BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS...
 

Bella, de vós só enamorós.
            Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
            a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
            dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
            ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
            podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir
            si us poré veure;
i quan no us veig creixen dolors,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Tota la nit, que en vós estic
            he somiat;
i quan record sol, sens abric,
            trobe’m burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Al finestruc mire corrent,
            sols de passada,
i si no hi sou, reste content
            que hi sou estada,
i en aquell punt reste penós,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Vós m’haveu fet gran cantorista
            i sonador;
vós, ben criat; vós, bell trobista,
            componedor,
fort i valent; també celós,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,
            que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop mi
            per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.

Plagués a Déu que com jo us mane
            vós me manàsseu.
Seria ma sort, per si us engane,
            que m’ho provàsseu:
que en vida i mort tot só de vós,
            ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
            mon cor sospira.