SIA LA DONA QUI ES VULLA...
 

Sia la dona qui es vulla,
ans que per ella us perdau,
no vullau a qui no us vulla;
si no us vol, no la vullau.

Amor, sent de llei humana,
cap molt poc en cor vilà,
i així veureu que s’engana
lo qui vol morir de gana
per qui sempre mal li fa;
doncs, si teniu ben entesa
la que d’amor se despulla,
no us cative sa bellesa:
despediu-la ab gran cruesa,
sia la dona qui es vulla.

Molt bé és amar i servir
la dona que és agraïda,
i voler de grat morir
més prest que no consentir
que gens sia desservida;
però si desconeguda
és la senyora que amau,
puix a perdre ella us ajuda,
estimau-la més perduda
ans que per ella us perdau.

Quan l’amor és estimat
públicament o segret,
lo gentil enamorat
se deu tenir per pagat
i molt més que satisfet;
però si vostres serveis
no els estimen una agulla,
proveïu-vos de remeis
i, seguint comunes lleis,
no vullau a qui no us vulla.

Ningú deu esser catiu
de qui no sap dar govern;
si no ho sabeu, apreniu
que aprés de l’hivern ve estiu
i aprés de l’estiu hivern;
i que fos la reina Helena
quan per ella us cativau,
i vent que gira l’esquena,
no passeu per ella pena:
si no us vol, no la vullau.