Poesia, Estrofa
1 1, 1 | Volgué veure la gran festa ~que els cavallers
2 1, 4 | Però vent que la serena ~és causa de moltes
3 1, 5 | prevere: ~«Que bon gust té la meua ama, ~que no vol veure
4 1, 8 | negres, ~toca el prevere a la porta ~i ella diu: «Ai,
5 1, 9 | de les taleques.» ~Obri la porta i ell puja, ~i ella
6 1, 13| I alçant-se de la cadira, ~arrunsant molt
7 2, 1 | lladre naix i lladre mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~que
8 2, 1 | menja i gasta, ~que quan té la mà en la pasta ~no s’adonen
9 2, 1 | gasta, ~que quan té la mà en la pasta ~no s’adonen del pessic, ~
10 2, 1 | del pessic, ~perquè, ab la capa del ric, ~en lloc de
11 2, 3 | bossal ~ja sap del remei la senda: ~que per a fer ficta
12 2, 3 | per a fer ficta venda ~o la donació postissa, ~per més
13 2, 3 | ha dol ~i no ho saben en la cisa. ~
14 3 | ROMANÇ QUE FÉU QUAN LA SEUA PRESÓ ~ ~
15 3, 3 | m’escrigué ahir, ~que de la meua presó ~en ella em donà
16 3, 11| Sols de la meua captura ~estic algun
17 3, 13| per la iglésia viu entrar ~a un
18 3, 17| Entrí en la meua capella, ~i lo meu
19 3, 20| està la peça encarada, ~segons diuen,
20 3, 32| per a mon regal, ~lo sopar la primer nit, ~mes Déu volgué
21 3, 33| La soledat passaria ~si lo
22 3, 40| Si hui té la mà en la pasta ~i m’assentàs
23 3, 40| Si hui té la mà en la pasta ~i m’assentàs un pessic, ~¿
24 3, 42| hagen allevat, i així ~tinga la mentira crèdit ~i es folguen
25 3, 44| perdre els sentits, ~ni faré la boveria ~tan gran com ha
26 3, 47| riu de tantes desditxes, ~la còpia de remolins. ~
27 3, 48| malícia han escopit ~contra la meua ignorància, ~no tinc
28 3, 49| traurà per sos alambics ~la veritat apurada, ~més neta
29 3, 57| Per a la melancolia ~que de quan
30 4 | lo enteniment mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~
31 4 | monges que, per enteses, ~la discreció les celebra. ~
32 4 | Demaní, tocant al torn, ~per la mare sor Taleca, ~la qual,
33 4 | per la mare sor Taleca, ~la qual, eixint, me digué: ~«
34 4 | digué: ~«So Morlà, passe a la reixa!» ~Passí a la reixa
35 4 | passe a la reixa!» ~Passí a la reixa i trobí ~que havien
36 4 | són bones ~en lo temps de la Quaresma. ~Digueren-me,
37 4 | a parlar-li vol eixir ~la priora, que és discreta.» ~
38 4 | daren lloc ~per a menejar la llengua, ~quan ixqué la
39 4 | la llengua, ~quan ixqué la tal priora ~ab la cara molt
40 4 | ixqué la tal priora ~ab la cara molt alegra; ~cert,
41 4 | processó, ~i lo dilluns, en la iglésia, ~hi ha d’haver
42 4 | si pot, ~que farà eixir la diablera ~i una dansa de
43 4 | conega.» ~«Allargue-li Déu la vida ~sense fred i sense
44 4 | sense febra, ~i a pesar de la malícia, ~puix en tals obres
45 4 | lo certamen; ~traguí’l de la faltriquera ~dient: «Estos
46 4 | pedres una maceta; ~i en la glossa hi ha una tassa ~
47 4 | sens escrúpols ~de Bretanya la princesa. ~Mes tinc por,
48 4 | no hi ha poeta que en la tassa bega.” ~Al romanç
49 4 | li parlàs ~a Cros Jusepa la cega? ~M’han dit que l’ha
50 4 | Canelobre de Canela, ~i si en la tal hacienda té millores, ~
51 4 | entrí-me’n un cert dia per la Llonja ~i posí’m a parlar
|