CANÇÓ
 

Puix si us mir vós me mirau
i si us parle us ne rieu,
ma senyora, i per què ho feu?

Quan vos mostre bon amor
i ma voluntat sencera,
descubrint-vos lo meu cor
que per vós se desespera,
mostrau vista falaguera
i valer-me no voleu.
Ma senyora, i per què ho feu?

Si jo us mostre bon voler,
que altre tal no es trobaria,
mostrau que preneu plaer
fent-me perdre l’alegria.
Ple estic de malenconia,
puix que res no em prometeu.
Ma senyora, i per què ho feu?

Quan vos dic ma voluntat,
descubrint ma cruel pena,
per què no em mostrau bon grat
deslligant-me la cadena?
Vós me donau mala estrena;
tot sia per amor de Déu.
Ma senyora, i per què ho feu?

Nit i jorn sempre sospir
contemplant vostra figura,
que ja estic prop de morir,
puix nasquí sensa ventura.
Feu-me fer la sepultura,
puix matar-me així voleu.
Ma senyora, i per què ho feu?

No tinc altre pensament
que amar-vos, gentil senyora,
i vós me donau torment
cada punt i cada hora.
Lo meu mal sempre pitjora;
vós, cruel, no ho coneixeu.
Ma senyora, i per què ho feu?

I puix só vostre catiu,
no vullau ser estremada,
que estic ja més mort que viu
i tinc l’ànima arrancada.
Trista vida n’he passada,
dels afanys que em trameteu.
Ma senyora, i per què ho feu?

Si teniu presumpció
de ser bella i valerosa,
per tenir perfecció
haveu de ser piadosa.
Puix vos suplic, fresca rosa,
no sé per què no em valeu.
Ma senyora, i per què ho feu?