Poesia,  Estrofa

1   1,  8 |   el prevere a la porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
2   1,  9 |    la porta i ell puja, ~i ella diu: «Mi senyor, sente’s ~
3   1,  14| faldetes ~que, com si fóra ella un ànet, ~li estava farcint
4   3,  3 |   que de la meua presó ~en ella em donà lo avís. ~
5   3,  11|  estic algun tant sentit. ~Ella fonc d’esta manera, ~sense
6   4     | trobí ~que havien eixit ab ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~
7   4     |   açò li llixquí, i dix-me ella: ~«Pareix que han desparat