Poesia,  Estrofa

 1   1,  10|               a veure ~les xulles que tinc al foc, ~que tinc por que
 2   1,  10|          xulles que tinc al foc, ~que tinc por que se m’hi cremen.» ~
 3   3,  1 |               a qui tant venere ~i us tinc del meu cor enmig, ~d’aquest
 4   3,  10|            estic; ~cert que de res no tinc pena, ~que el temps tornarà
 5   3,  22|               mi no em falta, ~que el tinc molt superlatiu.» ~
 6   3,  27|          puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que era sols bo per a
 7   3,  38|                                que no tinc tan poc ingeni ~(i en açò
 8   3,  48|               la meua ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
 9   3,  53|             de poc temps a esta part ~tinc ventrell de filadís. ~
10   3,  55| correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
11   3,  57|             de quan en quan m’aflig, ~tinc ací un orinal verd ~i una
12   3,  65|               que no puc perir, ~puix tinc en mon patrocini ~a tals
13   4     |            Bretanya la princesa. ~Mes tinc por, segons m’ha escrit ~
14   4     |              m’ha escrit ~un amic que tinc en Sueca, ~que diu: “Amic
15   4     |             pagar de mos dinés, ~i si tinc que dar mon vot, ~jo sé