Poesia,  Estrofa

 1   1,  8 |                  i al punt que los dos volien ~fer lo gorumbé
 2   3,  7 |        que els del coll tort, ~los tercerols, los beguins, ~
 3   3,  7 |     coll tort, ~los tercerols, los beguins, ~són los que viuen
 4   3,  7 |   tercerols, los beguins, ~són los que viuen i campen ~i ses
 5   3,  25|        esta argolla que tenen ~los capellans en comís. ~
 6   3,  30|      un rossinyol, ~vedaren-me los reixius; ~han-me manat que
 7   3,  32|        Déu volgué que ocupara ~los meus budells Joan Postís. ~
 8   3,  34|                A penes clusque los ulls ~quan comencen los
 9   3,  34|        los ulls ~quan comencen los zumbits; ~mes sempre al
10   3,  35|     grans conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~tants d’
11   3,  36|                                Los presos, a les goteres, ~
12   3,  36|   presos, a les goteres, ~molt los tenim que agrair, ~que elles
13   3,  46|        pusil·lànim té lloc ~en los hòmens d’alfanic, ~tots
14   3,  52|       m lo Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
15   3,  55|        a veure lo rector ~tots los dies, perquè, en fi, ~paga’
16   3,  59|       als presentados, ~a tots los lectors sotils, ~als sacerdots,
17   3,  60|     dieu-los que, de ma part, ~los bese les mans i dits, ~i
18   4     |      que no s’usa ~donar-los a los poetes ni una puça!» ~Volgué
19   4     | faltriquera ~dient: «Estos són los premis ~que donen, senyora
20   4     |             No em dirà qui són los jutges?» ~«Oh, senyora,
21   4     |      en Joan Taronja, ~i anant los dos devés lo Consolat, ~