Poesia,  Estrofa

 1   1,  12|        dalt, ~deia: «Puja, que em desseque. ~A qui dic jo
 2   1,  12|    puja prest? ~Tu vols que jo em desespere!» ~
 3   3,  3 |      de la meua presó ~en ella em donà lo avís. ~
 4   3,  16| desnúdese.» Despullí’m. ~(«Que em cremen si no vaig pres!», ~
 5   3,  22|         Responguí-li: «A mi no em falta, ~que el tinc molt
 6   3,  29|        m lo entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~sols cuide
 7   3,  31|      deu manaments ~tan bé com em guarda a mi! ~
 8   3,  37|                   Diuen-me que em tenen pres ~per si diguí
 9   3,  38|       poc ingeni ~(i en açò no em desvanixc) ~que lo respecte
10   3,  41|        dic? ~¿No era voler que em tinguessen ~per un home
11   3,  43|        que m’estimen i amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
12   3,  45| inclemències, vinguen, ~que no em tenen que transir, ~que
13   3,  47|        Mes no en mi, que ànimo em sobra ~per a poder resistir, ~
14   3,  50|        frare Pere, ~pensen que em sap mal, i em ric. ~
15   3,  50|       pensen que em sap mal, i em ric. ~
16   3,  53|       no de bona gana, ~perquè em falta lo apetit, ~que de
17   3,  64|       cabildo que en voluntat ~em té tallat lo melic, ~ja
18   4     |    transida, flaca i seca ~que em paregué lo sancarró de Meca. ~
19   4     |       m’ha dit una vella, ~que em fa estar esbalaït. ~So Jacinto
20   4     |       jo que no hi era.”» ~«No em dirà qui són los jutges?» ~«
21   4     |  desparat una femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«
22   4     |        ira:  «Tot lo que vosté em diu és gran mentira.» ~«
23   4     |       a novetat, ~oja’m lo que em passà anant al Mercat: ~