Poesia
1 Desd| ofensa; ~plora lo gest, plora la triste pensa, ~plorant absent
2 Desd| fui present. ~Viuda roman la voluntat deserta, ~vivint
3 Desd| què us serví; ~viuda roman la fe de dol coberta; ~viuda
4 Desd| dol coberta; ~viuda roman la pena del desig; ~viuda roman
5 Desd| vida desolada; ~viuda roman la veu desemparada, ~versos
6 Desd| llig. ~Sens vós tinc jo la pau per enemiga, ~puix me
7 Desd| amarg; ~sens vós tinc jo la vida tan amarga ~que, si
8 Desd| rius de plor me corren per la cara, ~llançat per vós d’
9 Desd| amor, segueix l’ús de raó ~la voluntat per sospitosa senda; ~
10 Desd| d’un vostre «no». ~Sí és la fam que enamorades ales ~
11 Desd| llàgremes són les que encenen la llenya ~del foc secret callant
12 Desd| Va-se’n lo jorn, i torna la nit queda, ~on tot treball
13 Desd| haver descans; ~va-se’n la nit, i el sol alegra els
14 Desd| incessantment treballe, ~plorant la nit los mals que el dia
15 Desd| calle, ~dormint en goig i en la dolor despert. ~Aconhortat
16 Desd| desamor me cobra, ~oc i a la fi aconhortat que s’obra ~
17 Desd| sols les penes mies ~mas la error de tants perduts afanys. ~
18 Resp| que es pertany, seguint la vera estima, ~i majorment
19 Resp| plorant mos mals, jo faré la resposta. ~Tots los treballs,
20 Resp| dia, ~són per haver cascú la que voldria, ~segons la
21 Resp| la que voldria, ~segons la sort naturalment ordena, ~
22 Resp| sort naturalment ordena, ~la qual jamés ni cessa ni reposa ~
23 Resp| grat fa major nosa, ~i si la mort lo bé dels ulls s’emporta, ~
24 Resp| Perd lo desig qui perd la companyia, ~resta content
25 Resp| cessa el perill i cessa la sospita; ~lo seu estat en
26 Resp| sent lo cor estant dins la que us ama ~tot transportat,
27 Resp| lo qui mort acompara ~a la dolor que es mostra cara
28 Resp| les lleis d’amor clar a la lletra. ~Ab passió que els
29 Resp| tanquen; ~per dar descans a la cansada força, ~los esperits
|