Poesia

 1 Desd|            que, si mercé lo terme no m’allarga, ~sens haver fi
 2 Desd|        trista, ~oh mort cruel!, i no pene tot sol; ~llança’m
 3 Desd| enteniment, per preu d’un vostre «no». ~Sí és la fam que enamorades
 4 Desd|           el bé que us vull a més no ho pot estrényer; ~llàgremes
 5 Desd|         destroïx. ~Amor m’ofén, i no d’amor me clame; ~amor me
 6 Desd|          me clame; ~amor me té, i no em vol per catiu; ~amor
 7 Desd|         ame; ~amor m’ha dat a qui no em pren per seu; ~amor no
 8 Desd|         no em pren per seu; ~amor no vol que d’altre voler sia; ~
 9 Desd|           i dia ~un sentiment que no el sap dir ma veu. ~Va-se’
10 Desd|        Aspre comport, comport que no comporta ~los mals presents
11 Desd|           dies, ~plorant tostemps no sols les penes mies ~mas
12 Resp|           i si us par maravella, ~no pot algú fugir a sa ventura. ~
13 Resp|             Preneu-me, doncs, que no us serà ofensa ~tenir-me
14 Resp|          contenta. ~Mon poc saber no pot dir ni compendre ~lo
15 Resp|        amor l’enamorat conforta. ~No és negú que sols per si
16 Resp|           ni viure vol, i tem que no pereixca. ~Viu trist, confús,
17 Resp|          en hora: ~vol lo desig i no lo que desija, ~escriu tristor
18 Resp|           en mans de Déu habita: ~no el pot llançar fortuna variable, ~
19 Resp|           i d’esperances velles? ~No sap d’amar lo qui mort acompara ~
20 Resp|         ossos me penetra, ~si vós no em feu, de mort que só,
21 Resp|        fogint de mi, perquè a vós no manquen. ~Vós sols bastau,