Poesia,  Estrofa

 1   1,  9 |         ell puja, ~i ella diu: «Mi senyor, sente’s ~
 2   3,  5 | religiós, ~quan és glòria per a mi, ~és que volen fer-me càrrec, ~
 3   3,  10|        que el temps tornarà per mi. ~
 4   3,  16|       si no vaig pres!», ~entre mi mateix diguí.) ~
 5   3,  20|  encarada, ~segons diuen, devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~
 6   3,  20|      segons diuen, devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~al
 7   3,  22|         pit!» ~Responguí-li: «A mi no em falta, ~que el tinc
 8   3,  31|          tan bé com em guarda a mi! ~
 9   3,  47|                       Mes no en mi, que ànimo em sobra ~per
10   3,  61|         viu Déu que no estic en mi! ~
11   4     |        d’entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~de compliments