Poesia,  Estrofa

 1   1,  6 |                              Mes fa bé, que és una santa, ~
 2   1,  7 |                              Mes l’ama, que desitjava ~llevar-se
 3   3,  9 |                              mes no sé tenir dos cares, ~
 4   3,  12|    de vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~quan començava
 5   3,  20|   devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~al blanc del negre,
 6   3,  32|     lo sopar la primer nit, ~mes Déu volgué que ocupara ~
 7   3,  34|  quan comencen los zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~
 8   3,  35| pareixen uns grans conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~
 9   3,  47|                              Mes no en mi, que ànimo em sobra ~
10   3,  54|               Pose’m a resar mes hores ~i después un rato
11   3,  58|      sent lo vostre cariny, ~mes paciència!, que així ho
12   3,  63|                   cabildo de mes entranyes ~a qui dec fer-li
13   4     |   cert, bona traça de dona, ~mes era tan transida, flaca
14   4     |    de Bretanya la princesa. ~Mes tinc por, segons m’ha escrit ~
15   4     |    li diuen Juan Canelobre; ~mes, si diner a sa prosàpia