Poesia, Estrofa
1 1, 5 | gust té la meua ama, ~que no vol veure estes festes! ~
2 1, 11| ves-te’n.» ~I ell respon: «No vull anar-me’n ~sense dar-te
3 2, 1 | quan té la mà en la pasta ~no s’adonen del pessic, ~perquè,
4 2, 2 | de Déu tan temerosos ~que no tenen de golosos ~un pèl,
5 2, 2 | millor medix; ~en ser ric no consistix, ~per a que prenga
6 2, 2 | que quan és u bon massot ~no és menester dir-li mix. ~
7 2, 3 | més que es faça pesquisa ~no podran eixir-ne en sol, ~
8 2, 3 | moltes cases hi ha dol ~i no ho saben en la cisa. ~
9 2, 4 | es mor de fam i de set ~i no alcança per a fil. ~Està
10 2, 4 | plaga ~que aquell que té més no paga ~i qui no té fa tramoies ~
11 2, 4 | que té més no paga ~i qui no té fa tramoies ~portant
12 3, 8 | meus, que ho he errat ~en no haver-me fet beguí, ~perquè
13 3, 8 | ab dos cares campara ~i no estiguera patint; ~
14 3, 9 | mes no sé tenir dos cares, ~que
15 3, 10| estic; ~cert que de res no tinc pena, ~que el temps
16 3, 16| Despullí’m. ~(«Que em cremen si no vaig pres!», ~entre mi mateix
17 3, 22| pit!» ~Responguí-li: «A mi no em falta, ~que el tinc molt
18 3, 23| a son càrrec; ~lo fiscal no ho consentí, ~i sort que
19 3, 27| Repliquí que no era puesto ~decent a l’estat
20 3, 29| Falta’m lo entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~sols
21 3, 30| reixius; ~han-me manat que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
22 3, 31| Té’m tancat lo carcerer, ~no vol de l’orde excedir: ~
23 3, 31| vol de l’orde excedir: ~no guarda els deu manaments ~
24 3, 33| estol d’alguns mosquits ~no es donassen tanta pressa ~
25 3, 34| que és desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
26 3, 37| tenen pres ~per si diguí o no diguí, ~quan a ningú pot
27 3, 38| que no tinc tan poc ingeni ~(i
28 3, 38| tan poc ingeni ~(i en açò no em desvanixc) ~que lo respecte
29 3, 38| que lo respecte degut ~no guarde sempre al que rig. ~
30 3, 40| m’assentàs un pessic, ~¿no està en sa mà fer-me coca, ~
31 3, 41| conec lo que ara dic? ~¿No era voler que em tinguessen ~
32 3, 43| llance jo de veure ~que no só dobló d’a huit ~per a
33 3, 44| tindré, paciència, ~que no he de perdre els sentits, ~
34 3, 45| inclemències, vinguen, ~que no em tenen que transir, ~que
35 3, 47| Mes no en mi, que ànimo em sobra ~
36 3, 48| contra la meua ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
37 3, 51| No volent que baixe baix, ~
38 3, 51| baixe baix, ~de l’apossento no ixc; ~de grill vinc a passar
39 3, 53| Menge no de bona gana, ~perquè em
40 3, 56| meus, molt a sovint, ~i no s’olvida de veure’m ~jamai
41 3, 61| desvariege: ~viu Déu que no estic en mi! ~
42 3, 63| massots ~tan sols un pèl no teniu; ~
43 3, 65| vostra memòria, ~que sé que no puc perir, ~puix tinc en
44 4 | molt mirlades: ~«Si vosté no està de pressa, ~a parlar-li
45 4 | escrit d’una albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«
46 4 | una albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«Pare meu, si
47 4 | però, que gran desditxa que no s’usa ~donar-los a los poetes
48 4 | ve de Montalban o Vega, ~no hi ha poeta que en la tassa
49 4 | deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava una novena ~que
50 4 | Martí i a sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~a Cros
51 4 | lletra ~que diu, si mal no recorde: ~“A les bodes de
52 4 | bodes de na Solera, jo que no hi era.”» ~«No em dirà qui
53 4 | Solera, jo que no hi era.”» ~«No em dirà qui són los jutges?» ~«
54 4 | desparat una femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«
55 4 | fermar-se pot.» ~Responguí-li: «No és excusa ~tot allò que
56 4 | de Cranc, ~i perquè açò no tinga a novetat, ~oja’m
|