Poesia
1 Desd| plora el pensament, ~plora lo cor ofés de gran ofensa; ~
2 Desd| ofés de gran ofensa; ~plora lo gest, plora la triste pensa, ~
3 Desd| triste pensa, ~plorant absent lo jorn que us fui present. ~
4 Desd| deserta, ~vivint en vós lo grat mort per a mi; ~viuda
5 Desd| tan amarga ~que, si mercé lo terme no m’allarga, ~sens
6 Desd| allarga, ~sens haver fi lo meu plant serà llarg. ~On
7 Desd| plant serà llarg. ~On és lo jorn, on és lo punt i l’
8 Desd| llarg. ~On és lo jorn, on és lo punt i l’hora ~on jo perdí
9 Desd| béns de llibertat? ~On és lo llaç que així em té cativat? ~
10 Desd| així em té cativat? ~On és lo mal per qui ma llengua plora? ~
11 Desd| ma llengua plora? ~On és lo bé que em fa tant desijar? ~
12 Desd| tanta coneixença? ~On és lo grat, amor i benvolença ~
13 Desd| on escolpit està, com en lo marbre, ~aquell dolç nom
14 Desd| honestat. ~Absent de vós, lo cor de mi s’absenta ~per
15 Desd| contenta; ~ans crec serà lo que us he dit tostemps, ~
16 Desd| seguint-la fins al cel; ~sí és lo golf que ab fortunal estel ~
17 Desd| en l’aire; ~sí és estat lo tro, llamps i desaire ~que
18 Desd| estrényer; ~llàgremes són lo dolç past que em nodrix: ~
19 Desd| amor m’ha pres sens ales en lo niu; ~amor me fir pels ulls
20 Desd| sap dir ma veu. ~Va-se’n lo jorn, i torna la nit queda, ~
21 Desd| creure, ~aconhortat de tot lo bé perdut, ~aconhortat que
22 Desd| fi aconhortat que s’obra ~lo cor secret ab clau d’ingratitud. ~
23 Resp| grans virtuts que en vós lo cel dispensa, ~mostrant
24 Resp| no pot dir ni compendre ~lo que es pertany, seguint
25 Resp| entendre. ~Mas perquè sé lo desdeny quant me costa, ~
26 Resp| cessa ni reposa ~fins que lo grat nostra salut desperta, ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
27 Resp| que lo desdeny al grat fa major
28 Resp| major nosa, ~i si la mort lo bé dels ulls s’emporta, ~
29 Resp| morint de hora en hora: ~vol lo desig i no lo que desija, ~
30 Resp| hora: ~vol lo desig i no lo que desija, ~escriu tristor
31 Resp| fuig de l’engan seguint lo que l’engana, ~desdiu parlant
32 Resp| engana, ~desdiu parlant lo que callant demana. ~Perd
33 Resp| que callant demana. ~Perd lo desig qui perd la companyia, ~
34 Resp| perill i cessa la sospita; ~lo seu estat en mans de Déu
35 Resp| desamats senten. ~Què sent lo cor estant dins la que us
36 Resp| enteniment s’inflama? ~Què sent lo grat? Què senten les orelles ~
37 Resp| ofesa sense culpa? ~Què sent lo trist que es mor i desenculpa, ~
38 Resp| esperances velles? ~No sap d’amar lo qui mort acompara ~a la
|