Poesia,  Estrofa

1   3,  9 |  dos cares, ~que só amic de mon amic, ~i en hòmens de bé
2   3,  18| manteu i sombrero, ~trobà’s mon rector allí, ~digué’m: «
3   3,  21|     li dec molt, ~perquè és mon pare i abric): ~
4   3,  32|              Faltà’m, per a mon regal, ~lo sopar la primer
5   3,  65|    puc perir, ~puix tinc en mon patrocini ~a tals Guzmans
6   4     |   dinés, ~i si tinc que dar mon vot, ~jo sé què fermar-se