Poesia, Estrofa
1 1 | AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’UN CAPELLÀ ~ ~
2 1 | RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’UN CAPELLÀ ~ ~
3 3, 1 | tinc del meu cor enmig, ~d’aquest llec que és germà
4 3, 2 | que us dedica, ~per ser d’aqueix convent fill, ~admeteu-los
5 3, 11| tant sentit. ~Ella fonc d’esta manera, ~sense llevar
6 3, 12| vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~quan començava a
7 3, 17| fiquí embolicats dins d’ell ~musseta i sobrepellís. ~
8 3, 19| barrets i caputxos, ~plena d’entimes i crits, ~
9 3, 26| posar-me ~en un guinneu ple d’orins, ~que sense dubte
10 3, 33| soledat passaria ~si lo estol d’alguns mosquits ~no es donassen
11 3, 35| Les rates d’aquesta casa ~pareixen uns
12 3, 35| los gats, havent-hi ~tants d’escrivans i alguacils. ~
13 3, 43| de veure ~que no só dobló d’a huit ~per a que m’estimen
14 3, 46| lànim té lloc ~en los hòmens d’alfanic, ~tots polseretes
15 3, 46| calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
16 3, 51| a passar plaça ~de dins d’est carabassí. ~
17 3, 52| Dorm set hores d’un tiró, ~lleve’m en punt
18 3, 60| bese ~ha de ser traent-me d’ací. ~
19 4 | estava, ~gastant conceptes d’entesa, ~obligant-me a mi
20 4 | dilluns, en la iglésia, ~hi ha d’haver en una justa ~de poetes
21 4 | de llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~No dirà que
22 4 | Jacinto bé poguera ~deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava
23 4 | diu és gran mentira.» ~«D’això s’espanta? Pués estiga
|