Poesia,  Estrofa

1   2,  3 |      quatre rendes de renda, ~tot ve a ser un papassal, ~perquè
2   2,  4 |       prestades les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~  ~
3   3,  30| han-me manat que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
4   4     |   gran contienda.» ~«I qui fa tot eixe gasto?, ~que a fe que
5   4     |     han donat a l’empremta.» ~Tot açò li llixquí, i dix-me
6   4     |  Responguí-li: «No és excusa ~tot allò que lo món usa, ~senyora.
7   4     |      sanyuda i ab gran ira:  «Tot lo que vosté em diu és gran