Poesia, Estrofa
1 1, 2 | perquè és home molt graciós, ~de bon gust i millor temple. ~
2 1, 3 | grans gales, ~que són vespra de molts deutes. ~
3 1, 4 | que la serena ~és causa de moltes febres, ~perquè el
4 1, 6 | cert que pot ser exemple ~de casades i de viudes, ~de
5 1, 6 | ser exemple ~de casades i de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
6 1, 6 | de casades i de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
7 1, 7 | que desitjava ~llevar-se de males llengües, ~ficà dedins
8 1, 9 | t en lo rebost, ~darrere de les taleques.» ~Obri la
9 1, 10| i sope de bona gana, ~que jo baixe
10 1, 12| Lo capellà, des de dalt, ~deia: «Puja, que
11 1, 13| I alçant-se de la cadira, ~arrunsant molt
12 1, 15| capellà, gran figura, ~posà’s de prest les ulleres ~i, mirant
13 2 | LO QUE NAIX LLADRE DE COR... ~ ~
14 2, 1 | Lo que naix lladre de cor, ~si és ric i es troba
15 2, 1 | lo rat penat ~sens temor de Déu ni por: ~lladre naix
16 2, 1 | lladre naix i lladre mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~
17 2, 1 | la capa del ric, ~en lloc de pastar, repasta. ~
18 2, 2 | Pobres hi ha que rigen bé, ~i de Déu tan temerosos ~que no
19 2, 2 | temerosos ~que no tenen de golosos ~un pèl, ab tenir
20 2, 3 | Les quatre rendes de renda, ~tot ve a ser un
21 2, 4 | Qui de renda amostra mil, ~ben
22 2, 4 | mirat i tret en net, ~es mor de fam i de set ~i no alcança
23 2, 4 | en net, ~es mor de fam i de set ~i no alcança per a
24 3, 3 | amic m’escrigué ahir, ~que de la meua presó ~en ella em
25 3, 6 | fet macip, ~ermità o mosso de monges, ~coquiller o escuraempriu? ~
26 3, 9 | dos cares, ~que só amic de mon amic, ~i en hòmens de
27 3, 9 | de mon amic, ~i en hòmens de bé i honrats ~és vanaglòria
28 3, 10| Inmune de tota culpa, ~en aquest guinneu
29 3, 10| guinneu estic; ~cert que de res no tinc pena, ~que el
30 3, 11| Sols de la meua captura ~estic algun
31 3, 12| lo dumenge de vesprada, ~a dèneu del mes
32 3, 12| a dir vespres ~en lo cor de Sent Martí, ~
33 3, 15| molt mesurat i remís, ~fent de ministre, com sol, ~en casos
34 3, 21| Respongué’m lo meu rector, ~ple de pesar i afligit ~(que viu
35 3, 23| tinguí ocasió, ~si volguera, de fugir. ~
36 3, 26| dubte que sobra ~per a ser de talpons niu. ~
37 3, 27| era sols bo per a gent ~de l’estrop o del trapig. ~
38 3, 29| cosa desig, ~sols cuide de barba i ungles ~com a frare
39 3, 31| tancat lo carcerer, ~no vol de l’orde excedir: ~no guarda
40 3, 39| jo parlara ~ni marmolara de qui ~pot castigar-me, que
41 3, 43| que bé llance jo de veure ~que no só dobló d’
42 3, 44| tindré, paciència, ~que no he de perdre els sentits, ~ni
43 3, 47| poder resistir, ~del riu de tantes desditxes, ~la còpia
44 3, 47| tantes desditxes, ~la còpia de remolins. ~
45 3, 51| volent que baixe baix, ~de l’apossento no ixc; ~de
46 3, 51| de l’apossento no ixc; ~de grill vinc a passar plaça ~
47 3, 51| grill vinc a passar plaça ~de dins d’est carabassí. ~
48 3, 52| un tiró, ~lleve’m en punt de les huit; ~desperta’m lo
49 3, 53| Menge no de bona gana, ~perquè em falta
50 3, 53| em falta lo apetit, ~que de poc temps a esta part ~tinc
51 3, 53| esta part ~tinc ventrell de filadís. ~
52 3, 56| a sovint, ~i no s’olvida de veure’m ~jamai lo caritatiu. ~
53 3, 57| Per a la melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~tinc
54 3, 57| orinal verd ~i una trompa de París. ~
55 3, 58| paciència!, que així ho deia ~de Còrdova lo botxí. ~
56 3, 60| dieu-los que, de ma part, ~los bese les mans
57 3, 60| més volen que els bese ~ha de ser traent-me d’ací. ~
58 3, 63| cabildo de mes entranyes ~a qui dec
59 3, 63| fer-li lo mix, ~encara que de massots ~tan sols un pèl
60 3, 64| que sou per excel·lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
61 4 | enteniment mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~corre perill
62 4 | tantes trampes, ~corre perill de tormenta, ~a cert convent
63 4 | me n’aní ~que està fora de València, ~de monges que,
64 4 | està fora de València, ~de monges que, per enteses, ~
65 4 | sols són bones ~en lo temps de la Quaresma. ~Digueren-me,
66 4 | mirlades: ~«Si vosté no està de pressa, ~a parlar-li vol
67 4 | alegra; ~cert, bona traça de dona, ~mes era tan transida,
68 4 | que em paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’m que com
69 4 | obligant-me a mi a respondre ~de compliments gran arenga. ~«
70 4 | gran arenga. ~«Què hi ha de nou?», me digué. ~Responguí-li: «
71 4 | que una confraria funden ~de mil indulgències plena. ~
72 4 | ha d’haver en una justa ~de poetes gran contienda.» ~«
73 4 | poder molt, eixe frare! ~És de nació portuguesa?» ~«Vol
74 4 | la diablera ~i una dansa de peraires ~ficats en una
75 4 | sense febra, ~i a pesar de la malícia, ~puix en tals
76 4 | gravat lo veja ~en llàmines de llautó ~i en lo escrit d’
77 4 | versets ~quatre lliures de ragea; ~però, que gran desditxa
78 4 | veure lo certamen; ~traguí’l de la faltriquera ~dient: «
79 4 | senyor Morlà, ~com un pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes
80 4 | en les dècimes prometen ~de pedres una maceta; ~i en
81 4 | podrà beure sens escrúpols ~de Bretanya la princesa. ~Mes
82 4 | del meu cor, ~si glossa ve de Montalban o Vega, ~no hi
83 4 | lo hi donaran ~a Jacinto de Maluenda, ~perquè ha posat
84 4 | perquè ha posat tants de medis, ~segons m’ha dit
85 4 | no recorde: ~“A les bodes de na Solera, jo que no hi
86 4 | Ell és simple, a pagar de mos dinés, ~i si tinc que
87 4 | amela, ~li diuen Canelobre de Canela, ~i si en la tal
88 4 | millores, ~Canelobre Canela i de Tisores.» ~Respongué’m,
89 4 | sé què es fermaria: Cros de Cranc, ~i perquè açò no
|