Poesia

 1 Casat |       en servir la companyia, ~que si ho feu no fareu poc. ~
 2 Casat |       comprenen, ~recordau-vos que tal mal ~és lo estudi general ~
 3 Casat |        prenga massa. ~Bé sé jo que és molt perfeta, ~plena
 4 Casat |      dóna en lo terrer. ~Digau que voleu servir-la ~no fent
 5 Casat |      servir-la ~no fent mai lo que voldrà, ~i ab un mostrar
 6 Casat |      sien rialles molt fines, ~que el seu parlar i compondre ~
 7 Casat |         i preniu per document ~que quan vos giteu se gite. ~
 8 Casat |       més rebotades, ~de forma que tals besades ~són semblants
 9 Casat |      és l’arna i ardent brasa ~que en la roba fa gran dan. ~
10 Casat |      la roba fa gran dan. ~Feu que jamés tinga pau ~la senyora
11 Casat |      prenent tan llarg lo cos ~que hi pugau sembrar cogula. ~
12 Casat |       llustre, ~no els afaits, que és cosa trista, ~puix la
13 Casat |    honesta ~tant hi trona fins que hi plou. ~De ninguna gent
14 Casat |        ho mostreu, ~perquè les que són de Déu ~se donen prest
15 Casat |    braços, ~puix moltes de les que hi van ~fan tals coses que
16 Casat |     que hi van ~fan tals coses que desfan ~d’honestat los nus
17 Casat |    tant les gasta i desordena ~que en lo cap los fa gran mal. ~
18 Casat |      esquivau lo lleig encant ~que fan d’elles, molt cercant, ~
19 Casat |     les festes del porrat ~feu que tinga pau i treua, ~perquè
20 Casat |       l’enuig d’estar tancada ~que cridar i maltratar-la ~per
21 Casat |    dins en casa reposada. ~Feu que vós ab la companya ~tingau
22 Casat |    tals llocs fan mil buanyes ~que no hi val lo guardar vostre. ~
23 Casat |  Albufera i lo Grau, ~puix les que més hi trastegen ~vergonya
24 Casat |        la fretura, ~i per molt que vejau vendre ~no us vullau
25 Casat |     vullau a més estendre ~del que us basta la procura. ~Menge
26 Casat |      es pose ~en tal pensament que es gose ~en fer mal desvergonyir. ~
27 Casat | mirau-hi els dos de dia, ~puix que per tan poquet frau ~se
28 Casat |      en consentir, ~i per molt que us diga i grate ~no us mateu,
29 Casat |       ab repòs i santimònies, ~que en tal cas l’honra ens constreny ~
30 Casat |       no moureu la llebre ~del que molt callar deveu. ~Baste,
31 Casat |        baste, senyor, prou ~lo que us dic perquè us contente, ~
32 Casat |      quant conclou ~esta broma que us presente. ~I si vós de
33 Casat |        senyor, acceptes, ~puix que són fines receptes ~contra
34 Casada|       regiu-vos discretament, ~que no us prenguen en comís. ~
35 Casada|       aprés tornar en gràcia, ~que miracles no us creurien. ~
36 Casada|        la faena jo us soplic, ~que de l’oci naix perea, ~la
37 Casada|     molt public. ~Dels estrems que hui practiquen ~en vestir,
38 Casada|       i per anar al modern ~lo que visten en hivern ~empenyoren
39 Casada|       encant. ~Dins en vós feu que s’engaste ~ço que us dic,
40 Casada|      vós feu que s’engaste ~ço que us dic, i feu-ne festa: ~
41 Casada|       festa: ~no hi ha tan poc que no baste, ~ni hi ha molt
42 Casada|       no baste, ~ni hi ha molt que tost no es gaste: ~demasia
43 Casada|      estar dins casa retreta, ~que de l’anar sens mesura ~no
44 Casada|      tota dona, i la gallina, ~que va massa, perd-se aïna: ~
45 Casada|  saludablement consella, ~dien que bo és lo missar, ~mas també
46 Casada|        picades mortals. ~Vidre que massa el menegen, ~trenca’
47 Casada|     entre les mans: ~les dones que molt trastegen ~per ser
48 Casada|    trastegen ~per ser vistes i que vegen, ~treballen d’anar
49 Casada|        bon mercat ~la vergonya que molt costa. ~No obriu vostres
50 Casada|      escoltar paraules vanes, ~que lo vent que entra per elles, ~
51 Casada|   paraules vanes, ~que lo vent que entra per elles, ~no sols
52 Casada|        persones gens tacades, ~que si ab elles conversau ~jo
53 Casada|    elles conversau ~jo us avís que no us pugau ~defensar totes
54 Casada|   totes vegades. ~I no obstant que us defenseu, ~ja la honra
55 Casada|        com millor de mi sabeu ~que diran lo que no feu, ~No
56 Casada|      de mi sabeu ~que diran lo que no feu, ~No ho façau doncs
57 Casada| llinatge de cadira, ~perquè el que està en peus en pena ~de
58 Casada|      dones mal discretes, ~feu que parleu poc i ab ganxo, ~
59 Casada|        segueix Joana Matroca, ~que diu: «Tres agulles roba, ~
60 Casada|    boca.» ~Emperò, ¿d’on creeu que ve ~tenir les llengües tan
61 Casada|       teniu ab què ~parlau més que fetge en brases. ~I així
62 Casada|       un doctor Gabriel Fabra ~que sou de flaca natura, ~per
63 Casada|     coa de la cabra. ~I per ço que tot vos parla, ~ab raó dix
64 Casada|      fembra, no consultar-la, ~que si sabien matar-la ~res
65 Casada|         mai missa s’acabaria, ~que tostemps ella voldria ~fos
66 Casada|        mon consell: ~ans morir que fer lletgea, ~i esforçau
67 Casada|       esforçau vostra noblea, ~que és en vós un ric joiell. ~
68 Casada|       no donant lloc al delit ~que tan prestament se passa. ~
69 Casada|       virtut en vós florixca, ~que lo vici no és passatge ~
70 Casada|        tampoc vull oblidar-me ~que jo em deixe bé compendre: ~
71 Casada|         Són avisos principals ~que en lo cor deveu escriure: ~
72 Casada|     deveu escriure: ~feu, puix que són cordials, ~no es prediquen
73 Casada|     prediquen a pardals ~veent que mostren a ben viure. ~I
74 Casada|    bons documents ~vos enutgen que els escriga, ~estimau-ne
75 Casada|    estimau-ne els sentiments, ~que és vulgar dir entre gents: ~«