Poesia

 1 Casat |   mes concerten les diürnes ~d’on nos surten deu mil purnes ~
 2 Casat |   mil abraçades, ~mostren-se d’amor vençudes ~quan estan
 3 Casat |   fan tals coses que desfan ~d’honestat los nus i llaços. ~
 4 Casat |     lo lleig encant ~que fan d’elles, molt cercant, ~i
 5 Casat |      afalagar-la ~de l’enuig d’estar tancada ~que cridar
 6 Casat |     puix sou vós bell rovell d’ou ~en saber tot quant conclou ~
 7 Casada|      Déu, senyora mia, ~usau d’ell com a casada ~virtuosa
 8 Casada| haureu promés, ~i ell a vós, d’un mateix vot, ~quan son
 9 Casada| venals passen per los vados ~d’aquell riu del bell encant. ~
10 Casada|      i que vegen, ~treballen d’anar galans. ~La millor
11 Casada| doncs per la vida. ~Bandejau d’on feu faena ~tot llinatge
12 Casada|    En tal cas, la romaguera ~d’aferrar-se no té lloc, ~
13 Casada|     no té lloc, ~i si ho feu d’esta manera ~fareu com de
14 Casada|      dos la boca.» ~Emperò, ¿d’on creeu que ve ~tenir les