Poesia, Estrofa
1 1, 8 | negres, ~toca el prevere a la porta ~i ella diu: «Ai,
2 1, 10| gana, ~que jo baixe baix a veure ~les xulles que tinc
3 1, 11| anar-me’n ~sense dar-te per a peres.» ~
4 1, 12| Puja, que em desseque. ~A qui dic jo puja prest? ~
5 1, 16| en haver acabat, ~pujaràs a dar-me a beure.» ~ ~
6 1, 16| acabat, ~pujaràs a dar-me a beure.» ~ ~
7 2, 2 | pèl, ab tenir en què, ~que a vegades qui menys té ~ses
8 2, 2 | ser ric no consistix, ~per a que prenga quant pot, ~que
9 2, 3 | rendes de renda, ~tot ve a ser un papassal, ~perquè
10 2, 3 | remei la senda: ~que per a fer ficta venda ~o la donació
11 2, 4 | de set ~i no alcança per a fil. ~Està lo món tan sotil ~
12 2, 4 | prestades les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~ ~
13 3, 1 | Pares a qui tant venere ~i us tinc
14 3, 2 | admeteu-los i estimau-los, ~que a sa obligació acudix. ~
15 3, 5 | religiós, ~quan és glòria per a mi, ~és que volen fer-me
16 3, 12| lo dumenge de vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~
17 3, 12| d’abril, ~quan començava a dir vespres ~en lo cor de
18 3, 13| per la iglésia viu entrar ~a un núncio i al senyor Fisc ~(
19 3, 18| què és açò?» ~«Que toquen a recollir, ~
20 3, 20| segons diuen, devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~
21 3, 22| Per a què diu això, Petre? ~Tinga
22 3, 22| tinga pit!» ~Responguí-li: «A mi no em falta, ~que el
23 3, 23| Prengué portar-me a son càrrec; ~lo fiscal no
24 3, 24| que pot ser ~masmorra per a catius. ~
25 3, 25| Obedient a sos preceptes, ~ab gran
26 3, 26| sense dubte que sobra ~per a ser de talpons niu. ~
27 3, 27| que no era puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que era
28 3, 27| tinc, ~que era sols bo per a gent ~de l’estrop o del
29 3, 28| tres apossentos ~que és a on estic residint. ~Passe
30 3, 29| cuide de barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
31 3, 30| han-me manat que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
32 3, 31| manaments ~tan bé com em guarda a mi! ~
33 3, 32| Faltà’m, per a mon regal, ~lo sopar la
34 3, 33| donassen tanta pressa ~venint a dir-me cosí. ~
35 3, 34| A penes clusque los ulls ~
36 3, 36| Los presos, a les goteres, ~molt los tenim
37 3, 36| que elles ploren gota a gota ~quan nosaltros fil
38 3, 36| gota ~quan nosaltros fil a fil. ~
39 3, 37| diguí o no diguí, ~quan a ningú pot ofendre ~lo que
40 3, 43| veure ~que no só dobló d’a huit ~per a que m’estimen
41 3, 43| no só dobló d’a huit ~per a que m’estimen i amen ~i
42 3, 45| tenen que transir, ~que per a ocasions com estes ~reserve
43 3, 46| polseretes i calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
44 3, 47| que ànimo em sobra ~per a poder resistir, ~del riu
45 3, 51| apossento no ixc; ~de grill vinc a passar plaça ~de dins d’
46 3, 52| desperta’m lo Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
47 3, 53| apetit, ~que de poc temps a esta part ~tinc ventrell
48 3, 54| Pose’m a resar mes hores ~i después
49 3, 55| Ve’m a veure lo rector ~tots los
50 3, 56| capellans ~amics meus, molt a sovint, ~i no s’olvida de
51 3, 57| Per a la melancolia ~que de quan
52 3, 59| mestres, als presentados, ~a tots los lectors sotils, ~
53 3, 62| Cabildo il·lustre, a qui deu ~aquest pres, aquest
54 3, 62| aquest pobil, ~més que a una bona madrina ~una dona
55 3, 63| cabildo de mes entranyes ~a qui dec fer-li lo mix, ~
56 3, 65| puix tinc en mon patrocini ~a tals Guzmans per padrins. ~ ~
57 4 | corre perill de tormenta, ~a cert convent me n’aní ~que
58 4 | digué: ~«So Morlà, passe a la reixa!» ~Passí a la reixa
59 4 | passe a la reixa!» ~Passí a la reixa i trobí ~que havien
60 4 | que havien eixit ab ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~
61 4 | eixit ab ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~a sor Andívia
62 4 | sor Col i a sor Lletuga, ~a sor Andívia i sor Bleda, ~
63 4 | vosté no està de pressa, ~a parlar-li vol eixir ~la
64 4 | priora, que és discreta.» ~I a penes me daren lloc ~per
65 4 | penes me daren lloc ~per a menejar la llengua, ~quan
66 4 | conceptes d’entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~de compliments
67 4 | entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~de compliments
68 4 | fa tot eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«
69 4 | sense fred i sense febra, ~i a pesar de la malícia, ~puix
70 4 | que no s’usa ~donar-los a los poetes ni una puça!» ~
71 4 | pense que lo hi donaran ~a Jacinto de Maluenda, ~perquè
72 4 | fet vosté aquestos dies, ~a sent Martí i a sent Mena, ~
73 4 | aquestos dies, ~a sent Martí i a sent Mena, ~i no fer que
74 4 | i no fer que li parlàs ~a Cros Jusepa la cega? ~M’
75 4 | diu, si mal no recorde: ~“A les bodes de na Solera,
76 4 | del modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~Tot açò li
77 4 | ho considera, ~he perdut a don Beltran ~entre tanta
78 4 | Només? ~Ell és simple, a pagar de mos dinés, ~i si
79 4 | Canelobre; ~mes, si diner a sa prosàpia amela, ~li diuen
80 4 | i perquè açò no tinga a novetat, ~oja’m lo que em
81 4 | per la Llonja ~i posí’m a parlar en Joan Taronja, ~
82 4 | Joan Taronjat; ~vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“
83 4 | i diu-me una veïna: ~“Ja a Taronjat li diuen Tarongina.”»~
|