Poesia
1 Desd| plorant absent lo jorn que us fui present. ~Viuda roman
2 Desd| cruel abric ~de soledat que els desamats abriga; ~sens
3 Desd| tinc jo la vida tan amarga ~que, si mercé lo terme no m’
4 Desd| llibertat? ~On és lo llaç que així em té cativat? ~On
5 Desd| llengua plora? ~On és lo bé que em fa tant desijar? ~On
6 Desd| grat, amor i benvolença ~que del pus cert me fa desesperar? ~
7 Desd| marbre, ~aquell dolç nom que amor collí d’un arbre, ~
8 Desd| contenta; ~ans crec serà lo que us he dit tostemps, ~puix,
9 Desd| per vós passe tal vida ~que dels pus trists me feu ser
10 Desd| vostre «no». ~Sí és la fam que enamorades ales ~han perseguit,
11 Desd| fins al cel; ~sí és lo golf que ab fortunal estel ~he navegat,
12 Desd| animal ~molt pus llauger que els pelegrins en l’aire; ~
13 Desd| lo tro, llamps i desaire ~que m’ha llançat al centre de
14 Desd| Llàgremes són los béns que puc atényer, ~llàgremes
15 Desd| són senyals ab què conec ~que el bé que us vull a més
16 Desd| ab què conec ~que el bé que us vull a més no ho pot
17 Desd| llàgremes són lo dolç past que em nodrix: ~tot altre gust
18 Desd| desdenya; ~llàgremes són les que encenen la llenya ~del foc
19 Desd| del foc secret callant que em destroïx. ~Amor m’ofén,
20 Desd| amor me fir pels ulls que jo tant ame; ~amor m’ha
21 Desd| pren per seu; ~amor no vol que d’altre voler sia; ~amor
22 Desd| voler sia; ~amor consent que senta nit i dia ~un sentiment
23 Desd| nit i dia ~un sentiment que no el sap dir ma veu. ~Va-se’
24 Desd| plorant la nit los mals que el dia calle, ~dormint en
25 Desd| aconhortat molt més del que es pot creure, ~aconhortat
26 Desd| lo bé perdut, ~aconhortat que desamor me cobra, ~oc i
27 Desd| oc i a la fi aconhortat que s’obra ~lo cor secret ab
28 Desd| Aspre comport, comport que no comporta ~los mals presents
29 Desd| esperança morta; ~amarga font, que de trenta-tres anys ~m’ha
30 Resp| RESPOSTA A UNA SENYORA QUE LI DEMANÀ ~QUAL ÉS MAJOR
31 Resp| pintura, ~totes les parts que us fan del món pus bella, ~
32 Resp| ventura. ~Preneu-me, doncs, que no us serà ofensa ~tenir-me
33 Resp| mostres ~les grans virtuts que en vós lo cel dispensa, ~
34 Resp| cel dispensa, ~mostrant que sou de puritat l’ermini, ~
35 Resp| mans d’algú senyorejada ~o que es morís quan més ella contenta. ~
36 Resp| pot dir ni compendre ~lo que es pertany, seguint la vera
37 Resp| majorment en qüestió tan prima ~que m’ha sobrat les forces de
38 Resp| turment, dolor i pena ~que els amadors sostenen cascun
39 Resp| són per haver cascú la que voldria, ~segons la sort
40 Resp| ni cessa ni reposa ~fins que lo grat nostra salut desperta, ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
41 Resp| que lo desdeny al grat fa major
42 Resp| enamorat conforta. ~No és negú que sols per si mereixca ~aquell
43 Resp| mereixca ~aquell gran do que a mort amant li dóna, ~i
44 Resp| perdona ~ni viure vol, i tem que no pereixca. ~Viu trist,
45 Resp| hora: ~vol lo desig i no lo que desija, ~escriu tristor
46 Resp| escriu tristor on par que goig se llija, ~riu-se ab
47 Resp| fuig de l’engan seguint lo que l’engana, ~desdiu parlant
48 Resp| engana, ~desdiu parlant lo que callant demana. ~Perd lo
49 Resp| defesa, ~cessa el recel que viva el constrenyia, ~cessa
50 Resp| turmenten, ~ni sent dels mals que els trists desamats senten. ~
51 Resp| sent lo cor estant dins la que us ama ~tot transportat,
52 Resp| les naturals requestes, ~que sols d’oir l’enteniment
53 Resp| culpa? ~Què sent lo trist que es mor i desenculpa, ~vivint
54 Resp| mort acompara ~a la dolor que es mostra cara a cara. ~
55 Resp| a la lletra. ~Ab passió que els ossos me penetra, ~si
56 Resp| si vós no em feu, de mort que só, reviure, ~des que us
57 Resp| mort que só, reviure, ~des que us han vist mos ulls jamés
58 Resp| mirant, tant alegrar-me ~que cessaran los mals de turmentar-me.~
|