Poesia,  Estrofa

 1   1,  2 |  altres mingontrelles, ~perquè és home molt graciós, ~de bon
 2   1,  4 |       Però vent que la serena ~és causa de moltes febres, ~
 3   1,  6 |                 Mes fa bé, que és una santa, ~i cert que pot
 4   1,  8 |    porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
 5   2,  1 |        naix lladre de cor, ~si és ric i es troba jurat, ~també
 6   2,  2 |    prenga quant pot, ~que quan és u bon massot ~no és menester
 7   2,  2 |       quan és u bon massot ~no és menester dir-li mix. ~
 8   3,  1 |      enmig, ~d’aquest llec que és germà vostre, ~puix que
 9   3,  5 |      perquè só religiós, ~quan és glòria per a mi, ~és que
10   3,  5 |      quan és glòria per a mi, ~és que volen fer-me càrrec, ~
11   3,  9 |        hòmens de bé i honrats ~és vanaglòria el patir. ~
12   3,  14|    senya, al punt ixquí: ~«Que és menester, lo fiscal ~li
13   3,  18|    allí, ~digué’m: «Petre, què és açò?» ~«Que toquen a recollir, ~
14   3,  21|       que li dec molt, ~perquè és mon pare i abric): ~
15   3,  28|  Daren-me tres apossentos ~que és a on estic residint. ~Passe
16   3,  28|      vida cartuixa; ~lo puesto és un poc sombriu. ~
17   3,  34|    zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~parents no el
18   3,  49|              Que el temps, que és mestre tan savi, ~traurà
19   3,  50|        casa passe ~os diré, si és que m’oïu: ~tots me diuen
20   4     |      vol eixir ~la priora, que és discreta.» ~I a penes me
21   4     |       poder molt, eixe frare! ~És de nació portuguesa?» ~«
22   4     |    femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«Senyora,
23   4     | licenciado Cros.» «Només? ~Ell és simple, a pagar de mos dinés, ~
24   4     |       pot.» ~Responguí-li: «No és excusa ~tot allò que lo
25   4     |      usa, ~senyora. L’home que és pobre, ~li diuen Juan Canelobre; ~
26   4     |        Tot lo que vosté em diu és gran mentira.» ~«D’això