó tant verí
253 PuisNo | volria fos finida ~com me mostrau de vós só desamat. ~Puis
254 Vengut | efecte, ~ no és cors humà no mud nous pensaments; ~ no fonc
255 PuisNo | em voleu, fer podeu vós mudança, ~jo ferm seré en la fe
256 PuisNo | vindrà temps que fortuna ~mudara el vent e que molt me volreu; ~
257 Vengut | daré terme ~e mon parlar mudarà novell lai, ~puis que la
258 PuisNo | vos serà grat, de parer mudareu; ~puis no em voleu, crid
259 Glor | faules; ~morir podeu, que no muden color. ~Ignorant van ço
260 Vengut | deixàs la desferra ~per alt muntar al regne gloriós. ~Desheretat
261 Glor | per galania, ~e per no res munten en fellonia ~desdanyant
262 PuisNo | puis no em voleu, visc mut, sord e cegat ~perquè sens
263 Glor | jornades: ~sovint me veig les nafres renovades ~sens que remei
264 Vengut | al viciós reposa. ~ Verge nasqués, gardàs la casta rosa; ~
265 SiEnTem| honest e quant virtut no nega. ~Si consentiu que el vici
266 SiEnTem| dir pot qui en bon punt neix!), ~glòria gran l’ànima
267 SiEnTem| en lo món encara fos per néixer; ~car sent dins mi per tots
268 SiEnTem| esforç, part de la pena ha’m neta; ~mester me fa ta pietat
269 Vengut | rosa; ~ darà al món de vós noble llavor.~
270 SiEnTem| que primer proceí; ~si el nom ne té, oposit fa lo fi: ~
271 SiEnTem| Tot altre amor impropri se nomena ~sinó de Tu, que primer
272 Vengut | no és cors humà no mud nous pensaments; ~ no fonc posat
273 Vengut | terme ~e mon parlar mudarà novell lai, ~puis que la mort,
274 Glor | tots temps ab l’esperança nua ~e vestir deu drap negre,
275 SiEnTem| idolatre heu com a Déu obeir, ~ne causa dar que per tal
276 SiEnTem| que tenia, ~dones amant, oblidant mi mateix, ~hagués jo mès,
277 Vengut | seré sol que em clam de son obrar, ~ ans tot lo món ne darà
278 SiEnTem| no sia, ~contrariant mes obres ton servei. ~Tol-me del
279 PuisNo | tocaré la porta, ~que m’obrireu per donar-me repós; ~puis
280 SiEnTem| no és que en res virtut ofena, ~mas foll voler, que da
281 Vengut | ingrata fonc usar tan gran ofesa ~ per general a tants desconfortar. ~
282 SiEnTem| proceí; ~si el nom ne té, oposit fa lo fi: ~enemics són,
283 PuisNo | ha durat ja rosegar tal os. ~Puis no em voleu, dient
284 PuisNo | e pena gran sostenga, ~pacientment mon cor la sostendrà; ~puis
285 Glor | més amarg que fel lo seu pair. ~Axí li’n pren qui creu
286 Glor | donen fe, menys a vostres paraules, ~ans, tot rient, creen
287 SiEnTem| créixer. ~Perdona’m Tu, Pare tot piedós. ~Tot altre amor
288 Vengut | si ric o cant, és tot parenseria; ~jamecs e plors governen
289 PuisNo | lluna ~vos serà grat, de parer mudareu; ~puis no em voleu,
290 Glor | coratge, ~escusat só si parle tal llengatge, ~car no puc
291 SiEnTem| tal sort, ~dóna’m esforç, part de la pena ha’m neta; ~mester
292 Glor | pogut exir ~ne fóra lluny passades cent jornades: ~sovint me
293 Glor | coll al jou ~és-li forçat passientment o dura ~e de menjar de l’
294 Glor | mi que he tant amat ~ab passió contínua cada hora, ~car,
295 Glor | e de menjar de l’amarga pastura ~e de servir sens haver
296 Vengut | foren presents ~ trobaren pau les dos grans enemigues: ~
297 SiEnTem| amor, que m’ha fet de vent péixer. ~Si el penedir bastàs a
298 SiEnTem| que per tal vos conega. ~Pendré lo mig per fugir la tal
299 SiEnTem| fet de vent péixer. ~Si el penedir bastàs a tant meréixer, ~
300 Vengut | estat. ~Jo torç les mans com pens lo que só estat, ~sol m’
301 Glor | que mon cor cativí, ~mon pensament, totes mes alegries, ~dos
302 Vengut | és cors humà no mud nous pensaments; ~ no fonc posat en ella
303 Vengut | pres mon cor; ~ tot mon pensar, mon voler e ma posa, ~
304 Glor | aquella ho dic que de molts és perdença: ~dones servint ab tanta
305 SiEnTem| tots temps dolor créixer. ~Perdona’m Tu, Pare tot piedós. ~
306 PuisNo | mesquí, ~que vull a vós, mai perdre l’esperança; ~puis no em
307 Glor | respòs-me tal, que del tot viu perduda ~ma vida, cert, sens fer-me’
308 SiEnTem| mester me fa ta pietat perfeta ~aniquilant la culpa de
309 SiEnTem| ànima al cel hauria; ~mas perill pas lo contrari no sia, ~
310 Glor | que remei no esper al meu perir. ~Lo metge veig que sol
311 PuisNo | visc mut, sord e cegat ~perquè sens vós no estima res ma
312 SiEnTem| Perdona’m Tu, Pare tot piedós. ~Tot altre amor impropri
313 SiEnTem| m neta; ~mester me fa ta pietat perfeta ~aniquilant la culpa
314 Glor | a través en fort deserta platja ~ans d’aquistar de son cor
315 Glor | e tot quant feu no els plau ni han per llest, ~ans scientment
316 Glor | dies, ~un sol moment de pler jamés sentí; ~e segons veig,
317 Vengut | tot parenseria; ~jamecs e plors governen mon estat. ~Jo
318 Vengut | suspir és lo qui m’ha fet pobre, ~que res no tinc sinó la
319 Glor | sens res dir he passat! ~No podent més, vent-me d’amor sobrat, ~
320 Vengut | haver negun recobre, ~car lo poder consisteix sol en vós; ~
321 Glor | De mi us sé dir si en fos pogut exir ~ne fóra lluny passades
322 PuisNo | em voleu, tant tocaré la porta, ~que m’obrireu per donar-me
323 Vengut | mon pensar, mon voler e ma posa, ~ ab ella ensems és posat
324 SiEnTem| servei. ~Tol-me del tot tan prava fantasia, ~ta voluntat executa
325 SiEnTem| mas foll voler, que da per premi pena. ~Negú jamés ne fonc
326 SiEnTem| Negú jamés ne fonc bé premiat: ~al coll se met de servitud
327 PuisNo | no em voleu, dient comiat prenga, ~mon comiat créixer d’amor
328 Vengut | més no desig res pendre, ~ prenguen de mi aquest mateix tenor. ~
329 Vengut | lo seu cors mentre foren presents ~ trobaren pau les dos grans
330 Vengut | no puc haver repós, ~tot preterí quan morís en la terra. ~
331 SiEnTem| nomena ~sinó de Tu, que primer proceí; ~si el nom ne té,
332 Vengut | querella ~ com follament és privat per aquella ~ d’un par sens
333 Glor | car no puc més tenir la proa al vent. ~ ~
334 SiEnTem| sinó de Tu, que primer proceí; ~si el nom ne té, oposit
335 SiEnTem| meréixer, ~fóra content que procreat no fos ~e que en lo món
336 SiEnTem| no és a escurçó tant verí produir. ~Par e sens par, molt vos
337 Vengut | d’un par sens par que prou no es pot lloar. ~ Qui volgués
338 SiEnTem| homei! ~Açò em fa dir la prova que n’he feta: ~cercant
339 Glor | Dona cruel, puis me dau pa pudent ~servint a vós ab vertader
340 PuisNo | gran crim, que bé no es puga dir; ~puis no em voleu,
341 PuisNo | si sera culpa mia, ~sia punit, que no us vull contradir; ~
342 SiEnTem| fugint (dir pot qui en bon punt neix!), ~glòria gran l’ànima
343 Vengut | algun defecte, ~ era sens pus complida de tots béns; ~
344 Vengut | haver repós, ~tot preterí quan morís en la terra. ~Fals
345 Glor | drap negre, no pas verd. ~Quants són aquells, si trobaven
346 SiEnTem| he feta: ~cercant en mi quasi pendre la mort, ~aquest
347 Vengut | tot lo món ne darà gran querella ~ com follament és privat
348 Glor | per fet, com ve lo fi. ~E quin conhort per mi que he tant
349 Glor | que mai acaben, ~no vol raó, trobant contrari vent. ~
350 Vengut | esper jamés haver negun recobre, ~car lo poder consisteix
351 Vengut | desferra ~per alt muntar al regne gloriós. ~Desheretat m’ha
352 Glor | nafres renovades ~sens que remei no esper al meu perir. ~
353 Vengut | de vós, jo vinc mes armes rendre: ~ finit mon temps, prenc
354 SiEnTem| car en amor cascú veig que renega, ~jo no me’n clam: vós ho
355 Glor | sovint me veig les nafres renovades ~sens que remei no esper
356 Vengut | conhort de mi, al viciós reposa. ~ Verge nasqués, gardàs
357 Glor | temorós li demaní ajuda; ~respòs-me tal, que del tot viu perduda ~
358 SiEnTem| mena; ~com ve al fi, ne resta mascarat. ~Si el temps perdut,
359 Vengut | que só estat, ~sol m’ha restat de mon viure la brisa; ~
360 Vengut | Par e sens par, de vós reste tal flor, ~ conhort de mi,
361 Vengut | conhort me viuré apartat; ~si ric o cant, és tot parenseria; ~
362 Glor | vostres paraules, ~ans, tot rient, creen los digau faules; ~
363 SiEnTem| servir, segons mostre en mos rims. ~Jo no dic pas que amar
364 Vengut | tort m’ha fet llevar-me tal riquesa; ~ no la’m donà ne menys
365 Vengut | nasqués, gardàs la casta rosa; ~ darà al món de vós noble
366 PuisNo | mostre, ~molt ha durat ja rosegar tal os. ~Puis no em voleu,
367 Glor | e los demés en testar-la s’escalden, ~los escaldats
368 Vengut | lai, ~puis que la mort, ab sa espasa tan ferma, ~ha convertit
369 Glor | dels ulls, qui més no hi saben; ~metent-se al cap fer ço
370 PuisNo | Puis no em voleu, per què saber volria ~és tan gran crim,
371 Glor | medicina; ~dóna-li gust e sabor dolça fina, ~és més amarg
372 Glor | dones tals sols n’haveu tal salari ~que el temps perdut, àls
373 PuisNo | em sostenga la terra ~per satisfer e vostre cor complir. ~Puis
374 Glor | plau ni han per llest, ~ans scientment ho prenen per contrari. ~
375 Glor | traure mai aigua d’aquell sec pou. ~De mi us sé dir si
376 SiEnTem| clam: vós ho feu, que no em sega ~on vem molt clar fa los
377 SiEnTem| deu-se amar e no pas adorar, seguint l’honest e quant virtut
378 PuisNo | jo vull lo que volguí, ~sempre volré e voler vós no em
379 Glor | sol moment de pler jamés sentí; ~e segons veig, a mi n’
380 PuisNo | dir; ~puis no em voleu, si sera culpa mia, ~sia punit, que
381 SiEnTem| contrariant mes obres ton servei. ~Tol-me del tot tan prava
382 SiEnTem| hagués jo mès, com fa qui Déu serveix, ~d’elles fugint (dir pot
383 Glor | vós, que us traen de tot sest; ~e tot quant feu no els
384 Glor | podent més, vent-me d’amor sobrat, ~tot temorós li demaní
385 Glor | contrari. ~De dones tals sols n’haveu tal salari ~que
386 PuisNo | puis no em voleu, visc mut, sord e cegat ~perquè sens vós
387 SiEnTem| delliberat del tot fugir tal sort, ~dóna’m esforç, part de
388 PuisNo | pacientment mon cor la sostendrà; ~puis no em voleu, mon
389 Vengut | ab ella ensems és posat sots la llosa ~ on cascun jorn,
390 Glor | passades cent jornades: ~sovint me veig les nafres renovades ~
391 Vengut | par vinga mai. ~Un breu suspir és lo qui m’ha fet pobre, ~
392 Vengut | gran ofesa ~ per general a tants desconfortar. ~ No seré
393 Vengut | fi ma dolorosa vida; ~e tarda molt la dolça departida ~
394 Vengut | tot mon cor d’aquella n’és tatxat. ~ Gran tort m’ha fet llevar-me
395 Glor | contínua cada hora, ~car, per temor d’enutjar ma senyora, ~cruel
396 Glor | vent-me d’amor sobrat, ~tot temorós li demaní ajuda; ~respòs-me
397 PuisNo | voleu, pena d’amor m’acora, ~ten cruel sou que de mi no us
398 SiEnTem| temps perdut, lo millor que tenia, ~dones amant, oblidant
399 PuisNo | repós; ~puis no em voleu, tenint-me l’arma e el cors, ~què puc
400 PuisNo | puis no em voleu, de mi teniu la mostre, ~molt ha durat
401 Vengut | prenguen de mi aquest mateix tenor. ~ En testament ma dama
402 Vengut | aquest mateix tenor. ~ En testament ma dama pres mon cor; ~
403 Glor | foc cou, ~e los demés en testar-la s’escalden, ~los escaldats
404 PuisNo | desalta, ~un temps fui cert tingués bon grat de mi; ~puis no
405 PuisNo | puis no em voleu, tant tocaré la porta, ~que m’obrireu
406 SiEnTem| contrariant mes obres ton servei. ~Tol-me del tot tan prava fantasia, ~
407 SiEnTem| contrariant mes obres ton servei. ~Tol-me del tot
408 Vengut | governen mon estat. ~Jo torç les mans com pens lo que
409 Vengut | m donà ne menys la’m pot tornar; ~ ingrata fonc usar tan
410 Vengut | aquella n’és tatxat. ~ Gran tort m’ha fet llevar-me tal riquesa; ~
411 Glor | cativí, ~mon pensament, totes mes alegries, ~dos anys
412 Glor | desdanyant vós, que us traen de tot sest; ~e tot quant
413 Glor | cruel donzella, ~com al qui trau del pou aigua ab cistella, ~
414 Glor | tota llur vida malden ~sens traure mai aigua d’aquell sec pou. ~
415 Glor | ulls lo marinatge, ~darà a través en fort deserta platja ~
416 Glor | mai acaben, ~no vol raó, trobant contrari vent. ~Qui en amor
417 Vengut | mentre foren presents ~ trobaren pau les dos grans enemigues: ~
418 Glor | Quants són aquells, si trobaven ubert ~lo lloc per on són
419 Glor | pot esser cert! ~Qui es trobe dins e té lo coll al jou ~
420 PuisNo | descortesa ~que no em doneu un tros del vostre pa. ~Puis no
421 Glor | enutjar ma senyora, ~cruel turment sens res dir he passat! ~
422 Glor | són aquells, si trobaven ubert ~lo lloc per on són entrats
423 Glor | pres axí, ~servint l’amor d’una cruel donzella, ~com al
424 Vengut | pot tornar; ~ ingrata fonc usar tan gran ofesa ~ per general
425 SiEnTem| fiant-se d’ell, a desig va lo mena; ~com ve al fi,
426 SiEnTem| sens negun fonament ~en vana amor, que m’ha fet de vent
427 SiEnTem| feu, que no em sega ~on vem molt clar fa los més mal
428 Glor | passat! ~No podent més, vent-me d’amor sobrat, ~tot temorós
429 Glor | vestir deu drap negre, no pas verd. ~Quants són aquells, si
430 Vengut | mi, al viciós reposa. ~ Verge nasqués, gardàs la casta
431 Glor | pudent ~servint a vós ab vertader coratge, ~escusat só si
432 Glor | temps ab l’esperança nua ~e vestir deu drap negre, no pas verd. ~
433 SiEnTem| sens Tu no puc anar per via dreta; ~e pren de mi la
434 Glor | servir sens haver negun sou; ~viandes tals, l’amor, que sens foc
435 SiEnTem| nega. ~Si consentiu que el vici vos mossega, ~no és a escurçó
436 Vengut | flor, ~ conhort de mi, al viciós reposa. ~ Verge nasqués,
437 Vengut | consents. ~ Absent de vós, jo vinc mes armes rendre: ~ finit
438 PuisNo | complir. ~Puis no em voleu, vindrà temps que fortuna ~mudara
439 Vengut | desig tant, que no em par vinga mai. ~Un breu suspir és
440 Glor | anys són ja, deu mesos e vint dies, ~un sol moment de
441 PuisNo | grat; ~puis no em voleu, visc mut, sord e cegat ~perquè
442 Vengut | enemigues: ~ jamés fonc vist que fossen tan amigues, ~
443 Glor | cor en servitud tan crua; ~viurà tots temps ab l’esperança
444 Vengut | alegria; ~de tot conhort me viuré apartat; ~si ric o cant,
445 Vengut | llosa ~ on cascun jorn, vivint, continu mor. ~ Par e sens
446 Vengut | prou no es pot lloar. ~ Qui volgués dir lo ver de son efecte, ~
447 PuisNo | em voleu, jo vull lo que volguí, ~sempre volré e voler vós
448 PuisNo | vull lo que volguí, ~sempre volré e voler vós no em cansa; ~
449 PuisNo | mudara el vent e que molt me volreu; ~puis no em voleu, jo faré
450 Glor | són entrats sens fadiga, ~volrien ser fora d’aquella lliga! ~
451 Glor | desamor, ~no han esguard a vostra gran dolor ~ni donen fe,
452 Glor | dolor ~ni donen fe, menys a vostres paraules, ~ans, tot rient,
453 SiEnTem| hagut conéixer ~del que vui sé per ver esperiment, ~
454 PuisNo | haurà fi; ~puis no em voleu, vullau de mi, mesquí, ~que vull
|