Poesia, Estrofa
1 1, 1 | festa ~que els cavallers lo dumenge ~feren en aquell
2 1, 8 | que los dos volien ~fer lo gorumbé dels negres, ~toca
3 1, 9 | Amaga’t en lo rebost, ~darrere de les
4 1, 12| Lo capellà, des de dalt, ~deia: «
5 1, 14| ànet, ~li estava farcint lo ventre. ~
6 1, 15| Lo capellà, gran figura, ~posà’
7 1, 15| prest les ulleres ~i, mirant lo tal succés, ~digué, mig
8 2 | LO QUE NAIX LLADRE DE COR... ~ ~
9 2, 1 | Lo que naix lladre de cor, ~
10 2, 1 | es troba jurat, ~també fa lo rat penat ~sens temor de
11 2, 4 | alcança per a fil. ~Està lo món tan sotil ~i té lo pobre
12 2, 4 | Està lo món tan sotil ~i té lo pobre tal plaga ~que aquell
13 3, 1 | vostre, ~puix que per tal lo teniu, ~
14 3, 3 | meua presó ~en ella em donà lo avís. ~
15 3, 12| lo dumenge de vesprada, ~a
16 3, 12| començava a dir vespres ~en lo cor de Sent Martí, ~
17 3, 14| Lo núncio acostà’s al cor, ~
18 3, 14| ixquí: ~«Que és menester, lo fiscal ~li té no-sé-què
19 3, 17| Entrí en la meua capella, ~i lo meu armari obrint, ~fiquí
20 3, 20| pega ~al blanc del negre, lo tir.» ~
21 3, 21| Respongué’m lo meu rector, ~ple de pesar
22 3, 23| portar-me a son càrrec; ~lo fiscal no ho consentí, ~
23 3, 28| Passe una vida cartuixa; ~lo puesto és un poc sombriu. ~
24 3, 29| Falta’m lo entreteniment, ~no em dóna
25 3, 31| Té’m tancat lo carcerer, ~no vol de l’orde
26 3, 32| Faltà’m, per a mon regal, ~lo sopar la primer nit, ~mes
27 3, 33| La soledat passaria ~si lo estol d’alguns mosquits ~
28 3, 37| quan a ningú pot ofendre ~lo que en esta vida he dit, ~
29 3, 38| açò no em desvanixc) ~que lo respecte degut ~no guarde
30 3, 41| puc jo marmolar ~si conec lo que ara dic? ~¿No era voler
31 3, 43| i amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
32 3, 45| ocasions com estes ~reserve lo baronil. ~
33 3, 46| Lo pusil·lànim té lloc ~en
34 3, 49| veritat apurada, ~més neta que lo gesmir. ~
35 3, 50| Lo que en esta casa passe ~
36 3, 52| de les huit; ~desperta’m lo Micalet ~i a voltes los
37 3, 53| bona gana, ~perquè em falta lo apetit, ~que de poc temps
38 3, 55| Ve’m a veure lo rector ~tots los dies, perquè,
39 3, 56| olvida de veure’m ~jamai lo caritatiu. ~
40 3, 58| confesse, pares meus, ~que sent lo vostre cariny, ~mes paciència!,
41 3, 58| així ho deia ~de Còrdova lo botxí. ~
42 3, 61| Lo cabildo m’olvidava ~i posava
43 3, 63| entranyes ~a qui dec fer-li lo mix, ~encara que de massots ~
44 3, 64| en voluntat ~em té tallat lo melic, ~ja que sou per excel·
45 3, 64| sou per excel·lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
46 3, 64| excel·lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
47 4 | estar cansat del món, ~que lo enteniment mareja, ~i la
48 4 | que tan sols són bones ~en lo temps de la Quaresma. ~Digueren-me,
49 4 | flaca i seca ~que em paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’
50 4 | Responguí-li: «Una gran festa ~lo diumenge hi ha en lo Carme.» ~«
51 4 | festa ~lo diumenge hi ha en lo Carme.» ~«Per qui?» «Per
52 4 | ha solemne processó, ~i lo dilluns, en la iglésia, ~
53 4 | Frare Manuel Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«
54 4 | eterna ~i que el món gravat lo veja ~en llàmines de llautó ~
55 4 | llàmines de llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~
56 4 | una puça!» ~Volgué veure lo certamen; ~traguí’l de la
57 4 | modo i manera, ~pense que lo hi donaran ~a Jacinto de
58 4 | tanta polvareda: ~ferma’s lo licenciado Cros.» «Només? ~
59 4 | és excusa ~tot allò que lo món usa, ~senyora. L’home
60 4 | sanyuda i ab gran ira: «Tot lo que vosté em diu és gran
61 4 | tinga a novetat, ~oja’m lo que em passà anant al Mercat: ~
62 4 | i anant los dos devés lo Consolat, ~viu que li deien
|