ESCRIU ANDEU MARTÍ PINEDA, NOTARI,
A UN SON GRAN AMIC NOVAMENT CASAT
 

Puix dins nostra confraria
sou entrat, i en tan alt lloc,
desvetlau-vos nit i dia
en servir la companyia,
que si ho feu no fareu poc.
I puix vos sobren virtuts
ab saber i sapiència,
despediu les joventuts
i ab los pròmens més sabuts
conversau vostra prudència.

Ampliau lo seny i el tento,
puix en tot sou magnific,
i en la casa i apossento
tenint-hi el degut assento
viureu tostemps pacific.
Si renyines de capçal
alguns dies vos comprenen,
recordau-vos que tal mal
és lo estudi general
on tots los casats aprenen.

Donau-li molta raó,
fent-li el joc de «passa passa»:
quant del pa, quant del bastó,
ab mesura i ab saó
perquè no se’n prenga massa.
Bé sé jo que és molt perfeta,
plena de seny i saber,
emperò la més discreta
creu tirar certera i dreta
quant menys dóna en lo terrer.

Digau que voleu servir-la
no fent mai lo que voldrà,
i ab un mostrar obeir-la
no us espante el detenir-la
passant de hui en demà.
Si crida, vostre respondre
sien rialles molt fines,
que el seu parlar i compondre
és enans i aprés del pondre,
segons costum de gallines.

No visite molta gent
ni molta gent la visite:
on serà, siau present,
i preniu per document
que quan vos giteu se gite.
En les tals obres nocturnes
no se’n fa rica la honra,
mes concerten les diürnes
d’on nos surten deu mil purnes
de vergonyes i deshonra.

Quan veureu moltes carícies
mirareu per vós mateix,
perquè són semblants bollícies
totes plenes de malícies
per a qui no les coneix.
Donen-vos mil abraçades,
mostren-se d’amor vençudes
quan estan més rebotades,
de forma que tals besades
són semblants a les de Judes.

Vaja al bany poquetes voltes,
ab gent neta de margall,
perquè si les deixes soltes
fan molt brutes carnestoltes
i sovint tiren al gall.
Siau-li vós banyadora
i ella vostre banyador,
i en los pèls de tal penyora
no vullau altra tisora
sinó el vostre bell raor.

Preniu mossa per a casa
i un mosset no massa gran;
la mossa no sia rasa,
perquè és l’arna i ardent brasa
que en la roba fa gran dan.
Feu que jamés tinga pau
la senyora amb les companyes,
perquè són furons del cau,
i ab la tal saó plantau
vós en vós llavor de canyes.

No la porte sinó vós
quan voldrà anques de mula,
i anàreu a peu los dos
no prenent tan llarg lo cos
que hi pugau sembrar cogula.
No façau sobrades joies,
ni robes, ni trepadures,
perquè són posar monjoies
en los camins de les foies,
i és forçar les oradures.

Contente-us lo propi llustre,
no els afaits, que és cosa trista,
puix la dama més il·lustre,
quan se serveix del palustre,
desitja veure i ser vista.
Del mirar ve la requesta:
si escolta, respon i clou;
i ab tal núvol i tempesta,
en la més gentil i honesta
tant hi trona fins que hi plou.

De ninguna gent fieu
en vostre sant matrimoni:
recelau, mas no ho mostreu,
perquè les que són de Déu
se donen prest al dimoni.
En les bodes i esposalles,
estiga-hi poquet, i ab vós,
i en veure encendre les falles
dels jocs, danses i rialles,
tornau a casa los dos.

Vagen als sermons i oficis
molt honestes i tapades,
perquè en semblants sacrificis
no s’hi volen exercicis
de manilles i arracades.
Dia i nit de Sant Joan
prenga el ros en vostres braços,
puix moltes de les que hi van
fan tals coses que desfan
d’honestat los nus i llaços.

Cantau-li vós ab veu plena
les matines de Nadal,
perquè la fosca i serena
tant les gasta i desordena
que en lo cap los fa gran mal.
Guiau-la lo Dijous sant
a cercar esglésies poques,
i esquivau lo lleig encant
que fan d’elles, molt cercant,
i així en tornen sovint lloques.

Ab les festes del porrat
feu que tinga pau i treua,
perquè en tals jorns la bondat
ab plomes de llibertat
de tot bon desig caplleua.
Faça’s de clotxetes belles
en los pits closa muralla,
puix lo mostrar les mamelles
nos mostra les maravelles
del regne de Cornualla.

Molt més val afalagar-la
de l’enuig d’estar tancada
que cridar i maltratar-la
per lo negre no trobar-la
dins en casa reposada.
Feu que vós ab la companya
tingau vida pacifica,
perquè en veure la llaganya
ells vos obren la pestanya
per on l’ull se certifica.

Justes, bous i jocs de canyes,
mirau-les del terrat vostre,
perquè los pessics i manyes
en tals llocs fan mil buanyes
que no hi val lo guardar vostre.
No veja ni mai la vegen
la Albufera i lo Grau,
puix les que més hi trastegen
vergonya i virtut bandegen
i lo vici sols les plau.

Arreglau vostre despendre,
no us arregle la fretura,
i per molt que vejau vendre
no us vullau a més estendre
del que us basta la procura.
Menge bé, mas no repose
de filar o de cusir,
perquè reposant no es pose
en tal pensament que es gose
en fer mal desvergonyir.

Hipocrites del coll tort
i unes velles senyalades
guardeu no us entren en l’hort,
puix per ells entra la mort
en les dones més honrades.
Les finestres tinguen clau,
i mirau-hi els dos de dia,
puix que per tan poquet frau
se posa sovint mal dau
en la sana fantasia.

Al degut multiplicate
siau tard en consentir,
i per molt que us diga i grate
no us mateu, puix quan esclate
son clavell sabrà collir.
Vós colliu-lo fent lo mut,
sens basques, crits i eixanglot,
i mostrau poca salut,
puix lo tou de tal assut
nunca es pot omplir del tot.

Posau-vos-hi ple de seny,
ab repòs i santimònies,
que en tal cas l’honra ens constreny
en deixar ab gran desdeny
los motets i cerimònies.
Sia tot donar i rebre
dins en vós, puix ho sabeu,
i sembrau per a concebre,
i així no moureu la llebre
del que molt callar deveu.

Baste, baste, senyor, prou
lo que us dic perquè us contente,
puix sou vós bell rovell d’ou
en saber tot quant conclou
esta broma que us presente.
I si vós de tals preceptes
no en teniu necessitat,
sien-vos, senyor, acceptes,
puix que són fines receptes
contra els mals del mal casat.