Poesia, Estrofa
1 1 | AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’UN
2 1, 2 | molt graciós, ~de bon gust i millor temple. ~
3 1, 3 | Anà-se’n devés del pont ~i mirà, sobre unes pedres, ~
4 1, 5 | tornà-se’n devés sa casa. ~I entre si deia el prevere: ~«
5 1, 6 | fa bé, que és una santa, ~i cert que pot ser exemple ~
6 1, 6 | ser exemple ~de casades i de viudes, ~de beates i
7 1, 6 | i de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
8 1, 8 | i al punt que los dos volien ~
9 1, 8 | toca el prevere a la porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
10 1, 9 | taleques.» ~Obri la porta i ell puja, ~i ella diu: «
11 1, 9 | Obri la porta i ell puja, ~i ella diu: «Mi senyor, sente’
12 1, 10| i sope de bona gana, ~que
13 1, 11| Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo
14 1, 11| ix presto, ves-te’n.» ~I ell respon: «No vull anar-me’
15 1, 13| I alçant-se de la cadira, ~
16 1, 13| se n’anà devés l’escala ~i, entre burles i entre veres, ~
17 1, 13| escala ~i, entre burles i entre veres, ~
18 1, 14| home embolicat ~entre l’ama i les faldetes ~que, com si
19 1, 15| s de prest les ulleres ~i, mirant lo tal succés, ~
20 2, 1 | lladre de cor, ~si és ric i es troba jurat, ~també fa
21 2, 1 | Déu ni por: ~lladre naix i lladre mor. ~De la ciutat
22 2, 1 | mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~que quan té la mà
23 2, 2 | Pobres hi ha que rigen bé, ~i de Déu tan temerosos ~que
24 2, 3 | moltes cases hi ha dol ~i no ho saben en la cisa. ~
25 2, 4 | amostra mil, ~ben mirat i tret en net, ~es mor de
26 2, 4 | tret en net, ~es mor de fam i de set ~i no alcança per
27 2, 4 | es mor de fam i de set ~i no alcança per a fil. ~Està
28 2, 4 | Està lo món tan sotil ~i té lo pobre tal plaga ~que
29 2, 4 | aquell que té més no paga ~i qui no té fa tramoies ~portant
30 2, 4 | portant prestades les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~ ~
31 3, 1 | Pares a qui tant venere ~i us tinc del meu cor enmig, ~
32 3, 2 | convent fill, ~admeteu-los i estimau-los, ~que a sa obligació
33 3, 4 | Dix-me que estava per frare ~i que per ser-ho patixc; ~
34 3, 6 | Valga’m Déu! I què més feren ~si m’haguera
35 3, 7 | beguins, ~són los que viuen i campen ~i ses panxes van
36 3, 7 | los que viuen i campen ~i ses panxes van farcint. ~
37 3, 8 | perquè ab dos cares campara ~i no estiguera patint; ~
38 3, 9 | que só amic de mon amic, ~i en hòmens de bé i honrats ~
39 3, 9 | amic, ~i en hòmens de bé i honrats ~és vanaglòria el
40 3, 13| viu entrar ~a un núncio i al senyor Fisc ~(dic-li
41 3, 15| Aní devés ell i dix-me, ~molt mesurat i
42 3, 15| i dix-me, ~molt mesurat i remís, ~fent de ministre,
43 3, 17| Entrí en la meua capella, ~i lo meu armari obrint, ~fiquí
44 3, 17| embolicats dins d’ell ~musseta i sobrepellís. ~
45 3, 18| Traguí el manteu i sombrero, ~trobà’s mon rector
46 3, 19| guerra civil ~entre barrets i caputxos, ~plena d’entimes
47 3, 19| caputxos, ~plena d’entimes i crits, ~
48 3, 21| meu rector, ~ple de pesar i afligit ~(que viu Déu que
49 3, 21| molt, ~perquè és mon pare i abric): ~
50 3, 23| fiscal no ho consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~
51 3, 29| desig, ~sols cuide de barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
52 3, 30| que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
53 3, 35| havent-hi ~tants d’escrivans i alguacils. ~
54 3, 38| no tinc tan poc ingeni ~(i en açò no em desvanixc) ~
55 3, 40| hui té la mà en la pasta ~i m’assentàs un pessic, ~¿
56 3, 42| ràbies ~m’hagen allevat, i així ~tinga la mentira crèdit ~
57 3, 42| tinga la mentira crèdit ~i es folguen mos enemics, ~
58 3, 43| huit ~per a que m’estimen i amen ~i em vagen fent lo
59 3, 43| a que m’estimen i amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
60 3, 46| alfanic, ~tots polseretes i calces, ~bons per a tapes
61 3, 50| pensen que em sap mal, i em ric. ~
62 3, 52| desperta’m lo Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
63 3, 54| Pose’m a resar mes hores ~i después un rato llixc; ~
64 3, 56| amics meus, molt a sovint, ~i no s’olvida de veure’m ~
65 3, 57| tinc ací un orinal verd ~i una trompa de París. ~
66 3, 59| sacerdots, als coristes ~i als novicis grans i xics, ~
67 3, 59| coristes ~i als novicis grans i xics, ~
68 3, 60| part, ~los bese les mans i dits, ~i si més volen que
69 3, 60| los bese les mans i dits, ~i si més volen que els bese ~
70 3, 61| Lo cabildo m’olvidava ~i posava ja en olvit. ~Sens
71 4 | que lo enteniment mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~
72 4 | reixa!» ~Passí a la reixa i trobí ~que havien eixit
73 4 | eixit ab ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~a sor Andívia
74 4 | Lletuga, ~a sor Andívia i sor Bleda, ~monges que tan
75 4 | priora, que és discreta.» ~I a penes me daren lloc ~per
76 4 | era tan transida, flaca i seca ~que em paregué lo
77 4 | Hi ha solemne processó, ~i lo dilluns, en la iglésia, ~
78 4 | poetes gran contienda.» ~«I qui fa tot eixe gasto?, ~
79 4 | farà eixir la diablera ~i una dansa de peraires ~ficats
80 4 | Déu la vida ~sense fred i sense febra, ~i a pesar
81 4 | sense fred i sense febra, ~i a pesar de la malícia, ~
82 4 | mereix son nom fama eterna ~i que el món gravat lo veja ~
83 4 | en llàmines de llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~
84 4 | un pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes prometen ~
85 4 | de pedres una maceta; ~i en la glossa hi ha una tassa ~
86 4 | tassa ~que, per ser tan rica i bella, ~podrà beure sens
87 4 | romanç donen bolsillo, ~i, segons modo i manera, ~
88 4 | bolsillo, ~i, segons modo i manera, ~pense que lo hi
89 4 | aquestos dies, ~a sent Martí i a sent Mena, ~i no fer que
90 4 | sent Martí i a sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~a
91 4 | empremta.» ~Tot açò li llixquí, i dix-me ella: ~«Pareix que
92 4 | a pagar de mos dinés, ~i si tinc que dar mon vot, ~
93 4 | diuen Canelobre de Canela, ~i si en la tal hacienda té
94 4 | millores, ~Canelobre Canela i de Tisores.» ~Respongué’
95 4 | Respongué’m, molt sanyuda i ab gran ira: «Tot lo que
96 4 | fermaria: Cros de Cranc, ~i perquè açò no tinga a novetat, ~
97 4 | cert dia per la Llonja ~i posí’m a parlar en Joan
98 4 | parlar en Joan Taronja, ~i anant los dos devés lo Consolat, ~
99 4 | Taronjat; ~vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“Ja a
|