Poesia
1 Casat | saber i sapiència, ~despediu les joventuts ~i ab los pròmens
2 Casat | quan vos giteu se gite. ~En les tals obres nocturnes ~no
3 Casat | la honra, ~mes concerten les diürnes ~d’on nos surten
4 Casat | de malícies ~per a qui no les coneix. ~Donen-vos mil abraçades, ~
5 Casat | besades ~són semblants a les de Judes. ~Vaja al bany
6 Casat | neta de margall, ~perquè si les deixes soltes ~fan molt
7 Casat | tinga pau ~la senyora amb les companyes, ~perquè són furons
8 Casat | monjoies ~en los camins de les foies, ~i és forçar les
9 Casat | les foies, ~i és forçar les oradures. ~Contente-us lo
10 Casat | mas no ho mostreu, ~perquè les que són de Déu ~se donen
11 Casat | donen prest al dimoni. ~En les bodes i esposalles, ~estiga-hi
12 Casat | vós, ~i en veure encendre les falles ~dels jocs, danses
13 Casat | braços, ~puix moltes de les que hi van ~fan tals coses
14 Casat | Cantau-li vós ab veu plena ~les matines de Nadal, ~perquè
15 Casat | la fosca i serena ~tant les gasta i desordena ~que en
16 Casat | tornen sovint lloques. ~Ab les festes del porrat ~feu que
17 Casat | muralla, ~puix lo mostrar les mamelles ~nos mostra les
18 Casat | les mamelles ~nos mostra les maravelles ~del regne de
19 Casat | Albufera i lo Grau, ~puix les que més hi trastegen ~vergonya
20 Casat | bandegen ~i lo vici sols les plau. ~Arreglau vostre despendre, ~
21 Casat | per ells entra la mort ~en les dones més honrades. ~Les
22 Casat | les dones més honrades. ~Les finestres tinguen clau, ~
23 Casada| el vostre hagué pres ~per les mans del sacerdot. ~No estigau
24 Casada| béns se multipliquen ~i les gents vos magnifiquen, ~
25 Casada| la virtut és en lo medi: ~les goloses i golosos ~i en
26 Casada| menegen, ~trenca’s prest entre les mans: ~les dones que molt
27 Casada| s prest entre les mans: ~les dones que molt trastegen ~
28 Casada| elles, ~no sols jóvens, mas les velles ~fa malaltes de molt
29 Casada| malaltes de molt sanes. ~Les visites evitau ~de persones
30 Casada| mil retrets, ~descosint les vostres mostres. ~I per
31 Casada| amb l’una la roba ~i ab les altres dos la boca.» ~Emperò, ¿
32 Casada| d’on creeu que ve ~tenir les llengües tan rases? ~Esperau,
|