Poesia, Estrofa
1 1 | AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’UN CAPELLÀ ~ ~
2 1, 6 | Mes fa bé, que és una santa, ~i cert que pot ser
3 3, 3 | Una copla, cert, donosa ~un
4 3, 28| on estic residint. ~Passe una vida cartuixa; ~lo puesto
5 3, 57| tinc ací un orinal verd ~i una trompa de París. ~
6 3, 62| aquest pobil, ~més que a una bona madrina ~una dona quan
7 3, 62| que a una bona madrina ~una dona quan parix; ~
8 4 | me digué. ~Responguí-li: «Una gran festa ~lo diumenge
9 4 | Per santa Teresa, ~que una confraria funden ~de mil
10 4 | iglésia, ~hi ha d’haver en una justa ~de poetes gran contienda.» ~«
11 4 | Manuel Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«Deu poder molt,
12 4 | farà eixir la diablera ~i una dansa de peraires ~ficats
13 4 | dansa de peraires ~ficats en una baieta!» ~«Frare que té
14 4 | llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~No dirà que no
15 4 | donar-los a los poetes ni una puça!» ~Volgué veure lo
16 4 | un anell, ~atan gros com una nespla.» ~«Ja el pendran,
17 4 | dècimes prometen ~de pedres una maceta; ~i en la glossa
18 4 | maceta; ~i en la glossa hi ha una tassa ~que, per ser tan
19 4 | medis, ~segons m’ha dit una vella, ~que em fa estar
20 4 | aqueixes coses! ~¿No bastava una novena ~que ha fet vosté
21 4 | Pareix que han desparat una femella! ~Com no em diu
22 4 | vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“Ja a Taronjat li
|