AL CRÍTIC LECTOR
 

Ara baixes la vista envers la immunda
Gruta de l’univers, alberg de pena,
On ja més s’ha avingut la llum serena
Ab les tenebres de la nit profunda,

Ara en lo cel, que de claror abunda,
Mires dels signes la dorada vena
I en la gran bola, d’alimàries plena,
Les pollegueres fermes on se funda,

Ara te’n vages a la terra freda
A qui lo sol ab raigs escassos mira
O a la que lo Equinocci més abrase,

Entres en mar tempestuosa o queda,
En terra estigues sossegat o ab ira,
Sempre, pio lector, seràs un ase.