A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA
 

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria
I estava ja de cucs mig rosegada;

Però si sou de vermes escapada
Perquè siau menjar de les cucales
(Que de mal en pitjor la sort vos porta),

Mantinga-us Déu la negra burullada
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb, després que pic carn morta.