Poesia,  Estrofa

 1   1,  3 |     pedres, ~dels cavallers les grans gales, ~que són vespra
 2   1,  7 |   un home ~que li sol tocar les tecles, ~
 3   1,  9 |   en lo rebost, ~darrere de les taleques.» ~Obri la porta
 4   1,  10|  que jo baixe baix a veure ~les xulles que tinc al foc, ~
 5   1,  13|  cadira, ~arrunsant molt bé les celles, ~se n’anà devés
 6   1,  14|    embolicat ~entre l’ama i les faldetes ~que, com si fóra
 7   1,  15|    figura, ~posà’s de prest les ulleres ~i, mirant lo tal
 8   2,  3 |                             Les quatre rendes de renda, ~
 9   2,  4 | tramoies ~portant prestades les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~  ~
10   3,  35|                             Les rates d’aquesta casa ~pareixen
11   3,  36|               Los presos, a les goteres, ~molt los tenim
12   3,  52|   tiró, ~lleve’m en punt de les huit; ~desperta’m lo Micalet ~
13   3,  60|  que, de ma part, ~los bese les mans i dits, ~i si més volen
14   4     |  per enteses, ~la discreció les celebra. ~Demaní, tocant
15   4     |   pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes prometen ~de pedres
16   4     |      si mal no recorde: ~“A les bodes de na Solera, jo que