Poesia, Estrofa
1 1, 1 | Volgué veure la gran festa ~que els cavallers lo dumenge ~
2 1, 3 | cavallers les grans gales, ~que són vespra de molts deutes. ~
3 1, 4 | Però vent que la serena ~és causa de moltes
4 1, 5 | entre si deia el prevere: ~«Que bon gust té la meua ama, ~
5 1, 5 | bon gust té la meua ama, ~que no vol veure estes festes! ~
6 1, 6 | Mes fa bé, que és una santa, ~i cert que
7 1, 6 | que és una santa, ~i cert que pot ser exemple ~de casades
8 1, 7 | Mes l’ama, que desitjava ~llevar-se de
9 1, 7 | ficà dedins casa un home ~que li sol tocar les tecles, ~
10 1, 8 | i al punt que los dos volien ~fer lo gorumbé
11 1, 8 | porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
12 1, 10| i sope de bona gana, ~que jo baixe baix a veure ~les
13 1, 10| baix a veure ~les xulles que tinc al foc, ~que tinc por
14 1, 10| xulles que tinc al foc, ~que tinc por que se m’hi cremen.» ~
15 1, 10| tinc al foc, ~que tinc por que se m’hi cremen.» ~
16 1, 12| des de dalt, ~deia: «Puja, que em desseque. ~A qui dic
17 1, 12| jo puja prest? ~Tu vols que jo em desespere!» ~
18 1, 14| entre l’ama i les faldetes ~que, com si fóra ella un ànet, ~
19 2 | LO QUE NAIX LLADRE DE COR... ~ ~
20 2, 1 | Lo que naix lladre de cor, ~si
21 2, 1 | la ciutat menja i gasta, ~que quan té la mà en la pasta ~
22 2, 2 | Pobres hi ha que rigen bé, ~i de Déu tan
23 2, 2 | i de Déu tan temerosos ~que no tenen de golosos ~un
24 2, 2 | un pèl, ab tenir en què, ~que a vegades qui menys té ~
25 2, 2 | ric no consistix, ~per a que prenga quant pot, ~que quan
26 2, 2 | a que prenga quant pot, ~que quan és u bon massot ~no
27 2, 3 | sap del remei la senda: ~que per a fer ficta venda ~o
28 2, 3 | donació postissa, ~per més que es faça pesquisa ~no podran
29 2, 3 | podran eixir-ne en sol, ~que en moltes cases hi ha dol ~
30 2, 4 | i té lo pobre tal plaga ~que aquell que té més no paga ~
31 2, 4 | pobre tal plaga ~que aquell que té més no paga ~i qui no
32 3 | ROMANÇ QUE FÉU QUAN LA SEUA PRESÓ ~ ~
33 3, 1 | cor enmig, ~d’aquest llec que és germà vostre, ~puix que
34 3, 1 | que és germà vostre, ~puix que per tal lo teniu, ~
35 3, 2 | estos versos que us dedica, ~per ser d’aqueix
36 3, 2 | admeteu-los i estimau-los, ~que a sa obligació acudix. ~
37 3, 3 | un amic m’escrigué ahir, ~que de la meua presó ~en ella
38 3, 4 | Dix-me que estava per frare ~i que
39 3, 4 | que estava per frare ~i que per ser-ho patixc; ~si açò
40 3, 4 | tenen per delicte, ~confesse que he delinquit. ~
41 3, 5 | és glòria per a mi, ~és que volen fer-me càrrec, ~ací
42 3, 7 | Ara veig que els del coll tort, ~los
43 3, 7 | tercerols, los beguins, ~són los que viuen i campen ~i ses panxes
44 3, 8 | Cert, pares meus, que ho he errat ~en no haver-me
45 3, 9 | no sé tenir dos cares, ~que só amic de mon amic, ~i
46 3, 10| aquest guinneu estic; ~cert que de res no tinc pena, ~que
47 3, 10| que de res no tinc pena, ~que el temps tornarà per mi. ~
48 3, 14| senya, al punt ixquí: ~«Que és menester, lo fiscal ~
49 3, 14| fiscal ~li té no-sé-què que dir.» ~
50 3, 16| desnúdese.» Despullí’m. ~(«Que em cremen si no vaig pres!», ~
51 3, 18| Petre, què és açò?» ~«Que toquen a recollir, ~
52 3, 19| estos senyors, ma persona, ~que en esta guerra civil ~entre
53 3, 21| ple de pesar i afligit ~(que viu Déu que li dec molt, ~
54 3, 21| i afligit ~(que viu Déu que li dec molt, ~perquè és
55 3, 22| Responguí-li: «A mi no em falta, ~que el tinc molt superlatiu.» ~
56 3, 23| no ho consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~si volguera,
57 3, 24| carcerer, obrí ~esta presó, que pot ser ~masmorra per a
58 3, 25| argollí’m ~en esta argolla que tenen ~los capellans en
59 3, 26| un guinneu ple d’orins, ~que sense dubte que sobra ~per
60 3, 26| orins, ~que sense dubte que sobra ~per a ser de talpons
61 3, 27| Repliquí que no era puesto ~decent a
62 3, 27| puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que era sols bo per
63 3, 27| decent a l’estat que tinc, ~que era sols bo per a gent ~
64 3, 28| Daren-me tres apossentos ~que és a on estic residint. ~
65 3, 30| los reixius; ~han-me manat que no cante, ~a tot calle i
66 3, 32| primer nit, ~mes Déu volgué que ocupara ~los meus budells
67 3, 34| zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~parents no
68 3, 36| goteres, ~molt los tenim que agrair, ~que elles ploren
69 3, 36| molt los tenim que agrair, ~que elles ploren gota a gota ~
70 3, 37| Diuen-me que em tenen pres ~per si diguí
71 3, 37| a ningú pot ofendre ~lo que en esta vida he dit, ~
72 3, 38| que no tinc tan poc ingeni ~(
73 3, 38| en açò no em desvanixc) ~que lo respecte degut ~no guarde
74 3, 38| degut ~no guarde sempre al que rig. ~
75 3, 39| Bo fóra que jo parlara ~ni marmolara
76 3, 39| de qui ~pot castigar-me, que fóra ~voler al cel escopir! ~
77 3, 41| jo marmolar ~si conec lo que ara dic? ~¿No era voler
78 3, 41| ara dic? ~¿No era voler que em tinguessen ~per un home
79 3, 42| Bé pot ser que algunes ràbies ~m’hagen
80 3, 43| que bé llance jo de veure ~que
81 3, 43| que bé llance jo de veure ~que no só dobló d’a huit ~per
82 3, 43| só dobló d’a huit ~per a que m’estimen i amen ~i em vagen
83 3, 44| Paciència tindré, paciència, ~que no he de perdre els sentits, ~
84 3, 45| inclemències, vinguen, ~que no em tenen que transir, ~
85 3, 45| vinguen, ~que no em tenen que transir, ~que per a ocasions
86 3, 45| no em tenen que transir, ~que per a ocasions com estes ~
87 3, 47| Mes no en mi, que ànimo em sobra ~per a poder
88 3, 48| Que si alguns dragons contraris ~
89 3, 49| Que el temps, que és mestre
90 3, 49| Que el temps, que és mestre tan savi, ~traurà
91 3, 49| veritat apurada, ~més neta que lo gesmir. ~
92 3, 50| Lo que en esta casa passe ~os diré,
93 3, 50| casa passe ~os diré, si és que m’oïu: ~tots me diuen frare
94 3, 50| diuen frare Pere, ~pensen que em sap mal, i em ric. ~
95 3, 51| No volent que baixe baix, ~de l’apossento
96 3, 53| perquè em falta lo apetit, ~que de poc temps a esta part ~
97 3, 57| Per a la melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~
98 3, 58| Jo confesse, pares meus, ~que sent lo vostre cariny, ~
99 3, 58| cariny, ~mes paciència!, que així ho deia ~de Còrdova
100 3, 60| dieu-los que, de ma part, ~los bese les
101 3, 60| i dits, ~i si més volen que els bese ~ha de ser traent-me
102 3, 61| ja en olvit. ~Sens dubte que desvariege: ~viu Déu que
103 3, 61| que desvariege: ~viu Déu que no estic en mi! ~
104 3, 62| pres, aquest pobil, ~més que a una bona madrina ~una
105 3, 63| dec fer-li lo mix, ~encara que de massots ~tan sols un
106 3, 64| cabildo que en voluntat ~em té tallat
107 3, 64| té tallat lo melic, ~ja que sou per excel·lència ~de
108 3, 65| teniu-me en vostra memòria, ~que sé que no puc perir, ~puix
109 3, 65| vostra memòria, ~que sé que no puc perir, ~puix tinc
110 4 | Per estar cansat del món, ~que lo enteniment mareja, ~i
111 4 | a cert convent me n’aní ~que està fora de València, ~
112 4 | de València, ~de monges que, per enteses, ~la discreció
113 4 | Passí a la reixa i trobí ~que havien eixit ab ella ~a
114 4 | Andívia i sor Bleda, ~monges que tan sols són bones ~en lo
115 4 | parlar-li vol eixir ~la priora, que és discreta.» ~I a penes
116 4 | transida, flaca i seca ~que em paregué lo sancarró de
117 4 | sancarró de Meca. ~Demanà’m que com estava, ~gastant conceptes
118 4 | qui?» «Per santa Teresa, ~que una confraria funden ~de
119 4 | qui fa tot eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«
120 4 | tot eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«Frare Manuel
121 4 | Frare Manuel Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«Deu
122 4 | Vol veure vosté si pot, ~que farà eixir la diablera ~
123 4 | en una baieta!» ~«Frare que té tants amics, ~serà molt
124 4 | tants amics, ~serà molt just que el conega.» ~«Allargue-li
125 4 | mereix son nom fama eterna ~i que el món gravat lo veja ~en
126 4 | d’una albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«Pare meu,
127 4 | lliures de ragea; ~però, que gran desditxa que no s’usa ~
128 4 | però, que gran desditxa que no s’usa ~donar-los a los
129 4 | Estos són los premis ~que donen, senyora meua: ~al
130 4 | donen, senyora meua: ~al que farà millors lires ~li donen
131 4 | glossa hi ha una tassa ~que, per ser tan rica i bella, ~
132 4 | segons m’ha escrit ~un amic que tinc en Sueca, ~que diu: “
133 4 | amic que tinc en Sueca, ~que diu: “Amic del meu cor, ~
134 4 | o Vega, ~no hi ha poeta que en la tassa bega.” ~Al romanç
135 4 | segons modo i manera, ~pense que lo hi donaran ~a Jacinto
136 4 | segons m’ha dit una vella, ~que em fa estar esbalaït. ~So
137 4 | No bastava una novena ~que ha fet vosté aquestos dies, ~
138 4 | i a sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~a Cros Jusepa
139 4 | Jusepa la cega? ~M’han dit que l’ha sobornada ~en donar-li
140 4 | donar-li aquella lletra ~que diu, si mal no recorde: ~“
141 4 | les bodes de na Solera, jo que no hi era.”» ~«No em dirà
142 4 | Vull referir-los del modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~
143 4 | i dix-me ella: ~«Pareix que han desparat una femella! ~
144 4 | de mos dinés, ~i si tinc que dar mon vot, ~jo sé què
145 4 | No és excusa ~tot allò que lo món usa, ~senyora. L’
146 4 | món usa, ~senyora. L’home que és pobre, ~li diuen Juan
147 4 | i ab gran ira: «Tot lo que vosté em diu és gran mentira.» ~«
148 4 | tinga a novetat, ~oja’m lo que em passà anant al Mercat: ~
149 4 | devés lo Consolat, ~viu que li deien tots Joan Taronjat; ~
|