Poesia
1 Desden | Perquè mon tendre cor no s’abrasara ~Ab tal pressa, Senyora,
2 Lector | la que lo Equinocci més abrase, ~Entres en mar tempestuosa
3 Express| que es fa de dia; ~Si d’abril parla, pinte l’alegria ~
4 Lector | en lo cel, que de claror abunda, ~Mires dels signes la dorada
5 Desden | la gelada ~Del desdeny, acabàs ma trista vida. ~ ~ ~
6 Verola | Déu la negra burullada ~I adéu-siau, que em par que em naixen
7 Express| vol consagrar als ulls que adora, ~Del ric aljòfar que plorà
8 Lector | immunda ~Gruta de l’univers, alberg de pena, ~On ja més s’ha
9 Express| Si d’abril parla, pinte l’alegria ~Ab què desplega ses catifes
10 Verola | que em par que em naixen ales ~I em torno corb, després
11 Lector | vena ~I en la gran bola, d’alimàries plena, ~Les pollegueres
12 Express| ulls que adora, ~Del ric aljòfar que plorà l’Aurora ~Quan
13 Dama | Que el cor, enamorat, se m’alterava ~I, temerós d’alguna gran
14 Desden | Ídol de mon gust, ingrata amada, ~Que fósseu ma tirana i
15 Desden | me valguera ~Que lo foc amorós, no la gelada ~Del desdeny,
16 Desden | De la llum celestial de aqueixa cara, ~Perquè mon tendre
17 Dama | que ab estremada gràcia ~Aquestos dos contraris mantenien ~
18 Verola | puntes i grops que té l’arada. ~D’alguna fossa us han
19 Lector | Sempre, pio lector, seràs un ase. ~ ~ ~
20 Dama | pareixia. ~Jo, de lluny, tan atònit contemplava ~Lo dolç combat
21 Dama | Sos cabells de finíssima atzabeja, ~A qui los d’or més fi
22 Express| ric aljòfar que plorà l’Aurora ~Quan li convinga dir que
23 Desden | Juntament fóreu pròdiga i avara, ~Puix, excusant un mal
24 Lector | de pena, ~On ja més s’ha avingut la llum serena ~Ab les tenebres
25 Lector | AL CRÍTIC LECTOR ~ ~Ara baixes la vista envers la immunda ~
26 Desden | Puix, excusant un mal que bé causara, ~De mil béns i
27 Dama | enveja, ~En un terrat la bella Flora un dia; ~Entre ells
28 Desden | que bé causara, ~De mil béns i dolçures me privàreu. ~
29 Dama | com la mà com lo marfil blanqueja, ~Pinta i mà d’una peça
30 Lector | dorada vena ~I en la gran bola, d’alimàries plena, ~Les
31 Verola | do Déu, monja corcada, ~Bresca sens mel, trepada celosia, ~
32 Verola | Mantinga-us Déu la negra burullada ~I adéu-siau, que em par
33 Dama | A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA ~
34 Dama | pinta de marfil polia ~Sos cabells de finíssima atzabeja, ~
35 Dama | que ab son contrari més campeja, ~I com la mà com lo marfil
36 Express| O a Filomena, mentres cantant plora, ~De ram en ram, la
37 Verola | torno corb, després que pic carn morta.~
38 Express| Llocs comuns de les muses de Castella, ~Que jo, per a que sàpia
39 Express| alegria ~Ab què desplega ses catifes Flora, ~O a Filomena, mentres
40 Desden | excusant un mal que bé causara, ~De mil béns i dolçures
41 Lector | nit profunda, ~Ara en lo cel, que de claror abunda, ~
42 Desden | penes me tocàreu ~De la llum celestial de aqueixa cara, ~Perquè
43 Verola | Bresca sens mel, trepada celosia, ~Formatge ullat, cruel
44 Desden | fósseu ma tirana i homicida, ~Cert, morir per morir, més me
45 Lector | Ara en lo cel, que de claror abunda, ~Mires dels signes
46 Dama | pura neu se descobria ~Del coll, que ab son contrari més
47 Dama | atònit contemplava ~Lo dolç combat que ab estremada gràcia ~
48 Verola | no sofrir los morts tal companyia, ~Quan eixa mala cara se
49 Express| als llavis grana, ~Llocs comuns de les muses de Castella, ~
50 Express| flors de poesia ~Toies vol consagrar als ulls que adora, ~Del
51 Dama | Jo, de lluny, tan atònit contemplava ~Lo dolç combat que ab estremada
52 Dama | descobria ~Del coll, que ab son contrari més campeja, ~I com la mà
53 Dama | estremada gràcia ~Aquestos dos contraris mantenien ~Que el cor, enamorat,
54 Express| plorà l’Aurora ~Quan li convinga dir que es fa de dia; ~Si
55 Verola | naixen ales ~I em torno corb, després que pic carn morta.~
56 Verola | pasqua us do Déu, monja corcada, ~Bresca sens mel, trepada
57 Lector | AL CRÍTIC LECTOR ~ ~Ara baixes la
58 Verola | celosia, ~Formatge ullat, cruel fisonomia, ~Ab més puntes
59 Desden | retiràreu, ~Una piadosa crueltat usàreu: ~Juntament fóreu
60 Verola | Perquè siau menjar de les cucales ~(Que de mal en pitjor la
61 Verola | us podria ~I estava ja de cucs mig rosegada; ~Però si sou
62 Lector | de claror abunda, ~Mires dels signes la dorada vena ~I
63 Dama | Entre ells la pura neu se descobria ~Del coll, que ab son contrari
64 Desden | amorós, no la gelada ~Del desdeny, acabàs ma trista vida. ~ ~ ~
65 Desden | AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA ~ ~Si
66 Verola | D’alguna fossa us han desenterrada ~Per no sofrir los morts
67 Dama | I, temerós d’alguna gran desgràcia, ~De pendre’ls tregües ganes
68 Express| pinte l’alegria ~Ab què desplega ses catifes Flora, ~O a
69 Verola | naixen ales ~I em torno corb, després que pic carn morta.~
70 Express| tenia; ~A qui es diu Isabel, diga-li Isbella, ~Sol i esteles
71 Express| Aurora ~Quan li convinga dir que es fa de dia; ~Si d’
72 Express| llengua que tenia; ~A qui es diu Isabel, diga-li Isbella, ~
73 Verola | VEROLA ~ ~Mala pasqua us do Déu, monja corcada, ~Bresca
74 Dama | tan atònit contemplava ~Lo dolç combat que ab estremada
75 Desden | causara, ~De mil béns i dolçures me privàreu. ~Quant més
76 Lector | abunda, ~Mires dels signes la dorada vena ~I en la gran bola,
77 Dama | estremada gràcia ~Aquestos dos contraris mantenien ~Que
78 Verola | morts tal companyia, ~Quan eixa mala cara se us podria ~
79 Dama | contraris mantenien ~Que el cor, enamorat, se m’alterava ~
80 Express| perdut per tot quant veig en ella, ~Prou tinc de la llanesa
81 Dama | bella Flora un dia; ~Entre ells la pura neu se descobria ~
82 Desden | Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu, ~Una piadosa
83 Dama | contraris mantenien ~Que el cor, enamorat, se m’alterava ~I, temerós
84 Dama | la bella Flora un dia; ~Entre ells la pura neu se descobria ~
85 Lector | lo Equinocci més abrase, ~Entres en mar tempestuosa o queda, ~
86 Dama | qui los d’or més fi tenen enveja, ~En un terrat la bella
87 Lector | Ara baixes la vista envers la immunda ~Gruta de l’univers,
88 Lector | escassos mira ~O a la que lo Equinocci més abrase, ~Entres en mar
89 Desden | que, si mon fat venturós era, ~O Ídol de mon gust, ingrata
90 Verola | Però si sou de vermes escapada ~Perquè siau menjar de les
91 Lector | freda ~A qui lo sol ab raigs escassos mira ~O a la que lo Equinocci
92 Verola | mala cara se us podria ~I estava ja de cucs mig rosegada; ~
93 Express| diga-li Isbella, ~Sol i esteles als ulls, als llavis grana, ~
94 Express| sàpia Tecla, o Joana, ~Que estic perdut per tot quant veig
95 Lector | tempestuosa o queda, ~En terra estigues sossegat o ab ira, ~Sempre,
96 Dama | contemplava ~Lo dolç combat que ab estremada gràcia ~Aquestos dos contraris
97 Desden | pròdiga i avara, ~Puix, excusant un mal que bé causara, ~
98 Express| A L’EXPRESSIVA SENZILLESA DE LA LLENGUA
99 Express| Quan li convinga dir que es fa de dia; ~Si d’abril parla,
100 Desden | Quant més que, si mon fat venturós era, ~O Ídol de
101 Lector | plena, ~Les pollegueres fermes on se funda, ~Ara te’n vages
102 Dama | atzabeja, ~A qui los d’or més fi tenen enveja, ~En un terrat
103 Express| ses catifes Flora, ~O a Filomena, mentres cantant plora, ~
104 Dama | marfil polia ~Sos cabells de finíssima atzabeja, ~A qui los d’or
105 Verola | Formatge ullat, cruel fisonomia, ~Ab més puntes i grops
106 Express| CATALANA ~ ~Gaste, qui de les flors de poesia ~Toies vol consagrar
107 Desden | més me valguera ~Que lo foc amorós, no la gelada ~Del
108 Desden | crueltat usàreu: ~Juntament fóreu pròdiga i avara, ~Puix,
109 Verola | sens mel, trepada celosia, ~Formatge ullat, cruel fisonomia, ~
110 Verola | que té l’arada. ~D’alguna fossa us han desenterrada ~Per
111 Desden | gust, ingrata amada, ~Que fósseu ma tirana i homicida, ~Cert,
112 Lector | Ara te’n vages a la terra freda ~A qui lo sol ab raigs escassos
113 Lector | pollegueres fermes on se funda, ~Ara te’n vages a la terra
114 Dama | desgràcia, ~De pendre’ls tregües ganes me venien. ~ ~ ~
115 Express| LA LLENGUA CATALANA ~ ~Gaste, qui de les flors de poesia ~
116 Desden | Que lo foc amorós, no la gelada ~Del desdeny, acabàs ma
117 Dama | combat que ab estremada gràcia ~Aquestos dos contraris
118 Express| esteles als ulls, als llavis grana, ~Llocs comuns de les muses
119 Verola | A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA ~ ~Mala pasqua
120 Verola | fisonomia, ~Ab més puntes i grops que té l’arada. ~D’alguna
121 Lector | vista envers la immunda ~Gruta de l’univers, alberg de
122 Desden | venturós era, ~O Ídol de mon gust, ingrata amada, ~Que fósseu
123 Lector | alberg de pena, ~On ja més s’ha avingut la llum serena ~
124 Verola | arada. ~D’alguna fossa us han desenterrada ~Per no sofrir
125 Dama | A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE
126 Desden | Que fósseu ma tirana i homicida, ~Cert, morir per morir,
127 Desden | mon fat venturós era, ~O Ídol de mon gust, ingrata amada, ~
128 Lector | baixes la vista envers la immunda ~Gruta de l’univers, alberg
129 Desden | era, ~O Ídol de mon gust, ingrata amada, ~Que fósseu ma tirana
130 Lector | terra estigues sossegat o ab ira, ~Sempre, pio lector, seràs
131 Express| que tenia; ~A qui es diu Isabel, diga-li Isbella, ~Sol i
132 Express| qui es diu Isabel, diga-li Isbella, ~Sol i esteles als ulls,
133 Express| per a que sàpia Tecla, o Joana, ~Que estic perdut per tot
134 Desden | piadosa crueltat usàreu: ~Juntament fóreu pròdiga i avara, ~
135 Express| que plorà l’Aurora ~Quan li convinga dir que es fa de
136 Express| en ella, ~Prou tinc de la llanesa catalana. ~ ~ ~
137 Express| i esteles als ulls, als llavis grana, ~Llocs comuns de
138 Express| ulls, als llavis grana, ~Llocs comuns de les muses de Castella, ~
139 Dama | una peça pareixia. ~Jo, de lluny, tan atònit contemplava ~
140 Dama | gran desgràcia, ~De pendre’ls tregües ganes me venien. ~ ~ ~
141 Dama | Que el cor, enamorat, se m’alterava ~I, temerós d’alguna
142 Dama | Aquestos dos contraris mantenien ~Que el cor, enamorat, se
143 Verola | pitjor la sort vos porta), ~Mantinga-us Déu la negra burullada ~
144 Lector | Equinocci més abrase, ~Entres en mar tempestuosa o queda, ~En
145 Verola | monja corcada, ~Bresca sens mel, trepada celosia, ~Formatge
146 Verola | vermes escapada ~Perquè siau menjar de les cucales ~(Que de
147 Express| catifes Flora, ~O a Filomena, mentres cantant plora, ~De ram en
148 Verola | podria ~I estava ja de cucs mig rosegada; ~Però si sou de
149 Desden | mal que bé causara, ~De mil béns i dolçures me privàreu. ~
150 Lector | lo sol ab raigs escassos mira ~O a la que lo Equinocci
151 Desden | AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA ~ ~Si los raigs
152 Lector | que de claror abunda, ~Mires dels signes la dorada vena ~
153 Verola | Mala pasqua us do Déu, monja corcada, ~Bresca sens mel,
154 Verola | corb, després que pic carn morta.~
155 Verola | desenterrada ~Per no sofrir los morts tal companyia, ~Quan eixa
156 Verola | A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA ~ ~Mala
157 Express| grana, ~Llocs comuns de les muses de Castella, ~Que jo, per
158 Lector | fermes on se funda, ~Ara te’n vages a la terra freda ~
159 Verola | adéu-siau, que em par que em naixen ales ~I em torno corb, després
160 Verola | porta), ~Mantinga-us Déu la negra burullada ~I adéu-siau,
161 Dama | UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA ~EN UN
162 Dama | dia; ~Entre ells la pura neu se descobria ~Del coll,
163 Lector | serena ~Ab les tenebres de la nit profunda, ~Ara en lo cel,
164 Dama | finíssima atzabeja, ~A qui los d’or més fi tenen enveja, ~En
165 Verola | burullada ~I adéu-siau, que em par que em naixen ales ~I em
166 Dama | Pinta i mà d’una peça pareixia. ~Jo, de lluny, tan atònit
167 Express| es fa de dia; ~Si d’abril parla, pinte l’alegria ~Ab què
168 Verola | GRAVADA DE VEROLA ~ ~Mala pasqua us do Déu, monja corcada, ~
169 Dama | blanqueja, ~Pinta i mà d’una peça pareixia. ~Jo, de lluny,
170 Lector | de l’univers, alberg de pena, ~On ja més s’ha avingut
171 Dama | alguna gran desgràcia, ~De pendre’ls tregües ganes me venien. ~ ~ ~
172 Desden | Si los raigs ab què a penes me tocàreu ~De la llum celestial
173 Dama | DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA ~EN UN TERRAT AB UNA PINTA
174 Express| Tecla, o Joana, ~Que estic perdut per tot quant veig en ella, ~
175 Verola | ja de cucs mig rosegada; ~Però si sou de vermes escapada ~
176 Desden | Senyora, els retiràreu, ~Una piadosa crueltat usàreu: ~Juntament
177 Verola | torno corb, després que pic carn morta.~
178 Express| dia; ~Si d’abril parla, pinte l’alegria ~Ab què desplega
179 Lector | sossegat o ab ira, ~Sempre, pio lector, seràs un ase. ~ ~ ~
180 Verola | cucales ~(Que de mal en pitjor la sort vos porta), ~Mantinga-us
181 Lector | la gran bola, d’alimàries plena, ~Les pollegueres fermes
182 Express| Filomena, mentres cantant plora, ~De ram en ram, la llengua
183 Express| adora, ~Del ric aljòfar que plorà l’Aurora ~Quan li convinga
184 Verola | Quan eixa mala cara se us podria ~I estava ja de cucs mig
185 Express| Gaste, qui de les flors de poesia ~Toies vol consagrar als
186 Dama | Ab una pinta de marfil polia ~Sos cabells de finíssima
187 Lector | d’alimàries plena, ~Les pollegueres fermes on se funda, ~Ara
188 Verola | mal en pitjor la sort vos porta), ~Mantinga-us Déu la negra
189 Desden | cor no s’abrasara ~Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu, ~
190 Desden | De mil béns i dolçures me privàreu. ~Quant més que, si mon
191 Desden | usàreu: ~Juntament fóreu pròdiga i avara, ~Puix, excusant
192 Lector | Ab les tenebres de la nit profunda, ~Ara en lo cel, que de
193 Express| tot quant veig en ella, ~Prou tinc de la llanesa catalana. ~ ~ ~
194 Desden | fóreu pròdiga i avara, ~Puix, excusant un mal que bé
195 Verola | cruel fisonomia, ~Ab més puntes i grops que té l’arada. ~
196 Dama | Flora un dia; ~Entre ells la pura neu se descobria ~Del coll,
197 Lector | Entres en mar tempestuosa o queda, ~En terra estigues sossegat
198 Desden | tal pressa, Senyora, els retiràreu, ~Una piadosa crueltat usàreu: ~
199 Express| als ulls que adora, ~Del ric aljòfar que plorà l’Aurora ~
200 Verola | I estava ja de cucs mig rosegada; ~Però si sou de vermes
201 Express| Castella, ~Que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana, ~Que estic
202 Lector | estigues sossegat o ab ira, ~Sempre, pio lector, seràs un ase. ~ ~ ~
203 Verola | monja corcada, ~Bresca sens mel, trepada celosia, ~Formatge
204 Desden | abrasara ~Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu, ~Una piadosa
205 Express| A L’EXPRESSIVA SENZILLESA DE LA LLENGUA CATALANA ~ ~
206 Lector | ira, ~Sempre, pio lector, seràs un ase. ~ ~ ~
207 Lector | més s’ha avingut la llum serena ~Ab les tenebres de la nit
208 Express| alegria ~Ab què desplega ses catifes Flora, ~O a Filomena,
209 Verola | vermes escapada ~Perquè siau menjar de les cucales ~(
210 Lector | claror abunda, ~Mires dels signes la dorada vena ~I en la
211 Verola | han desenterrada ~Per no sofrir los morts tal companyia, ~
212 Dama | descobria ~Del coll, que ab son contrari més campeja, ~I
213 Verola | Que de mal en pitjor la sort vos porta), ~Mantinga-us
214 Dama | una pinta de marfil polia ~Sos cabells de finíssima atzabeja, ~
215 Lector | queda, ~En terra estigues sossegat o ab ira, ~Sempre, pio lector,
216 Verola | cucs mig rosegada; ~Però si sou de vermes escapada ~Perquè
217 Dama | pareixia. ~Jo, de lluny, tan atònit contemplava ~Lo dolç
218 Lector | fermes on se funda, ~Ara te’n vages a la terra freda ~
219 Verola | Ab més puntes i grops que té l’arada. ~D’alguna fossa
220 Express| Que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana, ~Que estic perdut
221 Dama | enamorat, se m’alterava ~I, temerós d’alguna gran desgràcia, ~
222 Lector | més abrase, ~Entres en mar tempestuosa o queda, ~En terra estigues
223 Desden | aqueixa cara, ~Perquè mon tendre cor no s’abrasara ~Ab tal
224 Lector | avingut la llum serena ~Ab les tenebres de la nit profunda, ~Ara
225 Dama | A qui los d’or més fi tenen enveja, ~En un terrat la
226 Express| ram en ram, la llengua que tenia; ~A qui es diu Isabel, diga-li
227 Express| quant veig en ella, ~Prou tinc de la llanesa catalana. ~ ~ ~
228 Desden | ingrata amada, ~Que fósseu ma tirana i homicida, ~Cert, morir
229 Desden | raigs ab què a penes me tocàreu ~De la llum celestial de
230 Express| de les flors de poesia ~Toies vol consagrar als ulls que
231 Verola | que em naixen ales ~I em torno corb, després que pic carn
232 Express| Joana, ~Que estic perdut per tot quant veig en ella, ~Prou
233 Dama | desgràcia, ~De pendre’ls tregües ganes me venien. ~ ~ ~
234 Verola | corcada, ~Bresca sens mel, trepada celosia, ~Formatge ullat,
235 Desden | Del desdeny, acabàs ma trista vida. ~ ~ ~
236 Verola | trepada celosia, ~Formatge ullat, cruel fisonomia, ~Ab més
237 Lector | envers la immunda ~Gruta de l’univers, alberg de pena, ~On ja
238 Desden | retiràreu, ~Una piadosa crueltat usàreu: ~Juntament fóreu pròdiga
239 Lector | fermes on se funda, ~Ara te’n vages a la terra freda ~A qui
240 Desden | morir per morir, més me valguera ~Que lo foc amorós, no la
241 Express| estic perdut per tot quant veig en ella, ~Prou tinc de la
242 Lector | Mires dels signes la dorada vena ~I en la gran bola, d’alimàries
243 Dama | pendre’ls tregües ganes me venien. ~ ~ ~
244 Desden | Quant més que, si mon fat venturós era, ~O Ídol de mon gust,
245 Verola | rosegada; ~Però si sou de vermes escapada ~Perquè siau menjar
246 Verola | A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA ~ ~Mala pasqua us do Déu,
247 Desden | desdeny, acabàs ma trista vida. ~ ~ ~
248 Lector | LECTOR ~ ~Ara baixes la vista envers la immunda ~Gruta
249 Express| les flors de poesia ~Toies vol consagrar als ulls que adora, ~
250 Verola | de mal en pitjor la sort vos porta), ~Mantinga-us Déu
|