abrac-predi | prega-vull
Poesia
502 Casada| filar, ~i alguna hora a Déu pregar ~vos conserve en son servir. ~
503 Casat | anàreu a peu los dos ~no prenent tan llarg lo cos ~que hi
504 Casada| discretament, ~que no us prenguen en comís. ~Car si per una
505 Casada| desgràcia ~en un fals llatí us prenien, ~és de tan alta eficàcia ~
506 Casada| mai lo mercat ~passegeu prenint la posta, ~perquè al fi,
507 Casada| ell també el vostre hagué pres ~per les mans del sacerdot. ~
508 Casat | la visite: ~on serà, siau present, ~i preniu per document ~
509 Casat | conclou ~esta broma que us presente. ~I si vós de tals preceptes ~
510 Casada| donant lloc al delit ~que tan prestament se passa. ~I puix sou de
511 Casada| declarar-me. ~Són avisos principals ~que en lo cor deveu escriure: ~
512 Casat | estendre ~del que us basta la procura. ~Menge bé, mas no repose ~
513 Casat | les joventuts ~i ab los pròmens més sabuts ~conversau vostra
514 Casada| La qual vós li haureu promés, ~i ell a vós, d’un mateix
515 Casada| o almenys una de dos. ~Prompte sia l’esperit ~a resistir
516 Casat | oradures. ~Contente-us lo propi llustre, ~no els afaits,
517 Casada| bona fama, ~i lo gran Déu proveeix ~a qui tostemps lo serveix: ~
518 Casat | sabuts ~conversau vostra prudència. ~Ampliau lo seny i el tento, ~
519 Casada| deshonrar-vos, ~com a sàvia e molt prudent. ~I ab gentil perseverància
520 Casada| bonea, ~com és cert e molt public. ~Dels estrems que hui practiquen ~
521 Casada| em voleu entendre ~ja no puc més declarar-me. ~Són avisos
522 Casada| predicament, ~perquè els bons puguen honrar-vos ~i els dolents
523 Casada| mesura ~no en torna la pensa pura ~ni en resta la honra neta. ~
524 Casat | d’on nos surten deu mil purnes ~de vergonyes i deshonra. ~
525 Casada| dos llengües teniu ab què ~parlau més que fetge en
526 Casat | tisora ~sinó el vostre bell raor. ~Preniu mossa per a casa ~
527 Casat | massa gran; ~la mossa no sia rasa, ~perquè és l’arna i ardent
528 Casada| tenir les llengües tan rases? ~Esperau, dir-vos-ho he: ~
529 Casada| tals vols moltes garses ~reben picades mortals. ~Vidre
530 Casada| vot, ~quan son cos vós lo rebés ~i ell també el vostre hagué
531 Casat | vençudes ~quan estan més rebotades, ~de forma que tals besades ~
532 Casat | cerimònies. ~Sia tot donar i rebre ~dins en vós, puix ho sabeu, ~
533 Casat | vostre sant matrimoni: ~recelau, mas no ho mostreu, ~perquè
534 Casat | acceptes, ~puix que són fines receptes ~contra els mals del mal
535 Casat | alguns dies vos comprenen, ~recordau-vos que tal mal ~és lo estudi
536 Casada| preniu per medicina ~est refrany per a tal mal: ~tota dona,
537 Casada| i ab lo bon enteniment ~regiu-vos discretament, ~que no us
538 Casat | mostra les maravelles ~del regne de Cornualla. ~Molt més
539 Casada| mostres. ~I per ço gran remei troba ~qui segueix Joana
540 Casada| la roba es gasta, ~si la renda no li basta ~ha de fer mal
541 Casat | viureu tostemps pacific. ~Si renyines de capçal ~alguns dies vos
542 Casat | Posau-vos-hi ple de seny, ~ab repòs i santimònies, ~que en tal
543 Casat | trobar-la ~dins en casa reposada. ~Feu que vós ab la companya ~
544 Casat | filar o de cusir, ~perquè reposant no es pose ~en tal pensament
545 Casada| va massa, perd-se aïna: ~reposar-se molt més val. ~Bons i sans
546 Casat | procura. ~Menge bé, mas no repose ~de filar o de cusir, ~perquè
547 Casat | vista. ~Del mirar ve la requesta: ~si escolta, respon i clou; ~
548 Casada| que si sabien matar-la ~res no pot tenir segret. ~Si
549 Casada| Prompte sia l’esperit ~a resistir la carnassa, ~dient prest: «
550 Casat | la requesta: ~si escolta, respon i clou; ~i ab tal núvol
551 Casat | demà. ~Si crida, vostre respondre ~sien rialles molt fines, ~
552 Casada| tenir segret. ~Si a la missa responia, ~segons ella és de parlera, ~
553 Casada| torna la pensa pura ~ni en resta la honra neta. ~I preniu
554 Casada| esquena ~i de prest ell se retira. ~En tal cas, la romaguera ~
555 Casada| dura ~l’estar dins casa retreta, ~que de l’anar sens mesura ~
556 Casada| plets ~vos mouen de mil retrets, ~descosint les vostres
557 Casada| noblea, ~que és en vós un ric joiell. ~I si massa os importuna, ~
558 Casat | obres nocturnes ~no se’n fa rica la honra, ~mes concerten
559 Casada| per los vados ~d’aquell riu del bell encant. ~Dins en
560 Casat | façau sobrades joies, ~ni robes, ni trepadures, ~perquè
561 Casada| retira. ~En tal cas, la romaguera ~d’aferrar-se no té lloc, ~
562 Casat | de Sant Joan ~prenga el ros en vostres braços, ~puix
563 Casat | contente, ~puix sou vós bell rovell d’ou ~en saber tot quant
564 Casada| no consultar-la, ~que si sabien matar-la ~res no pot tenir
565 Casada| hivern ~empenyoren en estiu. ~Saboianes, verdugados, ~així van a
566 Casat | quan esclate ~son clavell sabrà collir. ~Vós colliu-lo fent
567 Casat | joventuts ~i ab los pròmens més sabuts ~conversau vostra prudència. ~
568 Casada| hagué pres ~per les mans del sacerdot. ~No estigau mai ociosa ~
569 Casada| sermons, ~i visitar los sacraris: ~mes per guanyar los perdons ~
570 Casat | tapades, ~perquè en semblants sacrificis ~no s’hi volen exercicis ~
571 Casada| I per ço el comú parlar ~saludablement consella, ~dien que bo és
572 Casat | eixanglot, ~i mostrau poca salut, ~puix lo tou de tal assut ~
573 Casat | posa sovint mal dau ~en la sana fantasia. ~Al degut multiplicate ~
574 Casada| mil desdons ~en vetles i sanctuaris. ~I per ço el comú parlar ~
575 Casada| velles ~fa malaltes de molt sanes. ~Les visites evitau ~de
576 Casada| reposar-se molt més val. ~Bons i sans són los sermons, ~i visitar
577 Casat | ple de seny, ~ab repòs i santimònies, ~que en tal cas l’honra
578 Casada| bé està dit al callar Sanxo. ~Sapiau vós sos segrets, ~
579 Casada| està dit al callar Sanxo. ~Sapiau vós sos segrets, ~i elles
580 Casat | sobren virtuts ~ab saber i sapiència, ~despediu les joventuts ~
581 Casada| No calcigueu cards ni sarses ~de fonts, horts ni cabanyals, ~
582 Casada| no deshonrar-vos, ~com a sàvia e molt prudent. ~I ab gentil
583 Casat | no se’n prenga massa. ~Bé sé jo que és molt perfeta, ~
584 Casada| matar-la ~res no pot tenir segret. ~Si a la missa responia, ~
585 Casada| callar Sanxo. ~Sapiau vós sos segrets, ~i elles per jamai los
586 Casada| ço gran remei troba ~qui segueix Joana Matroca, ~que diu: «
587 Casada| no és passatge ~per a fer segur viatge ~quan del cos l’ànima
588 Casada| natura, ~per on mai està segura, ~com la coa de la cabra. ~
589 Casada| és tot tempesta. ~Mai vos semble cosa dura ~l’estar dins
590 Casat | llarg lo cos ~que hi pugau sembrar cogula. ~No façau sobrades
591 Casat | en vós, puix ho sabeu, ~i sembrau per a concebre, ~i així
592 Casada| escriga, ~estimau-ne els sentiments, ~que és vulgar dir entre
593 Casat | coll tort ~i unes velles senyalades ~guardeu no us entren en
594 Casat | molta gent la visite: ~on serà, siau present, ~i preniu
595 Casat | Nadal, ~perquè la fosca i serena ~tant les gasta i desordena ~
596 Casada| contrastant vostra fortuna, ~i sereu, de moltes, una, ~o almenys
597 Casada| perdent la vigilància ~de servar ab gran constància ~a vostre
598 Casat | terrer. ~Digau que voleu servir-la ~no fent mai lo que voldrà, ~
599 Casat | rialles molt fines, ~que el seu parlar i compondre ~és enans
600 Casat | i sovint tiren al gall. ~Siau-li vós banyadora ~i ella vostre
601 Casat | crida, vostre respondre ~sien rialles molt fines, ~que
602 Casat | no en teniu necessitat, ~sien-vos, senyor, acceptes, ~puix
603 Casat | sembrar cogula. ~No façau sobrades joies, ~ni robes, ni trepadures, ~
604 Casada| parle la gent ~i anau molt sobre l’avís, ~i ab lo bon enteniment ~
605 Casat | no fareu poc. ~I puix vos sobren virtuts ~ab saber i sapiència, ~
606 Casada| per guanyar los perdons ~solen fer-se mil desdons ~en vetles
607 Casat | margall, ~perquè si les deixes soltes ~fan molt brutes carnestoltes ~
608 Casada| jamai ferea ~la faena jo us soplic, ~que de l’oci naix perea, ~
609 Casada| callar Sanxo. ~Sapiau vós sos segrets, ~i elles per jamai
610 Casada| tostemps ella voldria ~fos la sua la darrera.» ~Si la carn
611 Casat | concerten les diürnes ~d’on nos surten deu mil purnes ~de vergonyes
612 Casada| dir entre gents: ~«Aquell t’ama qui et castiga.»~
613 Casada| evitau ~de persones gens tacades, ~que si ab elles conversau ~
614 Casada| voldria més estendre, ~mas tampoc vull oblidar-me ~que jo
615 Casat | afalagar-la ~de l’enuig d’estar tancada ~que cridar i maltratar-la ~
616 Casat | oficis ~molt honestes i tapades, ~perquè en semblants sacrificis ~
617 Casat | degut multiplicate ~siau tard en consentir, ~i per molt
618 Casada| ganxo, ~no mostrant moltes tauletes, ~ni pico, ni parauletes: ~
619 Casada| romaguera ~d’aferrar-se no té lloc, ~i si ho feu d’esta
620 Casada| han medi ni intermedi. ~Tenen moltes per govern ~bell
621 Casat | en la casa i apossento ~tenint-hi el degut assento ~viureu
622 Casat | prudència. ~Ampliau lo seny i el tento, ~puix en tot sou magnific, ~
623 Casat | de canyes, ~mirau-les del terrat vostre, ~perquè los pessics
624 Casat | quant menys dóna en lo terrer. ~Digau que voleu servir-la ~
625 Casat | que vós ab la companya ~tingau vida pacifica, ~perquè en
626 Casat | honrades. ~Les finestres tinguen clau, ~i mirau-hi els dos
627 Casat | emperò la més discreta ~creu tirar certera i dreta ~quant menys
628 Casat | brutes carnestoltes ~i sovint tiren al gall. ~Siau-li vós banyadora ~
629 Casat | penyora ~no vullau altra tisora ~sinó el vostre bell raor. ~
630 Casada| anar sens mesura ~no en torna la pensa pura ~ni en resta
631 Casada| alta eficàcia ~per aprés tornar en gràcia, ~que miracles
632 Casat | jocs, danses i rialles, ~tornau a casa los dos. ~Vagen als
633 Casat | molt cercant, ~i així en tornen sovint lloques. ~Ab les
634 Casat | desvergonyir. ~Hipocrites del coll tort ~i unes velles senyalades ~
635 Casada| baste, ~ni hi ha molt que tost no es gaste: ~demasia és
636 Casada| refrany per a tal mal: ~tota dona, i la gallina, ~que
637 Casat | mostrau poca salut, ~puix lo tou de tal assut ~nunca es pot
638 Casada| miracles no us creurien. ~Treballau en conservar-vos ~en un
639 Casada| ser vistes i que vegen, ~treballen d’anar galans. ~La millor
640 Casada| Vidre que massa el menegen, ~trenca’s prest entre les mans: ~
641 Casat | sobrades joies, ~ni robes, ni trepadures, ~perquè són posar monjoies ~
642 Casada| Joana Matroca, ~que diu: «Tres agulles roba, ~i cus-te
643 Casat | porrat ~feu que tinga pau i treua, ~perquè en tals jorns la
644 Casat | els afaits, que és cosa trista, ~puix la dama més il·lustre, ~
645 Casada| mostres. ~I per ço gran remei troba ~qui segueix Joana Matroca, ~
646 Casat | maltratar-la ~per lo negre no trobar-la ~dins en casa reposada. ~
647 Casat | gentil i honesta ~tant hi trona fins que hi plou. ~De ninguna
648 Casat | obren la pestanya ~per on l’ull se certifica. ~Justes, bous
649 Casat | Hipocrites del coll tort ~i unes velles senyalades ~guardeu
650 Casada| gran Déu, senyora mia, ~usau d’ell com a casada ~virtuosa
651 Casada| dona, i la gallina, ~que va massa, perd-se aïna: ~reposar-se
652 Casada| venals passen per los vados ~d’aquell riu del bell encant. ~
653 Casat | tornau a casa los dos. ~Vagen als sermons i oficis ~molt
654 Casat | semblants a les de Judes. ~Vaja al bany poquetes voltes, ~
655 Casada| DIRIGITS ~A UNA NOBLE SENYORA VALENCIANA ~NOVAMENT CASADA~ ~Puix
656 Casada| orelles ~a escoltar paraules vanes, ~que lo vent que entra
657 Casada| es prediquen a pardals ~veent que mostren a ben viure. ~
658 Casada| us pugau ~defensar totes vegades. ~I no obstant que us defenseu, ~
659 Casat | val lo guardar vostre. ~No veja ni mai la vegen ~la Albufera
660 Casada| importuna, ~carregau de veles vós ~contrastant vostra
661 Casada| mantells, fins los estrados, ~venals passen per los vados ~d’
662 Casat | abraçades, ~mostren-se d’amor vençudes ~quan estan més rebotades, ~
663 Casat | fretura, ~i per molt que vejau vendre ~no us vullau a més estendre ~
664 Casada| paraules vanes, ~que lo vent que entra per elles, ~no
665 Casada| no hau comprat, ~haureu venut bon mercat ~la vergonya
666 Casada| empenyoren en estiu. ~Saboianes, verdugados, ~així van a menys donant; ~
667 Casat | surten deu mil purnes ~de vergonyes i deshonra. ~Quan veureu
668 Casada| solen fer-se mil desdons ~en vetles i sanctuaris. ~I per ço
669 Casat | llaços. ~Cantau-li vós ab veu plena ~les matines de Nadal, ~
670 Casat | vergonyes i deshonra. ~Quan veureu moltes carícies ~mirareu
671 Casada| passatge ~per a fer segur viatge ~quan del cos l’ànima ixca. ~
672 Casada| orde. ~Tots estrems són viciosos, ~la virtut és en lo medi: ~
673 Casada| reben picades mortals. ~Vidre que massa el menegen, ~trenca’
674 Casada| tostemps en bé, ~no perdent la vigilància ~de servar ab gran constància ~
675 Casada| usau d’ell com a casada ~virtuosa e molt honrada, ~com de
676 Casat | poc. ~I puix vos sobren virtuts ~ab saber i sapiència, ~
677 Casada| sans són los sermons, ~i visitar los sacraris: ~mes per guanyar
678 Casada| malaltes de molt sanes. ~Les visites evitau ~de persones gens
679 Casat | palustre, ~desitja veure i ser vista. ~Del mirar ve la requesta: ~
680 Casada| per anar al modern ~lo que visten en hivern ~empenyoren en
681 Casada| molt trastegen ~per ser vistes i que vegen, ~treballen
682 Casada| també casa guardar, ~casada, viuda o donzella. ~No calcigueu
683 Casada| veent que mostren a ben viure. ~I si tan bons documents ~
684 Casat | tenint-hi el degut assento ~viureu tostemps pacific. ~Si renyines
685 Casada| la més casta ~en tal cas vol vestir nou: ~poc a poc la
686 Casat | semblants sacrificis ~no s’hi volen exercicis ~de manilles i
687 Casada| farses, ~perquè en tals vols moltes garses ~reben picades
688 Casat | Vaja al bany poquetes voltes, ~ab gent neta de margall, ~
689 Casada| i ell a vós, d’un mateix vot, ~quan son cos vós lo rebés ~
690 Casada| els sentiments, ~que és vulgar dir entre gents: ~«Aquell
691 Casada| més estendre, ~mas tampoc vull oblidar-me ~que jo em deixe
|