Poesia,  Estrofa

 1   1     |                               AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA
 2   1,  8 |                             i al punt que los dos volien ~
 3   1,  10|    veure ~les xulles que tinc al foc, ~que tinc por que se
 4   1,  11|              Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo meu, ix presto,
 5   3,  5 | fer-me càrrec, ~ací estic per al castic. ~
 6   3,  13|     viu entrar ~a un núncio i al senyor Fisc ~(dic-li senyor
 7   3,  14|            Lo núncio acostà’s al cor, ~féu-me senya, al punt
 8   3,  14|      s al cor, ~féu-me senya, al punt ixquí: ~«Que és menester,
 9   3,  16|                       Véngase al punto conmigo, ~desnúdese.»
10   3,  20|       mi l’apunten, mes pega ~al blanc del negre, lo tir.» ~
11   3,  34|      los zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~parents
12   3,  38|       degut ~no guarde sempre al que rig. ~
13   3,  39|  castigar-me, que fóra ~voler al cel escopir! ~
14   4     |      celebra. ~Demaní, tocant al torn, ~per la mare sor Taleca, ~
15   4     |     que donen, senyora meua: ~al que farà millors lires ~
16   4     |       que en la tassa bega.” ~Al romanç donen bolsillo, ~
17   4     |       m lo que em passà anant al Mercat: ~entrí-me’n un cert