CONSELLS I BONS AVISOS DIRIGITS
A UNA NOBLE SENYORA VALENCIANA
NOVAMENT CASADA
 

Puix de seny vos ha dotada
lo gran Déu, senyora mia,
usau d’ell com a casada
virtuosa e molt honrada,
com de vós molt se confia.
Guardau no parle la gent
i anau molt sobre l’avís,
i ab lo bon enteniment
regiu-vos discretament,
que no us prenguen en comís.

Car si per una desgràcia
en un fals llatí us prenien,
és de tan alta eficàcia
per aprés tornar en gràcia,
que miracles no us creurien.
Treballau en conservar-vos
en un bon predicament,
perquè els bons puguen honrar-vos
i els dolents no deshonrar-vos,
com a sàvia e molt prudent.

I ab gentil perseverància
caminau tostemps en bé,
no perdent la vigilància
de servar ab gran constància
a vostre marit la fe.
La qual vós li haureu promés,
i ell a vós, d’un mateix vot,
quan son cos vós lo rebés
i ell també el vostre hagué pres
per les mans del sacerdot.

No estigau mai ociosa
quant a vós possible sia,
ni menys massa delitosa,
perquè és cosa perillosa
així de nit com de dia.
Quan un cep per debanar,
quan agulla per cosir,
quan filosa per filar,
i alguna hora a Déu pregar
vos conserve en son servir.

Perquè així s’aumenta i creix
honra, béns e bona fama,
i lo gran Déu proveeix
a qui tostemps lo serveix:
creeu açò de qui bé us ama.
No us faça jamai ferea
la faena jo us soplic,
que de l’oci naix perea,
la qual nunca feu bonea,
com és cert e molt public.

Dels estrems que hui practiquen
en vestir, fugiu desorde:
perquè els béns se multipliquen
i les gents vos magnifiquen,
no espereu s’hi pose l’orde.
Tots estrems són viciosos,
la virtut és en lo medi:
les goloses i golosos
i en vestir molt curiosos,
no han medi ni intermedi.

Tenen moltes per govern
bell vestir qual se descriu,
i per anar al modern
lo que visten en hivern
empenyoren en estiu.
Saboianes, verdugados,
així van a menys donant;
los mantells, fins los estrados,
venals passen per los vados
d’aquell riu del bell encant.

Dins en vós feu que s’engaste
ço que us dic, i feu-ne festa:
no hi ha tan poc que no baste,
ni hi ha molt que tost no es gaste:
demasia és tot tempesta.
Mai vos semble cosa dura
l’estar dins casa retreta,
que de l’anar sens mesura
no en torna la pensa pura
ni en resta la honra neta.

I preniu per medicina
est refrany per a tal mal:
tota dona, i la gallina,
que va massa, perd-se aïna:
reposar-se molt més val.
Bons i sans són los sermons,
i visitar los sacraris:
mes per guanyar los perdons
solen fer-se mil desdons
en vetles i sanctuaris.

I per ço el comú parlar
saludablement consella,
dien que bo és lo missar,
mas també casa guardar,
casada, viuda o donzella.
No calcigueu cards ni sarses
de fonts, horts ni cabanyals,
ni vejau los bous ni farses,
perquè en tals vols moltes garses
reben picades mortals.

Vidre que massa el menegen,
trenca’s prest entre les mans:
les dones que molt trastegen
per ser vistes i que vegen,
treballen d’anar galans.
La millor e la més casta
en tal cas vol vestir nou:
poc a poc la roba es gasta,
si la renda no li basta
ha de fer mal de son prou.

Los dijous, mai lo mercat
passegeu prenint la posta,
perquè al fi, si no hau comprat,
haureu venut bon mercat
la vergonya que molt costa.
No obriu vostres orelles
a escoltar paraules vanes,
que lo vent que entra per elles,
no sols jóvens, mas les velles
fa malaltes de molt sanes.

Les visites evitau
de persones gens tacades,
que si ab elles conversau
jo us avís que no us pugau
defensar totes vegades.
I no obstant que us defenseu,
ja la honra és consentida;
com millor de mi sabeu
que diran lo que no feu,
No ho façau doncs per la vida.

Bandejau d’on feu faena
tot llinatge de cadira,
perquè el que està en peus en pena
de cansat gira l’esquena
i de prest ell se retira.
En tal cas, la romaguera
d’aferrar-se no té lloc,
i si ho feu d’esta manera
fareu com de vós s’espera,
desterrant lo fum i el foc.

Entre dones mal discretes,
feu que parleu poc i ab ganxo,
no mostrant moltes tauletes,
ni pico, ni parauletes:
bé està dit al callar Sanxo.
Sapiau vós sos segrets,
i elles per jamai los vostres,
perquè en barallar-vos, plets
vos mouen de mil retrets,
descosint les vostres mostres.

I per ço gran remei troba
qui segueix Joana Matroca,
que diu: «Tres agulles roba,
i cus-te amb l’una la roba
i ab les altres dos la boca.»
Emperò, ¿d’on creeu que ve
tenir les llengües tan rases?
Esperau, dir-vos-ho he:
dos llengües teniu ab què
parlau més que fetge en brases.

I així bé diu i os figura
un doctor Gabriel Fabra
que sou de flaca natura,
per on mai està segura,
com la coa de la cabra.
I per ço que tot vos parla,
ab raó dix un discret:
«A fembra, no consultar-la,
que si sabien matar-la
res no pot tenir segret.

Si a la missa responia,
segons ella és de parlera,
mai missa s’acabaria,
que tostemps ella voldria
fos la sua la darrera.»
Si la carn vos mou pelea,
aprofite-us mon consell:
ans morir que fer lletgea,
i esforçau vostra noblea,
que és en vós un ric joiell.

I si massa os importuna,
carregau de veles vós
contrastant vostra fortuna,
i sereu, de moltes, una,
o almenys una de dos.
Prompte sia l’esperit
a resistir la carnassa,
dient prest: «Jo me’n penit»,
no donant lloc al delit
que tan prestament se passa.

I puix sou de bon llinatge,
la virtut en vós florixca,
que lo vici no és passatge
per a fer segur viatge
quan del cos l’ànima ixca.
No em voldria més estendre,
mas tampoc vull oblidar-me
que jo em deixe bé compendre:
però si em voleu entendre
ja no puc més declarar-me.

Són avisos principals
que en lo cor deveu escriure:
feu, puix que són cordials,
no es prediquen a pardals
veent que mostren a ben viure.
I si tan bons documents
vos enutgen que els escriga,
estimau-ne els sentiments,
que és vulgar dir entre gents:
«Aquell t’ama qui et castiga.»