Poesia
1 Desd| vós prenc jo aquell cruel abric ~de soledat que els desamats
2 Desd| soledat que els desamats abriga; ~sens vós tinc jo mon esperit
3 Desd| Absent de vós, lo cor de mi s’absenta ~per ser present al seu
4 Resp| No sap d’amar lo qui mort acompara ~a la dolor que es mostra
5 Resp| cessa el treball, ab tot fos agradable, ~cessa el perill i cessa
6 Desd| donant cert per incert, ~mal agraït, incessantment treballe, ~
7 Desd| ventura, ~plore el passat ab aigua d’entrenyor; ~pensant en
8 Desd| llauger que els pelegrins en l’aire; ~sí és estat lo tro, llamps
9 Desd| va-se’n la nit, i el sol alegra els plans, ~i els ocellets
10 Resp| sols bastau, mirant, tant alegrar-me ~que cessaran los mals de
11 Resp| llija, ~riu-se ab dolor i d’alegria plora, ~fuig de l’engan
12 Desd| si mercé lo terme no m’allarga, ~sens haver fi lo meu plant
13 Desd| presents i vol-los per venir; ~altar on jo sacrificant ofir ~
14 Resp| tenir-me ensems ab tots los altres vostres, ~perquè vejau ab
15 Resp| cor estant dins la que us ama ~tot transportat, quan veu
16 Resp| turment, dolor i pena ~que els amadors sostenen cascun dia, ~són
17 Resp| aquell gran do que a mort amant li dóna, ~i així jamés ni
18 Resp| esperances velles? ~No sap d’amar lo qui mort acompara ~a
19 Desd| vós tinc jo mon esperit amarg; ~sens vós tinc jo la vida
20 Desd| fir pels ulls que jo tant ame; ~amor m’ha dat a qui no
21 Resp| NAMORADA ~PER MORT O PER NOVES AMORS~ ~ ~Mirant en vós, examen
22 Desd| desesperar? ~Llança del cos una ànima tan trista, ~oh mort cruel!,
23 Desd| sí és estat un volant animal ~molt pus llauger que els
24 Desd| per fer a vós contenta; ~ans crec serà lo que us he dit
25 Desd| font, que de trenta-tres anys ~m’ha fet tornar al seny
26 Resp| cansada força, ~los esperits s’aparten de l’escorça ~fogint de
27 Desd| nodrix: ~tot altre gust mon apetit desdenya; ~llàgremes són
28 Resp| tot transportat, quan veu aquelles festes, ~los dolços mots,
29 Desd| els ocellets cantant en l’arboreda. ~Jo, tostemps trist, donant
30 Desd| nom que amor collí d’un arbre, ~florint virtuts en rama
31 Desd| secret ab clau d’ingratitud. ~Aspre comport, comport que no
32 Desd| Llàgremes són los béns que puc atényer, ~llàgremes són les lleis
33 Desd| al terme dolorós ~jo só atés on tot record m’oblida; ~
34 Desd| honestat, de vós naixen los banys ~curant d’amor diverses
35 Resp| vós no manquen. ~Vós sols bastau, mirant, tant alegrar-me ~
36 Resp| parts que us fan del món pus bella, ~jo só estat pres, i si
37 Desd| On és lo grat, amor i benvolença ~que del pus cert me fa
38 Desd| nit los mals que el dia calle, ~dormint en goig i en la
39 Resp| tanquen; ~per dar descans a la cansada força, ~los esperits s’aparten
40 Resp| cascun dia, ~són per haver cascú la que voldria, ~segons
41 Resp| que els amadors sostenen cascun dia, ~són per haver cascú
42 Desd| amor me té, i no em vol per catiu; ~amor m’ha pres sens ales
43 Desd| és lo llaç que així em té cativat? ~On és lo mal per qui ma
44 Desd| desaire ~que m’ha llançat al centre de tot mal. ~Llàgremes són
45 Resp| jo vull morir i viure, ~cercant les lleis d’amor clar a
46 Resp| mirant, tant alegrar-me ~que cessaran los mals de turmentar-me.~
47 Desd| Amor m’ofén, i no d’amor me clame; ~amor me té, i no em vol
48 Resp| cercant les lleis d’amor clar a la lletra. ~Ab passió
49 Desd| s’obra ~lo cor secret ab clau d’ingratitud. ~Aspre comport,
50 Desd| viuda roman la fe de dol coberta; ~viuda roman la pena del
51 Desd| aconhortat que desamor me cobra, ~oc i a la fi aconhortat
52 Desd| aquell dolç nom que amor collí d’un arbre, ~florint virtuts
53 Desd| entrenyor; ~pensant en vós, coltell de ma dolor, ~plora el desig
54 Desd| tancat, ~on escolpit està, com en lo marbre, ~aquell dolç
55 Resp| Perd lo desig qui perd la companyia, ~resta content vençut de
56 Resp| poc saber no pot dir ni compendre ~lo que es pertany, seguint
57 Desd| comport, comport que no comporta ~los mals presents i vol-los
58 Desd| llàgremes són senyals ab què conec ~que el bé que us vull a
59 Desd| On és l’engan de tanta coneixença? ~On és lo grat, amor i
60 Resp| record d’amor l’enamorat conforta. ~No és negú que sols per
61 Resp| no pereixca. ~Viu trist, confús, morint de hora en hora: ~
62 Desd| d’altre voler sia; ~amor consent que senta nit i dia ~un
63 Resp| cessa el recel que viva el constrenyia, ~cessa el treball, ab tot
64 Desd| desempara: ~dos rius de plor me corren per la cara, ~llançat per
65 Desd| fortunal estel ~he navegat, corrent per ones males; ~sí és estat
66 Desd| desesperar? ~Llança del cos una ànima tan trista, ~oh
67 Resp| perquè sé lo desdeny quant me costa, ~plorant mos mals, jo faré
68 Desd| molt més del que es pot creure, ~aconhortat de tot lo bé
69 Resp| i voluntat, ofesa sense culpa? ~Què sent lo trist que
70 Desd| de vós naixen los banys ~curant d’amor diverses malalties; ~
71 Resp| ulls jamés es tanquen; ~per dar descans a la cansada força, ~
72 Desd| jo tant ame; ~amor m’ha dat a qui no em pren per seu; ~
73 Resp| és de tot mal sa voluntat defesa, ~cessa el recel que viva
74 Resp| desdiu parlant lo que callant demana. ~Perd lo desig qui perd
75 Resp| RESPOSTA A UNA SENYORA QUE LI DEMANÀ ~QUAL ÉS MAJOR DOLOR: PERDRE
76 Resp| amor ab gran domini. ~Vós demanau qual pena més turmenta ~
77 Resp| de mort que só, reviure, ~des que us han vist mos ulls
78 Desd| és estat lo tro, llamps i desaire ~que m’ha llançat al centre
79 Desd| perdut, ~aconhortat que desamor me cobra, ~oc i a la fi
80 Desd| tot altre gust mon apetit desdenya; ~llàgremes són les que
81 Desd| DESDENYAT DE SA ENAMORADA ~ ~ ~Pensant
82 Resp| seguint lo que l’engana, ~desdiu parlant lo que callant demana. ~
83 Desd| viu, só mort, i mort me desempara: ~dos rius de plor me corren
84 Desd| desolada; ~viuda roman la veu desemparada, ~versos cantant on sols
85 Resp| sent lo trist que es mor i desenculpa, ~vivint d’afanys i d’esperances
86 Desd| Viuda roman la voluntat deserta, ~vivint en vós lo grat
87 Desd| que del pus cert me fa desesperar? ~Llança del cos una ànima
88 Desd| sacrificant ofir ~los vius desigs ab l’esperança morta; ~amarga
89 Resp| vol lo desig i no lo que desija, ~escriu tristor on par
90 Desd| és lo bé que em fa tant desijar? ~On és l’engan de tanta
91 Desd| per ser present al seu desijat bé; ~absent de vós, ni só
92 Desd| desig; ~viuda roman ma vida desolada; ~viuda roman la veu desemparada, ~
93 Desd| dormint en goig i en la dolor despert. ~Aconhortat só ja de quant
94 Resp| que lo grat nostra salut desperta, ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
95 Desd| foc secret callant que em destroïx. ~Amor m’ofén, i no d’amor
96 Resp| lo seu estat en mans de Déu habita: ~no el pot llançar
97 Desd| tornar al seny dels primers dies, ~plorant tostemps no sols
98 Resp| Què sent lo cor estant dins la que us ama ~tot transportat,
99 Resp| virtuts que en vós lo cel dispensa, ~mostrant que sou de puritat
100 Desd| ans crec serà lo que us he dit tostemps, ~puix, viu, só
101 Desd| los banys ~curant d’amor diverses malalties; ~mas a mi, trist,
102 Resp| si mereixca ~aquell gran do que a mort amant li dóna, ~
103 Desd| serví; ~viuda roman la fe de dol coberta; ~viuda roman la
104 Resp| veu aquelles festes, ~los dolços mots, les naturals requestes, ~
105 Desd| en fe d’amor, al terme dolorós ~jo só atés on tot record
106 Resp| senyorejant amor ab gran domini. ~Vós demanau qual pena
107 Resp| gran do que a mort amant li dóna, ~i així jamés ni mata ni
108 Desd| arboreda. ~Jo, tostemps trist, donant cert per incert, ~mal agraït,
109 Desd| tristes fantasies ~m’han donat mal ple d’accidents estranys. ~~~
110 Resp| sa ventura. ~Preneu-me, doncs, que no us serà ofensa ~
111 Desd| mals que el dia calle, ~dormint en goig i en la dolor despert. ~
112 Desd| mort, i mort me desempara: ~dos rius de plor me corren per
113 Resp| o que es morís quan més ella contenta. ~Mon poc saber
114 Resp| la mort lo bé dels ulls s’emporta, ~record d’amor l’enamorat
115 Resp| resta content vençut de sa empresa, ~és de tot mal sa voluntat
116 Desd| DESDENYAT DE SA ENAMORADA ~ ~ ~Pensant en vós, tresor
117 Desd| no». ~Sí és la fam que enamorades ales ~han perseguit, seguint-la
118 Desd| llàgremes són les que encenen la llenya ~del foc secret
119 Desd| puix me voleu en tot per enemic; ~sens vós prenc jo aquell
120 Desd| Sens vós tinc jo la pau per enemiga, ~puix me voleu en tot per
121 Resp| l’engan seguint lo que l’engana, ~desdiu parlant lo que
122 Resp| us serà ofensa ~tenir-me ensems ab tots los altres vostres, ~
123 Resp| ha sobrat les forces de l’entendre. ~Mas perquè sé lo desdeny
124 Desd| plore el passat ab aigua d’entrenyor; ~pensant en vós, coltell
125 Desd| dels pus trists me feu ser envejós; ~en fe d’amor, al terme
126 Resp| mostrant que sou de puritat l’ermini, ~senyorejant amor ab gran
127 Desd| sols les penes mies ~mas la error de tants perduts afanys. ~
128 Desd| s’ha el cor tancat, ~on escolpit està, com en lo marbre, ~
129 Resp| esperits s’aparten de l’escorça ~fogint de mi, perquè a
130 Resp| desig i no lo que desija, ~escriu tristor on par que goig
131 Desd| ofir ~los vius desigs ab l’esperança morta; ~amarga font, que
132 Resp| desenculpa, ~vivint d’afanys i d’esperances velles? ~No sap d’amar lo
133 Desd| abriga; ~sens vós tinc jo mon esperit amarg; ~sens vós tinc jo
134 Resp| a la cansada força, ~los esperits s’aparten de l’escorça ~
135 Desd| cor tancat, ~on escolpit està, com en lo marbre, ~aquell
136 Resp| senten. ~Què sent lo cor estant dins la que us ama ~tot
137 Desd| lo golf que ab fortunal estel ~he navegat, corrent per
138 Resp| pertany, seguint la vera estima, ~i majorment en qüestió
139 Desd| donat mal ple d’accidents estranys. ~~~
140 Desd| us vull a més no ho pot estrényer; ~llàgremes són lo dolç
141 Resp| AMORS~ ~ ~Mirant en vós, examen de pintura, ~totes les parts
142 Desd| llançat per vós d’amor en tals extrems. ~En fe d’amor, per vós
143 Desd| un vostre «no». ~Sí és la fam que enamorades ales ~han
144 Resp| totes les parts que us fan del món pus bella, ~jo só
145 Desd| a mi, trist, de tristes fantasies ~m’han donat mal ple d’accidents
146 Resp| costa, ~plorant mos mals, jo faré la resposta. ~Tots los treballs,
147 Desd| seré ~ni só content per fer a vós contenta; ~ans crec
148 Resp| transportat, quan veu aquelles festes, ~los dolços mots, les naturals
149 Desd| de trenta-tres anys ~m’ha fet tornar al seny dels primers
150 Desd| en fe d’amor, de mi ha feta venda ~l’enteniment, per
151 Desd| ales en lo niu; ~amor me fir pels ulls que jo tant ame; ~
152 Desd| de tants perduts afanys. ~Flor d’honestat, de vós naixen
153 Desd| amor collí d’un arbre, ~florint virtuts en rama d’honestat. ~
154 Desd| que encenen la llenya ~del foc secret callant que em destroïx. ~
155 Resp| s’aparten de l’escorça ~fogint de mi, perquè a vós no manquen. ~
156 Desd| esperança morta; ~amarga font, que de trenta-tres anys ~
157 Resp| dar descans a la cansada força, ~los esperits s’aparten
158 Resp| prima ~que m’ha sobrat les forces de l’entendre. ~Mas perquè
159 Resp| habita: ~no el pot llançar fortuna variable, ~ni els accidents
160 Desd| cel; ~sí és lo golf que ab fortunal estel ~he navegat, corrent
161 Resp| cessa el treball, ab tot fos agradable, ~cessa el perill
162 Desd| el desig passant de goig fretura; ~plora el record i plora
163 Resp| maravella, ~no pot algú fugir a sa ventura. ~Preneu-me,
164 Desd| plorant absent lo jorn que us fui present. ~Viuda roman la
165 Resp| dolor i d’alegria plora, ~fuig de l’engan seguint lo que
166 Desd| de gran ofensa; ~plora lo gest, plora la triste pensa, ~
167 Desd| seguint-la fins al cel; ~sí és lo golf que ab fortunal estel ~he
168 Resp| verdaderes mostres ~les grans virtuts que en vós lo cel
169 Desd| que em nodrix: ~tot altre gust mon apetit desdenya; ~llàgremes
170 Resp| seu estat en mans de Déu habita: ~no el pot llançar fortuna
171 Desd| bé que us vull a més no ho pot estrényer; ~llàgremes
172 Desd| tostemps trist, donant cert per incert, ~mal agraït, incessantment
173 Desd| per incert, ~mal agraït, incessantment treballe, ~plorant la nit
174 Desd| llança’m del món, vaja en infern si es vol, ~puix tanque
175 Resp| sols d’oir l’enteniment s’inflama? ~Què sent lo grat? Què
176 Desd| lo cor secret ab clau d’ingratitud. ~Aspre comport, comport
177 Desd| despert. ~Aconhortat só ja de quant puc veure, ~aconhortat
178 Desd| de llibertat? ~On és lo llaç que així em té cativat? ~
179 Desd| aire; ~sí és estat lo tro, llamps i desaire ~que m’ha llançat
180 Resp| de Déu habita: ~no el pot llançar fortuna variable, ~ni els
181 Desd| haver fi lo meu plant serà llarg. ~On és lo jorn, on és lo
182 Desd| volant animal ~molt pus llauger que els pelegrins en l’aire; ~
183 Desd| On és lo mal per qui ma llengua plora? ~On és lo bé que
184 Desd| llàgremes són les que encenen la llenya ~del foc secret callant
185 Resp| les lleis d’amor clar a la lletra. ~Ab passió que els ossos
186 Desd| on jo perdí los béns de llibertat? ~On és lo llaç que així
187 Desd| cantant on sols dolor se llig. ~Sens vós tinc jo la pau
188 Resp| tristor on par que goig se llija, ~riu-se ab dolor i d’alegria
189 Desd| queda, ~on tot treball té lloc d’haver descans; ~va-se’
190 Resp| seguint la vera estima, ~i majorment en qüestió tan prima ~que
191 Desd| curant d’amor diverses malalties; ~mas a mi, trist, de tristes
192 Desd| navegat, corrent per ones males; ~sí és estat un volant
193 Resp| fogint de mi, perquè a vós no manquen. ~Vós sols bastau, mirant,
194 Resp| estat pres, i si us par maravella, ~no pot algú fugir a sa
195 Desd| escolpit està, com en lo marbre, ~aquell dolç nom que amor
196 Resp| li dóna, ~i així jamés ni mata ni perdona ~ni viure vol,
197 Desd| vida tan amarga ~que, si mercé lo terme no m’allarga, ~
198 Resp| és negú que sols per si mereixca ~aquell gran do que a mort
199 Desd| allarga, ~sens haver fi lo meu plant serà llarg. ~On és
200 Desd| tostemps no sols les penes mies ~mas la error de tants perduts
201 Resp| Què sent lo trist que es mor i desenculpa, ~vivint d’
202 Resp| pereixca. ~Viu trist, confús, morint de hora en hora: ~vol lo
203 Resp| algú senyorejada ~o que es morís quan més ella contenta. ~
204 Desd| vius desigs ab l’esperança morta; ~amarga font, que de trenta-tres
205 Resp| acompara ~a la dolor que es mostra cara a cara. ~En tal parer
206 Resp| en vós lo cel dispensa, ~mostrant que sou de puritat l’ermini, ~
207 Desd| vista; ~obre’m los pits: mostrar s’ha el cor tancat, ~on
208 Resp| perquè vejau ab verdaderes mostres ~les grans virtuts que en
209 Resp| aquelles festes, ~los dolços mots, les naturals requestes, ~
210 Desd| Flor d’honestat, de vós naixen los banys ~curant d’amor
211 Resp| voldria, ~segons la sort naturalment ordena, ~la qual jamés ni
212 Resp| festes, ~los dolços mots, les naturals requestes, ~que sols d’oir
213 Desd| que ab fortunal estel ~he navegat, corrent per ones males; ~
214 Resp| enamorat conforta. ~No és negú que sols per si mereixca ~
215 Desd| ha pres sens ales en lo niu; ~amor me fir pels ulls
216 Desd| són lo dolç past que em nodrix: ~tot altre gust mon apetit
217 Desd| lo marbre, ~aquell dolç nom que amor collí d’un arbre, ~
218 Resp| desdeny al grat fa major nosa, ~i si la mort lo bé dels
219 Resp| reposa ~fins que lo grat nostra salut desperta, ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
220 Resp| NAMORADA ~PER MORT O PER NOVES AMORS~ ~ ~Mirant en vós,
221 Desd| só atés on tot record m’oblida; ~en fe d’amor, segueix
222 Desd| a la fi aconhortat que s’obra ~lo cor secret ab clau d’
223 Desd| ulls de tan amarga vista; ~obre’m los pits: mostrar s’ha
224 Desd| aconhortat que desamor me cobra, ~oc i a la fi aconhortat que
225 Desd| alegra els plans, ~i els ocellets cantant en l’arboreda. ~
226 Desd| que em destroïx. ~Amor m’ofén, i no d’amor me clame; ~
227 Desd| pensament, ~plora lo cor ofés de gran ofensa; ~plora lo
228 Resp| les orelles ~i voluntat, ofesa sense culpa? ~Què sent lo
229 Desd| altar on jo sacrificant ofir ~los vius desigs ab l’esperança
230 Desd| cos una ànima tan trista, ~oh mort cruel!, i no pene tot
231 Desd| he navegat, corrent per ones males; ~sí és estat un volant
232 Resp| segons la sort naturalment ordena, ~la qual jamés ni cessa
233 Resp| lo grat? Què senten les orelles ~i voluntat, ofesa sense
234 Resp| lletra. ~Ab passió que els ossos me penetra, ~si vós no em
235 Resp| mostra cara a cara. ~En tal parer jo vull morir i viure, ~
236 Resp| lo que l’engana, ~desdiu parlant lo que callant demana. ~
237 Resp| examen de pintura, ~totes les parts que us fan del món pus bella, ~
238 Desd| ma dolor, ~plora el desig passant de goig fretura; ~plora
239 Desd| de ma ventura, ~plore el passat ab aigua d’entrenyor; ~pensant
240 Desd| En fe d’amor, per vós passe tal vida ~que dels pus trists
241 Desd| llàgremes són lo dolç past que em nodrix: ~tot altre
242 Desd| llig. ~Sens vós tinc jo la pau per enemiga, ~puix me voleu
243 Desd| molt pus llauger que els pelegrins en l’aire; ~sí és estat
244 Desd| en lo niu; ~amor me fir pels ulls que jo tant ame; ~amor
245 Desd| trista, ~oh mort cruel!, i no pene tot sol; ~llança’m del món,
246 Desd| plorant tostemps no sols les penes mies ~mas la error de tants
247 Resp| passió que els ossos me penetra, ~si vós no em feu, de mort
248 Desd| lo gest, plora la triste pensa, ~plorant absent lo jorn
249 Desd| plora el record i plora el pensament, ~plora lo cor ofés de gran
250 Resp| més turmenta ~l’enamorat, perdent sa namorada: ~veure-la en
251 Desd| lo punt i l’hora ~on jo perdí los béns de llibertat? ~
252 Resp| i així jamés ni mata ni perdona ~ni viure vol, i tem que
253 Resp| DEMANÀ ~QUAL ÉS MAJOR DOLOR: PERDRE SA NAMORADA ~PER MORT O
254 Desd| aconhortat de tot lo bé perdut, ~aconhortat que desamor
255 Desd| mies ~mas la error de tants perduts afanys. ~Flor d’honestat,
256 Resp| viure vol, i tem que no pereixca. ~Viu trist, confús, morint
257 Resp| fos agradable, ~cessa el perill i cessa la sospita; ~lo
258 Desd| que enamorades ales ~han perseguit, seguint-la fins al cel; ~
259 Resp| ni compendre ~lo que es pertany, seguint la vera estima, ~
260 Resp| Mirant en vós, examen de pintura, ~totes les parts que us
261 Desd| amarga vista; ~obre’m los pits: mostrar s’ha el cor tancat, ~
262 Desd| nit, i el sol alegra els plans, ~i els ocellets cantant
263 Desd| allarga, ~sens haver fi lo meu plant serà llarg. ~On és lo jorn,
264 Desd| fantasies ~m’han donat mal ple d’accidents estranys. ~~~
265 Desd| desempara: ~dos rius de plor me corren per la cara, ~
266 Desd| tresor de ma ventura, ~plore el passat ab aigua d’entrenyor; ~
267 Resp| més ella contenta. ~Mon poc saber no pot dir ni compendre ~
268 Desd| amor m’ha dat a qui no em pren per seu; ~amor no vol que
269 Desd| tot per enemic; ~sens vós prenc jo aquell cruel abric ~de
270 Resp| algú fugir a sa ventura. ~Preneu-me, doncs, que no us serà ofensa ~
271 Desd| que no comporta ~los mals presents i vol-los per venir; ~altar
272 Desd| venda ~l’enteniment, per preu d’un vostre «no». ~Sí és
273 Resp| majorment en qüestió tan prima ~que m’ha sobrat les forces
274 Desd| fet tornar al seny dels primers dies, ~plorant tostemps
275 Desd| On és lo jorn, on és lo punt i l’hora ~on jo perdí los
276 Resp| dispensa, ~mostrant que sou de puritat l’ermini, ~senyorejant amor
277 Desd| lo jorn, i torna la nit queda, ~on tot treball té lloc
278 Resp| estima, ~i majorment en qüestió tan prima ~que m’ha sobrat
279 Desd| arbre, ~florint virtuts en rama d’honestat. ~Absent de vós,
280 Desd| d’amor, segueix l’ús de raó ~la voluntat per sospitosa
281 Resp| voluntat defesa, ~cessa el recel que viva el constrenyia, ~
282 Resp| la qual jamés ni cessa ni reposa ~fins que lo grat nostra
283 Resp| dolços mots, les naturals requestes, ~que sols d’oir l’enteniment
284 Resp| qui perd la companyia, ~resta content vençut de sa empresa, ~
285 Resp| em feu, de mort que só, reviure, ~des que us han vist mos
286 Resp| par que goig se llija, ~riu-se ab dolor i d’alegria plora, ~
287 Desd| mort me desempara: ~dos rius de plor me corren per la
288 Resp| ella contenta. ~Mon poc saber no pot dir ni compendre ~
289 Desd| per venir; ~altar on jo sacrificant ofir ~los vius desigs ab
290 Resp| fins que lo grat nostra salut desperta, ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
291 Resp| l’entendre. ~Mas perquè sé lo desdeny quant me costa, ~
292 Resp| haver cascú la que voldria, ~segons la sort naturalment ordena, ~
293 Desd| m’oblida; ~en fe d’amor, segueix l’ús de raó ~la voluntat
294 Desd| enamorades ales ~han perseguit, seguint-la fins al cel; ~sí és lo golf
295 Desd| la voluntat per sospitosa senda; ~en fe d’amor, de mi ha
296 Resp| orelles ~i voluntat, ofesa sense culpa? ~Què sent lo trist
297 Desd| voler sia; ~amor consent que senta nit i dia ~un sentiment
298 Desd| que senta nit i dia ~un sentiment que no el sap dir ma veu. ~
299 Desd| anys ~m’ha fet tornar al seny dels primers dies, ~plorant
300 Desd| jo crec, ~llàgremes són senyals ab què conec ~que el bé
301 Resp| RESPOSTA A UNA SENYORA QUE LI DEMANÀ ~QUAL ÉS MAJOR
302 Resp| veure-la en mans d’algú senyorejada ~o que es morís quan més
303 Resp| sou de puritat l’ermini, ~senyorejant amor ab gran domini. ~Vós
304 Desd| absent de vós, ni só estat ni seré ~ni só content per fer a
305 Desd| viuda roman l’amor ab què us serví; ~viuda roman la fe de dol
306 Desd| no vol que d’altre voler sia; ~amor consent que senta
307 Resp| qüestió tan prima ~que m’ha sobrat les forces de l’entendre. ~
308 Desd| jo aquell cruel abric ~de soledat que els desamats abriga; ~
309 Resp| que voldria, ~segons la sort naturalment ordena, ~la
310 Resp| cessa el perill i cessa la sospita; ~lo seu estat en mans de
311 Desd| de raó ~la voluntat per sospitosa senda; ~en fe d’amor, de
312 Resp| i pena ~que els amadors sostenen cascun dia, ~són per haver
313 Resp| dispensa, ~mostrant que sou de puritat l’ermini, ~senyorejant
314 Desd| llançat per vós d’amor en tals extrems. ~En fe d’amor,
315 Desd| pits: mostrar s’ha el cor tancat, ~on escolpit està, com
316 Desd| infern si es vol, ~puix tanque els ulls de tan amarga vista; ~
317 Resp| han vist mos ulls jamés es tanquen; ~per dar descans a la cansada
318 Desd| desijar? ~On és l’engan de tanta coneixença? ~On és lo grat,
319 Desd| penes mies ~mas la error de tants perduts afanys. ~Flor d’
320 Resp| perdona ~ni viure vol, i tem que no pereixca. ~Viu trist,
321 Resp| que no us serà ofensa ~tenir-me ensems ab tots los altres
322 Desd| veu. ~Va-se’n lo jorn, i torna la nit queda, ~on tot treball
323 Desd| trenta-tres anys ~m’ha fet tornar al seny dels primers dies, ~
324 Resp| vós, examen de pintura, ~totes les parts que us fan del
325 Resp| dins la que us ama ~tot transportat, quan veu aquelles festes, ~
326 Desd| mal agraït, incessantment treballe, ~plorant la nit los mals
327 Resp| faré la resposta. ~Tots los treballs, turment, dolor i pena ~
328 Desd| morta; ~amarga font, que de trenta-tres anys ~m’ha fet tornar al
329 Desd| ENAMORADA ~ ~ ~Pensant en vós, tresor de ma ventura, ~plore el
330 Desd| Llança del cos una ànima tan trista, ~oh mort cruel!, i no pene
331 Desd| plora lo gest, plora la triste pensa, ~plorant absent lo
332 Desd| malalties; ~mas a mi, trist, de tristes fantasies ~m’han donat mal
333 Resp| no lo que desija, ~escriu tristor on par que goig se llija, ~
334 Desd| l’aire; ~sí és estat lo tro, llamps i desaire ~que m’
335 Resp| resposta. ~Tots los treballs, turment, dolor i pena ~que els amadors
336 Resp| Vós demanau qual pena més turmenta ~l’enamorat, perdent sa
337 Resp| que cessaran los mals de turmentar-me.~
338 Resp| els accidents de passió el turmenten, ~ni sent dels mals que
339 Desd| en fe d’amor, segueix l’ús de raó ~la voluntat per
340 Desd| sol; ~llança’m del món, vaja en infern si es vol, ~puix
341 Resp| no el pot llançar fortuna variable, ~ni els accidents de passió
342 Resp| altres vostres, ~perquè vejau ab verdaderes mostres ~les
343 Resp| d’afanys i d’esperances velles? ~No sap d’amar lo qui mort
344 Resp| companyia, ~resta content vençut de sa empresa, ~és de tot
345 Desd| fe d’amor, de mi ha feta venda ~l’enteniment, per preu
346 Desd| mals presents i vol-los per venir; ~altar on jo sacrificant
347 Resp| que es pertany, seguint la vera estima, ~i majorment en
348 Resp| vostres, ~perquè vejau ab verdaderes mostres ~les grans virtuts
349 Desd| roman la veu desemparada, ~versos cantant on sols dolor se
350 Desd| Aconhortat só ja de quant puc veure, ~aconhortat de tot quant
351 Resp| enamorat, perdent sa namorada: ~veure-la en mans d’algú senyorejada ~
352 Resp| reviure, ~des que us han vist mos ulls jamés es tanquen; ~
353 Desd| tanque els ulls de tan amarga vista; ~obre’m los pits: mostrar
354 Desd| jo sacrificant ofir ~los vius desigs ab l’esperança morta; ~
355 Resp| defesa, ~cessa el recel que viva el constrenyia, ~cessa el
356 Desd| comporta ~los mals presents i vol-los per venir; ~altar on jo
357 Desd| ones males; ~sí és estat un volant animal ~molt pus llauger
358 Resp| són per haver cascú la que voldria, ~segons la sort naturalment
359 Desd| amor no vol que d’altre voler sia; ~amor consent que senta
360 Desd| pau per enemiga, ~puix me voleu en tot per enemic; ~sens
361 Desd| enteniment, per preu d’un vostre «no». ~Sí és la fam que
362 Resp| ensems ab tots los altres vostres, ~perquè vejau ab verdaderes
|