Poesia

 1 Desden |        Puix, excusant un mal que bé causara, ~De mil béns
 2 Desden |      me privàreu. ~Quant més que, si mon fat venturós era, ~
 3 Desden |    mon gust, ingrata amada, ~Que fósseu ma tirana i homicida, ~
 4 Desden |      morir, més me valguera ~Que lo foc amorós, no la gelada ~
 5 Dama   | HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA ~EN UN TERRAT
 6 Dama   |      se descobria ~Del coll, que ab son contrari més campeja, ~
 7 Dama   |  contemplava ~Lo dolç combat que ab estremada gràcia ~Aquestos
 8 Dama   |     dos contraris mantenien ~Que el cor, enamorat, se m’alterava ~
 9 Express| Toies vol consagrar als ulls que adora, ~Del ric aljòfar
10 Express|      adora, ~Del ric aljòfar que plorà l’Aurora ~Quan li
11 Express| Aurora ~Quan li convinga dir que es fa de dia; ~Si d’abril
12 Express|    De ram en ram, la llengua que tenia; ~A qui es diu Isabel,
13 Express|      les muses de Castella, ~Que jo, per a que sàpia Tecla,
14 Express|     Castella, ~Que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana, ~Que
15 Express|   que sàpia Tecla, o Joana, ~Que estic perdut per tot quant
16 Lector |    profunda, ~Ara en lo cel, que de claror abunda, ~Mires
17 Lector |  raigs escassos mira ~O a la que lo Equinocci més abrase, ~
18 Verola |        Ab més puntes i grops que té l’arada. ~D’alguna fossa
19 Verola |      menjar de les cucales ~(Que de mal en pitjor la sort
20 Verola |      burullada ~I adéu-siau, que em par que em naixen ales ~
21 Verola |      I adéu-siau, que em par que em naixen ales ~I em torno
22 Verola |     I em torno corb, després que pic carn morta.~