Poesia,  Estrofa

1   1,  8 |   prevere a la porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
2   1,  9 |    porta i ell puja, ~i ella diu: «Mi senyor, sente’s ~
3   3,  22|                    Per a què diu això, Petre? ~Tinga valor,
4   4     |      que tinc en Sueca, ~que diu: “Amic del meu cor, ~si
5   4     | donar-li aquella lletra ~que diu, si mal no recorde: ~“A
6   4     |      una femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«Senyora,
7   4     |   ira:  «Tot lo que vosté em diu és gran mentira.» ~«D’això