Poesia,  Estrofa

 1   1,  9 |  ella diu: «Mi senyor, sente’s ~
 2   1,  15|  capellà, gran figura, ~posà’s de prest les ulleres ~i,
 3   2,  1 |     té la mà en la pasta ~no s’adonen del pessic, ~perquè,
 4   3,  14|             Lo núncio acostà’s al cor, ~féu-me senya, al
 5   3,  18|    manteu i sombrero, ~trobà’s mon rector allí, ~digué’
 6   3,  56|   meus, molt a sovint, ~i no s’olvida de veure’m ~jamai
 7   4     | malícia, ~puix en tals obres s’emplea, ~mereix son nom
 8   4     |     que gran desditxa que no s’usa ~donar-los a los poetes
 9   4     |    referir-los del modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~
10   4     |      tanta polvareda: ~ferma’s lo licenciado Cros.» «Només? ~
11   4     |      gran mentira.» ~«D’això s’espanta? Pués estiga atenta, ~