AL DESDENYÓS MIRAR D’UNA DAMA
 

Si los raigs ab què a penes me tocàreu
De la llum celestial de aqueixa cara,
Perquè mon tendre cor no s’abrasara
Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu,

Una piadosa crueltat usàreu:
Juntament fóreu pròdiga i avara,
Puix, excusant un mal que bé causara,
De mil béns i dolçures me privàreu.

Quant més que, si mon fat venturós era,
O Ídol de mon gust, ingrata amada,
Que fósseu ma tirana i homicida,

Cert, morir per morir, més me valguera
Que lo foc amorós, no la gelada
Del desdeny, acabàs ma trista vida.